Llegeix l’article de Susan Kalunge que trobaràs al Sites de la matèria. Reflexiona sobre les següents qüestions:
- La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
- Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
- Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
- T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
1- La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
La societat catalana amaga que se segueixen cometent actes racistes dia darrere dia. Com Susan diu: “La meva experiència de trenta anys com a dona racialitzada a Catalunya em diu que sí, que sempre torna a passar.” Tornarem a sentir comentaris racistes amb tota la bona intenció del món i sovint provinents de persones que s’autodenominen no-racistes. I, a sobre, esperaran de nosaltres que els aguantem estoicament, perquè si ens rebel·lem i contestem serem titllats d’exagerats que ho malinterpretem tot.
Els exemples que Susan posa sobre aquest racista que perdura en la societat són els següents: “potser en una entrevista de feina no passarem el filtre perquè el nostre nom no és Anna o Marc i la nostra foto està ennegrida i, per això, “No donem el perfil”. Potser haurem de dir a una amiga que truqui per nosaltres per llogar un pis, perquè així la immobiliària no detectarà el nostre accent “estrany”. Potser serem l’única persona del nostre grup d’amics que no pot entrar a la discoteca, potser ens pararan al metro i ens demanaran la documentació pel nostre color de pell. Potser haurem d’explicar tot el nostre arbre genealògic i justificar el nostre origen fins i tot a persones que acabem de conèixer”. Són exemples que potser nosaltres com a catalans no els hem viscut però altres persones racialitzades sí. Potser ho veiem com una cosa molt exagerada. Jo, he d’admetre que fa qüestió d’uns anys deia “ho exageren molt, volen fer pena, tampoc cal exagerar i arribar a fer-se tant la víctima” però, ara que soc conscient que això avui dia passa i que és cert ho intento mirar des d’una altra perspectiva i anar amb molta cura amb els meus actes.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
NATURALITZACIÓ DEL RACISME: com pròpiament diu la paraula, naturalitzar. Veure el racisme com una cosa natural. És a dir, veure el racisme com una cosa que passa amb freqüència avui dia a la nostra societat i no donar-li la importància que es mereix, ja que hem arribat un punt que com passa tan habitual en la nostra vida quotidiana que s’ha transformat en un hàbit mes de la nostra vida. És una situació bastant lamentosa però és així. Això passa amb el racisme però, també amb altres conductes socials com per exemple les persones homòfobes. Sí que és veritat que se li dona més importància al món de l’orientació sexual i es fan manifestacions per donar suport, però, avui dia encara existeix gent homòfoba i moltes vegades sense donar-nos compte fins i tot nosaltres mateixos ho som perquè veiem com aquella situació és normal, però per la gent que ho pateix ho veu com una situació de burla o d’atac cap a ell/a.
“Són situacions quotidianes que moltes vegades ni tan sols nosaltres mateixes les identifiquem com a tal. Les hem naturalitzat, ens hem resignat a suportar-les des de ben petites”. Aquest petit fragment pertany a l’article de Susan i que crec que queda bastant clar que vol dir el concepte naturalització del racisme.
Per altra banda, la racialització és un terme en el camp de la sociologia que fa referència al procés pel qual, en el context d’una societat concreta, s’assigna uns individus a una raça. En el cas de la Susan, quan ella diu que és una dona racialitzada a Catalunya és perquè ella avui dia viu a Catalunya, però, les persones Catalanes l’han assignat una raça que no es Catalana ja sigui pel seu color de pell, per la seva llengua, per com vesteix, etc. Per això, ella posa l’exemple de quan pregunta d’on és i quan ella respon d’aquí, de Barcelona tothom diu, però d’on ets realment i d’on són els teus pares? Això ho fan perquè veuen que la Susan està verbalitzant que és catalana, però no és “blanca”, el seu color de pell no és blanca, per tant, alguna cosa falla en la seva resposta inicial.
