La dona justa

Heu llegit mai alguna obra de Sàndor Marai? Doncs, hi ha una obra que m’ha impressionat i és el de La dona justa. Parla sobre l’amor, el compromís, la classe social, el fet de comportar-te dins d’un certs paràmetres segons la classe a la qual pertanys…

L’obra és explicada per tres personatges: la primera dona, el marit i la segona dona.

Els dos primers tenen una educació burgesa i com a tal es comporten i han d’estar en el seu paper. La darrera dona, d’extracció pobra, diria “paupèrrima”, té una visió de la vida materialista. Fins i tot roba el seu marit, sense que ell se n’adoni i posa els diners en un compte bancari a part. És com una mena de “raconet” per si es queda sense res. El marit ho descobreix i així es trenca la relació. Més que res per la manca d’honradesa, cosa que el marit no pot suportat.

M’ha fet reflexionar el que aquesta diu sobre els que són rics i opina que sempre viuen amb por; por que no ho perdin, por que els robin, por d’estar tot en el seu lloc. Segons ella, això no els deixa viure i no els fa feliç.

Deixa un comentari