Si per alguna cosa val la pena (a part de per salvar vides) la campanya de vacunació escolar és per veure la cara que posen els teus alumnes quan arriba el moment. I no em negareu que no és per riure veure un xicot ben plantat, més alt que el mestre, plorant per la punxadeta. O sentir els comentaris de la canalla tota nerviosa mentres esperen el seu torn. Pobrissons amb les cares de desconsol que duen apenades per la tragedia que s’acosta, avançant capbaixos cap a la porta com si de vaques a l’escorçador es tractés.S’hi veu de tot, fins i tot vam tenir un desmai.
Però un cop passat, heu de reconèixer que no hi ha per tant: un lleuger dolor al braç que t’ajuda a despertar-te quan et poses la samarreta.
Jajaja tens raso Simón.
Pero jo no em deixava posar les vacunes perquè tots em duen que feia mal la vacuna de les noies.Pero en veritat no :$
Em va fer una mica de mal, i també em vaig marejar!!!
Des de Cabrera de Mar podem confirmar el que dieu: desmais, llàgrimes, marejos, algú que suplica una mà que dongui suport moral… també és veritat que molts i moltes van sortir dient “Ja està?? No n’hi havia per tant!”
records
6è A. Calder CEIP PLa de l’Avellà
Buaaaa quina por ferme la vacuna i jo vaig ser el primer de tots quina mala sort.
A mi tambe em va fer una mica de mal però en Josep em va clucar l’ull i em vaig posar més contenta 🙂
Bueno jo baig surtin rien pero tampoc no era res del atra mon
Ami no em va doler lo que passa es que et dona molta impresio.
L’ any que bé ami TT :$:$:$