La racialització és una cosa que passa molt sovint, ja que tenim un aspecte físic (sigui el color de pell, el color dels cabells, la forma dels ulls, etc.) assignats a un país en concret.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Segons la Susan el primer pas per combatre’l i erradicar-lo és admetre que existeix. És a dir, ser conscients que això és un problema avui dia en la nostra societat i que són uns quants individus de la nostra societat els quals pateixen les conseqüències. Si no som conscients del que està succeint no podrem posar fi a això o qualsevol altre problema que se’ns plantegi.
Seguidament, cal que cadascú de nosaltres faci un treball de revisió per detectar els racismes que reprodueix en la seva vida quotidiana. Aquesta revisió també implica reconèixer el racisme institucional i exigir a les nostres institucions que treballin més decididament per combatre’l. Com bé diu Susan en el seu article, moltes de les accions racistes que tenen lloc a la nostra vida quotidiana estan naturalitzades, les trobem normals i formen part de la nostra vida. Si no fem un esforç de detectar-les i veure que això no pot formar part de la nostra vida quotidiana i que no es pot catalogar com una cosa “normal” llavors no podrem trobar-hi fi al racisme.
Per últim, necessitem més persones blanques aliades que s’impliquin en la nostra lluita, que es posin les ulleres antiracistes (el que denominem les lents que es posen els sociòlegs) i revisin el seu privilegi blanc per ser-ne conscients i utilitzar-lo per ajudar les persones que no el tenim. És a dir, també necessitem individus que no pateixin racisme per tal que ells que potser són més escoltats en aquesta societat (és pèssim dir això, però, és una realitat) els hi faci cas i vegin les institucions més poderoses que això no pot seguir així i que hem de posar fi aquest problema social.
4-T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura.
Mai m’he trobat en cap situació com les que ha descrit Susan en el seu article. Però, aquest article m’ha ajudat a reflexionar sobre com em comporto en societat i com em comporto amb els altres individus que conformen la societat. He revisat tots els meus actes i potser, alguna vegada he pogut ser racista per com he actuat sigui verbalment o físicament. És curiós, per què ho fas sense donar-te compte. Em considero una persona que sempre procura no fer mal els altres i sempre mesura les seves paraules abans de fer alguna cosa, però, a vegades se’t pot escapar de les mans. I això és degut al fet que tenim tan naturalitzat el racisme que segurament aquell acte jo el vaig veure com una cosa natural, però, probablement a l’altra persona li va fer mal.
1. La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
Actualment, la societat catalana continua tenint més conductes racistes de les que es creuen. Perquè el lector comprengui millor el que ha d’aguantar una persona que pateix racisme utilitza els següents exemples: Molts cops pel simple fet de provenir d’un altre lloc i tenir un altre accent no els volen llogar un pis, o pel seu color de pell o per no tenir un nom que soni català o espanyol no els deixen entrar a una discoteca o no els agafen a una feina. Aquestes són només algunes de les coses que han de permetre perquè a la mínima que es queixen els taxen d’exagerats.
2. Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
L’expressió naturalització del racisme es refereix a no veure el racisme com un problema i considerar-ho una cosa natural, i com diu la Susan a l’article que formi part de situacions quotidianes, en comptes de donar-hi la importància que té i intentar erradicar-ho.
La racialització fa referència al procés pel qual, en el context d’una societat concreta, s’assigna uns individus a una raça (entesa aquesta com a constructe social). Per determinar la raça dels individus es poden fer servir diversos criteris, normalment depèn del color de la pell, de la llengua o de la religió. La Susan es refereix a que és una dona racialitzada, ja que tot i viure a Catalunya a causa del seu color de pell o del seu accent la gent la considera d’una altra raça i sempre ha d’aguantar preguntes sobre el seu origen o el de la seva família.
3. Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
La Susan diu que el més important per acabar amb el racisme és adonar-se que existeix i ser conscients que és un problema. En segon lloc, s’ha de fer un treball individual per detectar els racismes en la vida quotidiana. Seguidament, diu que necessitem que cada cop hi hagi més persones blanques que s’aliïn a ells i revisin els privilegis dels quals disposen els blancs per ser-ne conscients i poder ajudar als que no en tenen. Finalment, fa èmfasi en el fet que si no es posa fi a aquest problema mai existirà una societat igualitària.
