Daily Archives: 7 octubre 2010

En Nico i els núvols

Fa dues setmanes el Dalmau ens va portar un conte de la biblioteca. El conte es diu: En Nico i els núvols.

En Nico és un nen que a la tarda té molta gana i ha d’esperar que la seva àvia li faci el berenar. Mentre espera, mira per la finestra hi veu tres núvols blancs que li recorda a un plat de nata! Després, veu dos núvols grisos que associa amb el carbó. Finalment, l’àvia el crida per berenar: xocolata amb xurros!!


A partir d’aquest conte hem creat un problema i així hem introduït el mètode de “Resolució de problemes”, que no es tracta de res més que a partir d’un conte o una situació real crear un problema que han de resoldre sobre un full blanc utilitzant l’estratègia o recurs que ells creguin més adequat. No és tan important el resultat correcte, si no més aviat veure quina estratègia ha desenvolupat per aconseguir resoldre’l.

El problema d’aquest conte era força senzill i idoni per iniciar-nos en el sistema: “Quants núvols ha vist en total?

Aquí podreu veure alguns exemples de la resolució del problema d’aquest conte (cada vegada posarem els fulls d’uns quants infants): http://picasaweb.google.es/100908750144630889372/EnNicoIElsNuvols?authkey=Gv1sRgCOmx7aSfj8Sh_gE&feat=directlink

Iniciem el projecte sobre els núvols!

Com tots sabeu, aquest any som la classe dels núvols. Per això, la Marta ens va portar un núvol molt maco fet de feltre on hi pengen vint-i-cinc núvols petits que representen cada persona del grup-classe (penjarem fotografia ben aviat). Aquest núvol va ser el desencadenant d’una conversa sobre el tema del cel, els núvols…

2004810123028nubes3

Aquí us deixem la transcripció:

MARTA (M): Recordo que un dia d’aquesta setmana alguns nens us veu enfilar a la taula, perquè volíeu tocar el núvol que va portar-nos la Marta. Em veu dir que volíeu tocar el cel… però que no podríeu, per què?

NEKANE: Perquè està molt alt.

MARTINA: Si agafem una escala molt alta cauríem.

ELOI: No, perquè ens aguantaríem.

ONA: Si l’arbre és rodó pot caure l’escala?

M: Suposo que vols dir que necessitaríem alguna cosa per aguantar l’escala. Però… podem arribar al cel construint una escala?

NEKANE: No, perquè és molt alt.

JOAN: I si pugem tots cauria l’escala.

M: Però… com sabeu que és molt alt. Quant dalt està el cel? O sigui, fins on hauria d’arribar l’escala?

MARTINA: Fins els núvols.

MARIO: Mil escales.

ELOI: Més de mil escales!

M: Però… quant dalt està el cel?

ELOI: Haurem d’estudiar quant dalt està el cel per saber-ho, no?

M: Perquè… com hi podem arribar al cel?

JOAN: Amb avió!

ONA: No, perquè estan tancades amb portes.

JÚLIA.F: Necessitem ales.

NEKANE: “Yo cuando era chiquitita fuí con avión con mi papa y me quedé frita”.

ELOI: Amb coet!

BRUNO: Jo sé fer coets.

JÚLIA.F: I treuen foc per la seva cua.

ELOI: Perquè amb avió no veuríem. Els avions van de dia i els coets van de nit.

M: Júlia.F, què vols dir que treuen foc per la cua? Per què?

MARIO: Per “despegar” tenen foc.

JÚLIA.F: Vol dir anar més ràpid.

MARTINA: Perquè està a punt d’arrencar.

IAN: Si toques el sol crema.

M: Per què crema el sol? De què està fet?

MARTINA: Perquè el sol crema, perquè està fet de groc i de cremada.

IRENE: El sol “tiene llum y tiene” foc.

MAR: Si no ens posem crema ens cremem.

MARTÍ: El sol és de foc rodó perquè jo el veig rodó.

M: I per què desapareix el sol i a la nit no el veiem?

MARTINA: Es cansa el sol i surt la lluna perquè això desapareix.

ELOI: No, perquè la terra va girant i una estoneta és de nit i una altra de dia.

M: Què vols dir que va girant? Com és la terra? Com ho saps Eloi?

ÒSCAR: És una bola que no es mou.

ELOI: M’ho va dir el meu pare!

GAMID: El sol crema i la lluna no perquè és de nit.

ELOI: Perquè la lluna no és de foc.

MARTINA: És de gel!

ÒSCAR: Jo vaig anar un dia a casa dels iaios quan era de nit i vaig veure una estrella de lluna i el sol.

MARIO: La lluna no es pot fer de gel perquè es pot trencar.

JÚLIA.F: Si la lluna està feta de gel caurà i es trencarà i no la podrem tocar.

DALMAU: No ho sé de què està feta la lluna, però de gel no. Potser de coto fluix.

MARTÍ: Si pugem en un núvol ens pujarà la sang el cap!

ÀLEX: Sé de què està feta la lluna! M’assembla que està feta d’aigua.

ONA: La lluna està feta ‘aigua i està dins la lluna.

MARTINA: I com podem anar a la lluna?

TOTS: Amb un coet!

M: I a on està la lluna?

MARTÍ: A l’espai.

MARTINA: On són els planetes.

ÒSCAR: Aquesta bola (terra) és un planeta.

M: I què és un planeta? Quants n’hi ha?

BRUNO: Vint-i-nou planetes!

re_universo_1

A partir d’aquesta conversa van sorgir diversos dubtes:

1) QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA AL CEL? PODEM ARRIBAR-HI AMB UNA ESCALA?

2) QUANTS PLANETES HI HA? I QUÈ SÓN BEN BÉ?

3) QUÈ ÉS L’UNIVERS I DE QUÈ ESTÀ FORMAT?

4) COM ES FORMA LA PLUJA I PER QUÈ ELS NÚVOLS SÓN DIFERENTS? ES MOUEN? DE QUÈ ESTAN FORMATS?

Em sembla que teniu una mica de feina a ajudar-nos a buscar informació per resoldre’ls…