CRP Sabadell

Leave a reply

MATERIALS SOBRE LA PUBLICITAT

AL CRP VALLÈS OCCIDENTAL 1 (Sabadell)

Llistat de materials que podem trobar al CRP de Sabadell relacionats amb els temes que es treballen en el seminari

 

  • General
    • Com veure la TV? Material didàctic per a infants i joves. III- La Publicitat (Sig. 621.39) La cinta conté tres tipus de materials: 1- espots publicitaris (el Cuponazo; Martini, Cola-cao,…); 2-fragments de programes de televisió de debats sobre la publicitat; 3-Fragments de films, on es poden observar tècniques de publicitat indirecta. Cada espot ha estat enregistrat tres vegades, amb l’objectiu que els alumnes puguin retenir les informacions suficients per a iniciar la reflexió o el debat
    • Publicitat i Escola (Sig.330.5 PUB) Es tracta d’una descripció de l’enorme influència de la publicitat en la societat actual, centrada en el món infantil. Suggereix unes línies d’actuació a l’escola per tal que els alumnes prenguin consciència crítica davant el fenomen publicitari. La primera part explica que la publicitat dóna vida als altres mitjans com ara els diaris, les revises, la ràdio i la TV. La despesa en publicitat per habitant és de 3439 ptes. davant les 12, 11 ptes invertides en informació. En el món de l’esport veiem persones vestides de publicitat (homes i dones anunci), per la qual cobren grans quantitats de diners (una primera figura del tennis cobra 4 milions per una cinta de cabell). La reglamentació de l’OCDE (1982) pel que fa a la publicitat infantil dóna 6 recomanacions, entre elles la necessitat de fer l’educació del consumidor a l’escola desmitificant el fenomen publicitari i exposant el sentit dels eslògans i les raons econòmiques, etc. Altres objectius són la distinció del que hi ha d’informació i el que hi ha de fantasia en la publicitat.
    • La informació, avui (Sig.07 FER) Es tracta d’una història humorística situada al temps de l’Imperi Romà, que serveix de pretext per a plantejar tots els problemes relacionats amb el món de la informació avui, centrada en aquest cas en el de la premsa. El servei que presta a la comunicació, els poders i les forces ocultes a què està sotmesa, les pressions que la condicionen, la influència que exerceix, la capacitat que té la mera transmissió d’una notícia de provocar canvis econòmics, polítics o socials.
    • Com es fa un cartell (Sig. 659ALV) Exposició de la finalitat que motiva un cartell i de la importància delpúblic al qual s’adreça la comunicació visual. Ressegueix breument lesdiverses fases de creació d’un cartell.
    • Mujer y publicidad en televisión (Sig. V-371.212 MUJ) Imatges de la publicitat televisiva amb les quals s’explica l’utilització de la dona ja sigui a casa, com a objecte de bellesa, aparador de luxe, companya perfecta, al servei de l’home, objecte de diversió, i, la discriminació que rep amb diferenciació dels tipus de joguines, en les oportunitats de treball, etc. Un altre aspecte que també s’hi tracta és la utilització que es fa de la dona com a reclam publicitari per a la venda d’un producte; això fa que s’ignori la seva realitat i se la situï en un paper secundari, darrera de l’home
    • Los anuncios y como analizarlos (Sig. 330.5 ANU) La cinta presenta els anuncis com la fase final del procés productiu. Es passen diferents anuncis amb la banda sonora original i una veu en off va presentant els diferents elements a tenir en compte per tal d’analitzar-los. Analitza els diferents conceptes que composen un anunci i proposa maneres d’analitzar-los. A partir de l’observació de la segmentació del mercat es dirigeix, a quins nivells socials, i a quines edats, per la manera de presentar-los: donant solució als problemes, coma element entranyable, donant il·lusions o premis, atacant a la competència. També valora els recursos tècnics com ara la música, el color o la dinàmica i el ritme de l’anunci. Altres elements són el text i els eslògans. També cal valorar el medi on apareix i finalment comprovar si dóna informació sobre el producte. Tenint en compte tots aquests elements fa diferents propostes per treballar-los.
    • La publicidad (Sig.V330.5 PUB) Cinta editada amb motiu de la celebració de la Feria de la Creatividad Publicitaria que anualment organitza l’empresa Ipmark. Es tracta d’un recull d’anuncis de productes comercials, emesos per televisió durant l’any 1990. El conjunt d’anuncis s’estructura en blocs: alimentació, automoció, begudes, llar, etc. En cadascun dels anuncis apareix l’empresa que l’ha produït.