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Fins al moment mai he hagut de patir cap mena de racisme. Al ser una persona de pell blanca i no haver hagut d’emigrar a cap altre país, en cap moment se m’ha jutjat ni pel meu idioma ni m’han preguntat pel meu origen, així que tot i no haver viscut en primera persona cap situació similar i no poder comprendre moltes de les desigualtats que pateixen gràcies a l’article encara he sigut més conscient de la quantitat de feina que queda per fer per erradicar el racisme de la societat i com, tot i no ser-ne conscient, en moltes ocasions he actuat o pensat de manera racista de manera natural.
1. La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
La societat catalana amaga que se segueixen cometent actes racistes cada dia als carrers de Catalunya. Susana en l’article menciona unes paraules que reflecteixen aquest secret: “La meva experiència de trenta anys com a dona racialitzada a Catalunya em diu que sí, que sempre torna a passar.” Tornarem a sentir comentaris racistes amb tota la bona intenció del món i sovint provinents de persones que s’autodenominen no-racistes. I, a sobre, esperaran de nosaltres que els aguantem estoicament, perquè si ens rebel·lem i contestem serem titllats d’exagerats que ho malinterpretem tot.
Susana menciona varis exemples en l’articel. “potser en una entrevista de feina no passarem el filtre perquè el nostre nom no és Anna o Marc i la nostra foto està ennegrida i, per això, “No donem el perfil”. Potser haurem de dir a una amiga que truqui per nosaltres per llogar un pis, perquè així la immobiliària no detectarà el nostre accent “estrany”. Potser serem l’única persona del nostre grup d’amics que no pot entrar a la discoteca, potser ens pararan al metro i ens demanaran la documentació pel nostre color de pell. Potser haurem d’explicar tot el nostre arbre genealògic i justificar el nostre origen fins i tot a persones que acabem de conèixer”. Són paraules que diu la mateixa Susana donant a entendre que tant directament com indirectament hi ha racisme dintre de la societat catalana.
2. Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
Es refereix a que el racisme queda reflectada com una cosa natural davant els ulls de la gent, es a dir que els petits actes o bromes sobre el racisme queda reflectada com una cosa natursal en la nostra societat.
“Són situacions quotidianes que moltes vegades ni tan sols nosaltres mateixes les identifiquem com a tal. Les hem naturalitzat, ens hem resignat a suportar-les des de ben petites”. Aquesta part de l’article ens deixa reflectit el que he dit abans. Són petits comentaris i petits actes racistes que a la llarga ho hem vist amb uns ulls de naturalitat tot i que no deixen de ser actes racistes.
La racialització és una referència fa referència al procés pel qual, en el context d’una societat concreta, s’assigna uns individus a una raça, és a dir, la Susana és una persona que prové de fora de Espanya i està considerada una persona immigrant. Tot i que la Susana viu a Catalunya i és una ciutadana catalana dintre de la societat catalana és vista com una immigrant i tot i que hagi nascut a Catalunya com el seu color de pell és diferent ella sempre li demanaran d’on prové realment.
3. Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Lo més important que diu és que primer de tot per poder acabar amb el racisme s’ha de veure que realment el racisme no és una mentida i que realment existeix, és a dir hem de ser conscients del racisme i saber que realment existeix.
Més endavant ens diu que cada persona ha de fer un treball individual per poder detectar el racisme en la vida quotidiana. Com diu Susan , moltes de les accions racistes que tenen lloc a la nostra vida quotidiana estan naturalitzades, les trobem normals i formen part de la nostra vida i això és una cosa que s’hauria d’evitar.
Per últim ens diu que necessiten més personers blaques que lluitin en la seva causa, el racisme, i que es posin les ulleres antiracistes i revisin el seu privilegi blanc per ser-ne conscients i utilitzar-lo per ajudar les persones que no el tenim.És a dir, persones les quals no sofreixin racisme en el seu dia a dia i que siguin capaçops de lluitar en una lluita la qual mai els ha afectat a ells mateixos.
