Com tots sabeu, aquest any som la classe dels núvols. Per això, la Marta ens va portar un núvol molt maco fet de feltre on hi pengen vint-i-cinc núvols petits que representen cada persona del grup-classe (penjarem fotografia ben aviat). Aquest núvol va ser el desencadenant d’una conversa sobre el tema del cel, els núvols…

Aquí us deixem la transcripció:
MARTA (M): Recordo que un dia d’aquesta setmana alguns nens us veu enfilar a la taula, perquè volíeu tocar el núvol que va portar-nos la Marta. Em veu dir que volíeu tocar el cel… però que no podríeu, per què?
NEKANE: Perquè està molt alt.
MARTINA: Si agafem una escala molt alta cauríem.
ELOI: No, perquè ens aguantaríem.
ONA: Si l’arbre és rodó pot caure l’escala?
M: Suposo que vols dir que necessitaríem alguna cosa per aguantar l’escala. Però… podem arribar al cel construint una escala?
NEKANE: No, perquè és molt alt.
JOAN: I si pugem tots cauria l’escala.
M: Però… com sabeu que és molt alt. Quant dalt està el cel? O sigui, fins on hauria d’arribar l’escala?
MARTINA: Fins els núvols.
MARIO: Mil escales.
ELOI: Més de mil escales!
M: Però… quant dalt està el cel?
ELOI: Haurem d’estudiar quant dalt està el cel per saber-ho, no?
M: Perquè… com hi podem arribar al cel?
JOAN: Amb avió!
ONA: No, perquè estan tancades amb portes.
JÚLIA.F: Necessitem ales.
NEKANE: “Yo cuando era chiquitita fuí con avión con mi papa y me quedé frita”.
ELOI: Amb coet!
BRUNO: Jo sé fer coets.
JÚLIA.F: I treuen foc per la seva cua.
ELOI: Perquè amb avió no veuríem. Els avions van de dia i els coets van de nit.
M: Júlia.F, què vols dir que treuen foc per la cua? Per què?
MARIO: Per “despegar” tenen foc.
JÚLIA.F: Vol dir anar més ràpid.
MARTINA: Perquè està a punt d’arrencar.
IAN: Si toques el sol crema.
M: Per què crema el sol? De què està fet?
MARTINA: Perquè el sol crema, perquè està fet de groc i de cremada.
IRENE: El sol “tiene llum y tiene” foc.
MAR: Si no ens posem crema ens cremem.
MARTÍ: El sol és de foc rodó perquè jo el veig rodó.
M: I per què desapareix el sol i a la nit no el veiem?
MARTINA: Es cansa el sol i surt la lluna perquè això desapareix.
ELOI: No, perquè la terra va girant i una estoneta és de nit i una altra de dia.
M: Què vols dir que va girant? Com és la terra? Com ho saps Eloi?
ÒSCAR: És una bola que no es mou.
ELOI: M’ho va dir el meu pare!
GAMID: El sol crema i la lluna no perquè és de nit.
ELOI: Perquè la lluna no és de foc.
MARTINA: És de gel!
ÒSCAR: Jo vaig anar un dia a casa dels iaios quan era de nit i vaig veure una estrella de lluna i el sol.
MARIO: La lluna no es pot fer de gel perquè es pot trencar.
JÚLIA.F: Si la lluna està feta de gel caurà i es trencarà i no la podrem tocar.
DALMAU: No ho sé de què està feta la lluna, però de gel no. Potser de coto fluix.
MARTÍ: Si pugem en un núvol ens pujarà la sang el cap!
ÀLEX: Sé de què està feta la lluna! M’assembla que està feta d’aigua.
ONA: La lluna està feta ‘aigua i està dins la lluna.
MARTINA: I com podem anar a la lluna?
TOTS: Amb un coet!
M: I a on està la lluna?
MARTÍ: A l’espai.
MARTINA: On són els planetes.
ÒSCAR: Aquesta bola (terra) és un planeta.
M: I què és un planeta? Quants n’hi ha?
BRUNO: Vint-i-nou planetes!

A partir d’aquesta conversa van sorgir diversos dubtes:
1) QUANTA DISTÀNCIA HI HA DE LA TERRA AL CEL? PODEM ARRIBAR-HI AMB UNA ESCALA?
2) QUANTS PLANETES HI HA? I QUÈ SÓN BEN BÉ?
3) QUÈ ÉS L’UNIVERS I DE QUÈ ESTÀ FORMAT?
4) COM ES FORMA LA PLUJA I PER QUÈ ELS NÚVOLS SÓN DIFERENTS? ES MOUEN? DE QUÈ ESTAN FORMATS?
Em sembla que teniu una mica de feina a ajudar-nos a buscar informació per resoldre’ls…