    • Publicidad; Publizitatea (Sig. 330.5PUB) Els objectius i les formes de treball que es poden plantejar a l’escola en el tema de la publicitat són diversos. En aquesta cinta es presenten accions que ajuden a definir el fenomen publicitari, conèixer-ne els diferents tipus, adquirir tècniques de lectura dels anuncis, i comprendre algunes de les tècniques de col·locació dels productes en el punt de venda. Fa una reflexió amb els alumnes sobre com s’intenta provocar la compra i incitar el consumidor. Exposa alguns aspectes del fenomen publicitari: el funcionament, el cost econòmic, els mitjans, la publicitat relacionada amb el món infantil, i el paper que pot jugar l ‘escola en aquest camp. També ens mostra l’experiència de la publicitat dins d’un centre, en concret sobre la puntualitat i la neteja del recinte. La tècnica per fer un anunci segons el mitjà de comunicació on va dirigit i, finalment, com i on es col·loquen determinats productes als grans supermercats per tal d’induir el comprador a adquirir-los encara que no els necessiti.
    • Publicité en France (Sig. 804.0 MUN) Conté una col·lecció d’anuncis publicitaris de la televisió francesa. Els diferents tipus d’anuncis estan en llengua francesa.
  • Experiències de centres
    • El taller de la publicitat (Sig. 330.5 TAL) Aquesta cinta recull una experiència escolar sobre la publicitat. El vídeo es planteja fins a quin punt ens influencia la publicitat. Fa descobrir que hi han molts models de publicitat, ja que moltes vegades s’identifica publicitat amb televisió. A partir d’uns tallers analitza la manipulació que representa la publicitat i es converteix la classe en una agència de publicitat; es treballa per grups diferents temes: la creació d’un producte nou, una campanya municipal de neteja i un treball per contradir la publicitat d’un producte. Cal dissenyar la campanya ifer un treball de camp.
    • Una setmana de pel·lícula (CEIP Pompeu Fabra de Barcelona) (Sig. 371 ARA) Al CEIP Pompeu Fabra de Barcelona han celebrat el centenari del cinema organitzant una “Setmana de pel·lícula”. Una aproximació al món del cinema en què han participat tots els alumnes del centre però realment a la màgia del cinema, amb la sala fosca i el projector de cintes super 8. Els alumnes han participat de diverses formes en la creació d’imatges seqüenciades per explicar una història inventada per ells. Han treballat amb la llibreta pàgina, tot passant pàgines per veure el moviment, després les tires amb el zootrop, han estudiat la persistència retiniana, han treballat la interpretació d’actors i un taller de maquillatge. Finalment han filmat un espot que havien guionitzat
    • Taller d’àudiovisual a primària (Escola Municipal Ars Iris de Barcelona) (Sig. 371 ARA) Els alumnes de l’Escola Ars Iris de Barcelona aprenen a expressar-se utilitzant els mitjans àudiovisuals. Aquest mitjans s’han integrat al Projecte Curricular de Centre i són activitats habituals al centre. Els alumnes realitzen reportatges, telenotícies i pel·lícules. La cinta mostra la tasca del de cicle superior: com fan el guió, enregistren i analitzen el resultats tot treballant en una obra en llengua anglesa.
    • Taller de publicitat (CEIP Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès) (Sig. 371.33 PMA) El CEIP Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès organitza un taller de publicitat amb els alumnes de cicle superior per tal que descobreixen els secrets del llenguatge publicitari i aprenguin a analitzar críticament la publicitat televisiva. Es comença amb l’anàlisi d’anuncis televisius amb tota la classe, després es fa en petit grup tot tenint un guió escrit de l’anàlisi. A continuació s’elabora un anunci (guió, plans, etc.) de la representació teatral que farà un altre grup del centre. Finalment es fa l’enregistrament i el muntatge.
    • Construïm imatges (IES Serrallarga de Blanes) (Sig. 371 ARA) L’IES Serrallarga de Blanes incorpora el treball de les classes socials i el racisme a partir d’un crèdit audiovisual. És un crèdit variable de tercer d’ESO. Primer es fan murals d’informació i enregistren alguna part del cos de cada alumne i després el grup ha de reconèixer-los. La segona fase és un qüestionari sobre raça i racisme i un comentari en grup classe. La tercer etapa és l’anàlisi gràfica d’anuncis publicitaris amb una fitxa d’anàlisi. Finalment s’elaboren anuncis per grups: guió literari i guió tècnic, divisió del treball i realització.

Deixa un comentari