Finalment, ens diu que si realment no s’acaba amb aquest problema, mai hi haurà una societat igualitaria ja que, sempre hi haurà gent que serà vista inferiors a d’altres i aquelles persones podran sofrir racisme.
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Mai he sofrit cap tipus de racisme, ja que sóc una persona de pell blanca la qual va néixer a Catalunya i mai m’han demanat pel meu color de pell ni res. El que si que he pensat moltes vegades és com viuria en un país que jo fos l’extranger, és a dir que amb dirien? Sempre he pensat aquesta situació si per exemple hagués de marxar a viure a França sofriria algun tipus de racisme? Jo crec que si, ja que vindria d’un país de l’extranger per a ells. L’article m’ha fet pensar que encara queda molt treball per fer dintre de la societat catalana, que no tot són roses i colors vius, que també hi ha una gran part molt negra dintre de la nostra societat i nosaltres no la volem veure. Penso que l’article t’ajuda molt a saber com has de lluitar contra aquest problema que estic de ben sabut que hi ha molta gent que pateix.
1- La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
La societat catalana és considerada una de les racistes, és clar, que ara és molt menys que fa uns quants anys, però s’hi ha de mig entendrà que això prové de la història i que avui dia continuen vivint gent que va patir la guerra i que un percentatge elevat és massa conservador, també puc entendre que Catalunya ha sigut molt reprimit, perquè el seu idioma mai va ser apreciat en la història i que sempre van ser rebutjats en qualsevol decisió, però això no és justificació de cridar “al teu país” o “puto negre” o qualsevol mena de comentaris d’aquest tipus. Un cop dit això també he de comentar que els fills són molt innocents i si tens una família molt conservadora ser diferent i que et retracti’n com “l’ovella negra” doncs tampoc és que sigui confortable. Així que el que diu la Susan, és cert i evident, la societat catalana AMAGA que continua cometent actes racistes dia darrere dia, “que sempre torna a passar”.
Molta gent que es categoritza com no-racista sempre ho és, pel simple fet de no saber tenir filtre en els comentaris, ells ho veuen que el que diuen és sa i res dolent, tanmateix des de la meva experiència no és res bonic sentir té rebutjat per molt que no hagi sigut la seva intenció i sobretot no pots comentar res si no seràs rebutjat del grup fins i tot si el que ho diu comparteix la mateixa nacionalitat amb l’altre i l’altre s’assabenta per por no diu res.
Els exemples de la Susan es veuen evidents i bastants destacats:
“potser en una entrevista de feina no passarem el filtre perquè el nostre nom no és Anna o Marc i la nostra foto està ennegrida i, per això, “No donem el perfil”. Potser haurem de dir a una amiga que truqui per nosaltres per llogar un pis, perquè així la immobiliària no detectarà el nostre accent “estrany”. Potser serem l’única persona del nostre grup d’amics que no pot entrar a la discoteca, potser ens pararan al metro i ens demanaran la documentació pel nostre color de pell. Potser haurem d’explicar tot el nostre arbre genealògic i justificar el nostre origen fins i tot a persones que acabem de conèixer”.
Exemples evidents que els catalans no ho veuen, però jo, una persona que no ha nascut en aquest país he hagut de patir, però no sempre, ja que des de petita he tingut amics catalans molt bona gent que mai m’han fet sentir rebutjada del grup, o m’han defensat, sempre m’han tingut en conta i m’he sentit estimada en un país que no és meu.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
Naturalització del racisme: com ja diu la paraula, naturalitzar, és a dir, normalitzar, veure, viure el racisme d’una forma NATURAL.
I per si no queda prou clar, veure, viure el racisme com un acte normal del dia a dia, i malauradament no donar-li la importància que es mereix, perquè com està tan normalitzada i passa tan habitualment doncs a passat a ser un hàbit negatiu en la nostra vida. Però no només passa amb el racisme, també passa amb les persones LGBTQ+, amb el xenofens entre altres, és la mateixa situació que el racisme i cada cop augmenta més per això les manifestacions el dret a apujar la veu serveix en algunes situacions, ja que n’hi ha gent que no ho pren ansareu i per aquest motiu passa aquest inconvenient.
Susan diu: “Són situacions quotidianes que moltes vegades ni tan sols nosaltres mateixes les identifiquem com a tal. Les hem naturalitzat, ens hem resignat a suportar-les des de ben petites”. Si no queda prou clar, Susan, explica al peu de la lletra que és la naturalització del racisme.
Després de la recerca sobre la racialització, vaig arribar a què és un terme de la sociologia que exactament afirma que és un procés d’assignació dels individus a una raça. Així que quan la Susan diu que és una dona racialitzada a Catalunya vol fer entendre que ella viu a Catalunya, concretament a Barcelona, però que els que si són catalans l’han assignat una raça no catalana, i interpreto que ho fan pel seu color de pell, ja que com diu ella el seu pare és de Kènia, per aquest motiu quan respon a la pregunta d’on ets i respon d’aquí, els catalans automàticament no se la poden imaginar catalana i sempre continuen amb l’interrogatori inapropiat.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Primer punt que hem de fer per deixar que passi és PARLAR-HO, COMENTAR-HO, fer que es conegui, fer-lo important, que es doni a conèixer com a un problema social, que dia darrer dia succeeix. Consciència, entendre i plantejar solució.
Després, detectar el racisme en la nostra persona, és a dir, per un treball personal, veure si realment seves que és el racisme i si les pràctiques en la teva vida quotidiana. A més de fer un treball interior fer-lo exteriorment, és a dir. observar el teu entorn i veure si és sa o perjudicial. El que acabo de comentar-ho podria afirmar amb el que diu Susan, ella comenta que el racisme ho tenim naturalitzat i que si no fem un mínim esforç per canviar-ho doncs no som capaços de combatre amb cap problema social.
I com a últim mètode per batre amb aquest problema social, necessitem una unió, de qualsevol nacionalitat, pell o cabell, perquè es destapi’n els ulls i poguessin veure com els sociòlegs veuen el que està passant i sobretot que aquesta unió es doni conta quin poder o privilegi tenen per ajudar contra el racisme i problemes d’aquests tipus que estan per venir.
4-T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura.
Jo, en canvi, no he viscut que em diguin, ets d’aquí, perquè físicament i facialment es nota que no comparteixo trets d’aquí, però mai m’he sentit malament, ja que estic orgullosa de ser d’una altra nacionalitat, amb això no dic que si fos catalana no sentis orgull, sinó que em sento per dir-ho d’alguna forma “diferent” i sovint ha sigut un benefici, perquè se senten com orgullosos de tenir el privilegi de conèixer a gent d’altres nacionalitats i sobretot de la nova cultura que els hi proporciono. Això no obstant, he viscut moments negatius de ser Latina en aquests país.
He de dir que gràcies a aquest article, he pogut veure i interpretar des de molts punts de vista, ja que sóc “blanca” però immigrant. He de dir, que és un article molt bo i s’hi hauria d’expedir, perquè gràcies a ell, alguns de la nostra classe, perquè poden reflexionar i recapacitar d’alguna manera, és clar si s’esforcen, però si ells ho poden fer doncs gent externa a nosaltres també. Així que no per ser blanca i immigrant no he tingut pensaments racistes, sinó que he arribat a la conclusió que és per dir-ho d’alguna manera “innat” i hauria de treballar per millorar la societat que compartim.
1. La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
La societat catalana té moltes conductes racistes i la majoria d’elles les duen a terme inconscientment i amb normalitat sense adonar-se que els estan faltant el respecte. Perquè tothom es pugui posar en la seva pell i no se’ls tatxi d’exagerats ha descrit algunes de les situacions que han de patir.
Per exemple, com que tenen un origen diferent, el seu accent es diferencia del que té la gent nascuda aquí, per això en algunes ocasions no els volen llogar un pis o no els contracten a una feina. “Potser en una entrevista de feina no passarem el filtre perquè el nostre nom no és Anna o Marc i la nostra foto està ennegrida i, per això, No donem el perfil”, “Potser serem l’única persona del nostre grup d’amics que no pot entrar a la discoteca, potser ens pararan al metro i ens demanaran la documentació pel nostre color de pell”. Són dues de les frases que la Susan utilitza per descriure algunes de les situacions.
2. Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme).
La naturalització del racisme, tal i com explica a l’article, tracta de com algunes de les conductes racistes més habituals s’han tornat normals i quotidianes i no son vistes com un problema. La gent les segueix i les du a terme sense adonar-se de la importància que tenen i de com li pot afectar a l’individu que les rep. A més, en moltes ocasions, perquè no hagin d’aguantar sentir dir que són uns exagerats, han de callar i no poder defensar-se ni protestar.
Et terme racialització es defineix com el procés per el qual, en una societat concreta, s’assigna uns individus a una raça. La Susan es denomina a ella mateixa “dona racialitzada” ja que, a causa del seu color de pell sempre li qüestionen que realment sigui nascuda aquí o que la seva família ho sigui.
3. Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Per la Susan el primer pas, i el més important, és adonar-se i ser conscients que el racisme segueix existint i de la importància que té per a la societat, per poder-hi buscar una solució.
Després, cada un dels individus ha de fer autocrítica per adonar-se de quins actes racistes comet durant el seu dia a dia ja que, moltes vegades aquests estan camuflats amb conductes que duem a terme habitualment i les normalitzem. Per tant, també és vital observar el nostre entorn i veure quines coses podem ajudar a canviar.
Finalment, dóna importància a que les persones blanques donin suport a tots aquells que pateixen racisme i que facin el possible per canviar tot allò que ho produeix. Que se n’adonin que pel simple fet que el seu color de pell sigui blanca se’ls concedeixen uns privilegis diferents i que això és molt injust. Per tant, si això no s’erradica serà un problema que sempre anirà en augment i mai podrem construir una societat igualitària.
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Per ara, en cap moment he hagut de viure cap episodi de racisme cap a mi, suposo que el fet de ser una persona nascuda aquí, la meva família també i que el color de la meva pell sigui més clar han ajudat. Tot i no haver hagut de patir-ho jo, sí que en algunes ocasions he vist com persones del meu entorn n’han patit o al contrari, sense donar-se compte, n’han seguit.
Després de llegir-me l’article m’he adonat que el racisme encara està vigent avui en dia i que tot i que ha disminuït al cap dels anys encara és un gran problema per la societat. També, m’ha fet reflexionar sobre els meus comportaments i accions que he de millorar perquè mai puguin portar a cap mena de situació així.
1-La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
La Susan comenta que, encara que no en siguem conscients, en la societat catalana hi ha racisme diàriament. Les persones que no són catalanes pateixen un racisme que es pot observar a l’hora de prendre decisions, la Susan posa diferents exemples. Per exemple, si has de llogar el pis a una persona i en tens una de catalana i una que no ho és, s’acaben decantant per a la persona catalana. També hi ha llocs on tristament pel color de la pell no hi pots entrar, com p.ex. en discoteques. Tots aquests fets es posa una frase de “no dóna el perfil” i si la persona que ha patit el racisme es queixa, molts cops se’ls tracta d’exagerats, cosa que els fa prendre la decisió d’acceptar els fets en comptes d’afrontar-los.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
La paraula naturalització del racisme és quan la societat normalitza un acte o hi ha hagut racisme i es torna en alguna cosa quotidiana en comptes d’intentar erradicar aquest acte de racisme.
Quan la Susan diu que és una dona racialitzada es refereix a que la societat l’ha assignat com a una persona d’una altre raça i en el seu cas una persona que no és catalana pel seu accent o color de pell.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
La Susan diu que per començar, la societat per acabar amb el racisme ha de ser conscient que realment existeix, després, diu que s’ha de parlar i comentar sobre ell. Comenta que estaria bé que cadascú intentés veure alguns actes racistes que ha tingut, ja que molts cops no ens adonem ja que els normalitzem, i hauriem de reflexionar sobre ells. Per finalitzar, comenta que tothom ha de donar suport al moviment d’acabar amb el racisme, sobretot la gent de pell blanca ja que si no ho fan la societat mai serà igual socialment.
4-T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Per sort mai he viscut racisme ja que visc a la mateixa ciutat on vaig nèixer i això ha provocat que no n’hagi viscut mai. Tot i així, sí que he viscut molts actes passivament de racisme, sobretot comentaris que escoltes de gent i et sents malament a l’escoltar-ho.
La lectura m’ha fet reflexionar sobretot en què molts cops hi ha actes de racisme i no el veiem. Fins i tot crec que potser jo mateix algun cop hagi fet algun comentari que sigui normalitzar però realment sigui racista ja que és difícil d’identificar. Espero que com a societat aquests comentaris els veiem com a totalment fora de lloc i no estiguin normalitzats, cosa que crec que és una realitat.
1-La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
-Exposa el problema del racisme, posa l’exemple que potser en una entrevista de feina no l’agafaran perquè el nom no és Anna o Marc i la foto està ennegrida i, per això, no donen el perfil, que potser hauran de dir-li a una amiga que truqui per ells per llogar un pis, perquè així la immobiliària no detectarà el seu accent “estrany”. Potser serà l’única persona del grup d’amics que no pot entrar a la discoteca, potser els pararan al metro i els demanaran la documentació pel seu color de pell. Potser hauran d’explicar tot el seu arbre genealògic i justificar el seu origen fins i tot a persones que acaben de conèixer.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
L’expressió “la naturalització del racisme vol dir que s’està naturalitzant, s’està veient com una cosa normal del dia a dia i no com el problema que és.
Et terme racialització es defineix de manera sociològica com el procés pel qual, en una societat concreta, s’assigna uns individus a una raça.
La Susan diu que és una dona racialitzada ja que encara que ha nascut i viu a Barcelona, les persones la veuen com d’una altre raça, ja sigui pel seu color de pell o per la seva llengua. Ella posa l’exemple de quan algú li pregunta d’on és i respon d’aquí i la persona no para d’insistir fins que ella no li respon el origen dels seus pares, i la persona que pregunta canvia com alleugida per haver descobert què fallava en les seves respostes inicials.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Primer de tot, la Susan diu que per acabar amb el racisme s’ha d’acceptar que hi ha un aquest problema, perquè així la gent sigui conscient que hi és, per després poder fer un treball individual per saber quins són els racismes que hi ha en la vida quotidiana. També caldria comparar amb els blancs els privilegis que disposen en comparació amb ells. Al final diu que si aquest problema no s’accepta per intentar acabar amb ell, mai hi haurà una societat igualitària.
4-T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Personalment, no m’he descrit en cap situació del article, però sí que he escoltat comentaris racistes a tot arreu, ja sigui quan anava a l’escola primària, com a la secundària cap a companys amb un altre color de pell. També n’he escoltat al carrer o fins i tot a l’esport.
1-La Susan comenta que, encara que no en siguem conscients, en la societat catalana hi ha racisme diàriament. Les persones que no semblen catalanes pateixen un racisme que es pot observar a l’hora de prendre decisions, la Susan posa diferents exemples. Per exemple, si has de llogar el pis a una persona i en tens una de catalana i una que no ho és, s’acaben decantant per a la persona que sembla catalana. També hi ha llocs on tristament pel color de la pell no hi pots entrar, com p.ex. en discoteques. Tots aquests fets es posa una frase de “no dóna el perfil” i si la persona que ha patit el racisme es queixa, molts cops se’ls tracta d’exagerats, cosa que els fa prendre la decisió d’acceptar els fets en comptes d’afrontar-los.
2-La paraula naturalització del racisme és quan la societat normalitza un acte o hi ha hagut racisme i es torna en alguna cosa quotidiana en comptes d’intentar erradicar aquest acte de racisme.
Quan la Susan diu que és una dona racialitzada es refereix a que la societat l’ha assignat com a una persona d’una altre raça i en el seu cas una persona que no és catalana pel seu accent o color de pell.
3-La Susan diu que per començar, la societat per acabar amb el racisme ha de ser conscient que realment existeix, després, diu que s’ha de parlar i comentar sobre ell. Comenta que estaria bé que cadascú intentés veure alguns actes racistes que ha tingut, ja que molts cops no ens adonem ja que els normalitzem, i hauriem de reflexionar sobre ells. Per finalitzar, comenta que tothom ha de donar suport al moviment d’acabar amb el racisme, sobretot la gent de pell blanca ja que si no ho fan la societat mai serà igual socialment
1. La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
El problema que exposa la Susan és que encara que no ens ho pensem, existeix el racisme diàriament a Catalunya. Un dels exemples que exposa Susan és que si una persona vol llogar un pis, i té dues ofertes però una d’un català i l’altre d’un estranger, es decanta pel català, només pel fet que l’altre és estranger, i aquí ja trobem un exemple d’un acte racista en la societat catalana. O bé en una entrevista de treball se’n refiaran abans d’un Marc que d’un Oussama, només perquè saps que el Marc és català, i així molts exemples més.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
2. vol dir quan la societat comença a veure normal una cosa racista i es torna una cosa del dia a dia sense importància.
La Susan diu que és una dona racialitzada perquè no la tracten com a la resta de la gent només pel seu color de pell i el seu nom, per tant la societat la veu com a una persona d’una altre raça només per aquest fet.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
3. ens diu que primer de tot s’ha d’acceptar que realment existeix i després intentar fixar-te en els teus actes racistes si en tens, per corregir-los i llavors ser capaç de corregir els dels demés. Tothom ha de posar el seu granet de sorra i reivindicar i manifestar tants vegades com faci falta per tal que el racisme no sigui una cosa normalitzada.
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
4. Personalment penso que tothom ha tingut algun pensament o acció racista perquè vivim en un món ple de prejudicis i amb el racisme normalitzat com bé es parla en l’article. I sovint sents comentaris, o veus com actua certa gent i te n’adones del que pot estar patint una persona només pel fet de ser diferent a tu, i si et poses en el seu lloc veus com el que passa està malament, per tant te n’adones que el racisme tant si és en una escala molt gran com si és un sol comentari no ha d’existir.
1. La Susan exposa un problema que la societat catalana amaga, quin és?, quins exemples posa?
El principal problema és que actualment hi ha racisme i ho tenim com acceptat i normalitzat i no hauria de ser així. Un exemple és la del lloguer d’un pis, el propietari escollirà abans l’oferta d’un català que la d’una persona que no és d’aquí, i això ja és un acte racista. I un altre exemple seria en les entrevistes de feina, que passa exactament igual que en el lloguer, agafaran abans al català que a l’estranger.
2-Què significa l’expressió “la naturalització del racisme”? A què es refereix quan diu que ella és una “dona racialitzada” a Catalunya? (busca el significat d’aquest terme)
Vol dir que ja s’ha normalitzat, que es una cosa que la gent ja veu normal i sense problemes i no hauria de ser així ja que afecta a molta gent. La Susan es sent una dona racialitada perquè ella no té el mateix color de pell que algú d’origen català, ni tampoc té un nom català i la societat la veu com diferent.
3-Quins passos cal fer, segons la Susan, per acabar amb el racisme?
Ens hem d’adonar que existeix i deixar de normalitzar-ho, després fixar-nos i ser conscients dels nostres actes i canviar-los cap a millor per poder deixar de fer-los ja que poden fer mal a altre gent. Tothom hauria de canviar i deixar d’actuar així.
4. T’has identificat amb algunes de les situacions descrites a l’article (ja sigui de forma activa o passiva)? Quins pensaments t’ha suggerit la lectura?
Jo no he rebut mai cap acció racista cap a la meva persona, però estic segura que algun cop he actuat o fet algun comentari que han sigut racistes, tot i que sense mala intenció. També he pogut estar davant de situacions racistes.