En aquest apartat podràs trobar-hi experiments fàcils. Esperem que practiquis!

Que us agradi molt!

1 – El vaso de agua mágico
Es muy posible que hayas visto alguna vez a un mago o profesor de ciencias efectuar este truco. El experimento consiste en conseguir que un simple naipe sirva de tapón mágico y soporte sin ayuda de ninguna clase el peso del agua contenida en un vaso colocado boca abajo. Lo único que necesitas es un naipe (que no esté roto) , un vaso de vidrio cuya boca tenga un diámetro menor que el ancho del naipe y, por supuesto, un poco de agua.

El experimento consiste en llenar el vaso con agua (debe estar completamente lleno, o te fallará el truco) y luego colocar el naipe sobre su boca con cuidado de que cubra toda la abertura del vaso. Cuando esté listo, ponemos una mano sobre el naipe y con cuidado damos vuelta todo el conjunto hasta que el vaso quede boca abajo. En ese momento, lentamente retiramos la mano que sostiene el naipe y veremos como sostiene el agua sin que se derrame. ¿Cómo puede ser?

La explicación es muy sencilla. Sobre el naipe actúan dos fuerzas opuestas. La más evidente es el peso del agua, que dependiendo del tamaño del vaso puede ser de unos 200 o 300 gramos. Y por el otro, absolutamente invisible, la presión atmosférica que ejerce el aire sobre la otra cara del naipe. Aunque suene extraño, la presión del aire alcanza para sostener el peso del agua. De hecho, mientras que el papel no se humedezca y no haya aire en el vaso, el naipe se mantendrá en su lugar.

2 – Huevos flotadores
Para realizar este experimento necesitamos tres vasos grandes, un huevo de gallina, agua y sal. Demostraremos como el contenido de sal en el agua influye sobre capacidad de flotación de los cuerpos que se introducen en ella.

Comenzamos llenando dos de los tres vasos con agua. Añadimos sal a uno de ellos y agitamos el agua para que se disuelva por completo. A continuación, colocamos el huevo en el vaso que tiene agua pura y observamos como se hunde lentamente hasta el fondo. Luego, lo sacamos del primer vaso y lo ponemos en el que tiene agua con sal. Si la cantidad de sal es suficiente, el huevo flotará.

Podemos jugar otro poco utilizando el tercer vaso. Pongamos en huevo en él, y agreguemos agua pura hasta que lo cubrirlo con más o menos con un centímetro de líquido.  Si agregamos agua con sal lentamente, veremos como en un momento determinado el huevo queda entre dos aguas, es decir, ni flota ni se hunde. En este punto, si agregamos agua sola el huevo se irá al fondo, y si agregamos agua salada flotará de nuevo.

Esto ocurre por que, nuevamente, sobre el huevo actúan dos fuerzas: su peso y la fuerza que hace hacia arriba el agua (si, el empuje que describió Arquímedes). Si el peso es mayor que el empuje, el huevo se hunde, en caso contrario flota y si son iguales, queda entre dos aguas. Cuando añadimos sal al agua, conseguimos un líquido más denso que el agua pura, lo que hace que el empuje que sufre el huevo sea mayor y supere su peso, haciéndolo flotar. Este hecho puede explicar porque es más fácil flotar en el agua de mar que en el agua de una piscina.

3.- Un electroimán

Para explorar la relación que existe entre la corriente eléctrica y el magnetismo no hay mejor experimento que construir un electroimán. Solo necesitamos un clavo de hierro de unos 7 u 8 centímetros de largo (u otra pieza de hierro de dimensiones similares), un par de metros de cable de cobre fino (el que se utiliza en un transformador, que tiene un aislamiento de barniz, puede servir perfectamente), cinta adhesiva, una pila y algunos clips comunes de alambre.

Para construirlo basta con enrollar todo el cable sobre el clavo, de forma que las vueltas queden lo más apretadas posibles. Han de estar juntas, y si es posible, sin montarse unas sobre otras. Tenemos que dejar los extremos del clavo libres, y también unos cinco centímetros de cable sin enrollar en la primera punta. Una vez hecho esto, cubre el arrollamiento con cinta adhesiva, enrolla otra capa de cable  y vuelve a cubrir con la cinta adhesiva. De acuerdo al grosor del calvo y del alambre, puede ser que te sobre algo de alambre. Si ese es el caso, corta y descarta el sobrante, cuidando de que te queden otros cinco centímetros de cable sin enrollar.

A continuación ya puedes conectar la pila a los dos extremos del cable. Si arrimas el clavo a los clips veras como estos se “pegan” en el clavo. Si desconectas la pila, estos se caen. La explicación de este fenómeno es que el cable enrollado sobre el clavo es un solenoide. Cuando una corriente eléctrica lo atraviesa, el solenoide genera un campo magnético y actúa como un imán. El “núcleo” de hierro en su interior aumenta el poder del electroimán al concentrar las líneas de fuerza. Cuando se desconecta, el campo desaparece (aunque el clavo, dependiendo de su composición exacta, puede quedar ligeramente imantado).

4 – Un cohete propulsado por agua
Los cohetes, como seguramente sabes, funcionan gracias al principio de acción y reacción. Esto significa que los gases de la combustión que salen por “debajo” del cohete lo empujan hacia arriba. Esos gases provienen de la oxidación rápida de combustibles especiales, y son lo suficientemente peligrosos como para desaconsejar completamente el intento de utilizar algo similar en casa. Pero podemos construir un “cohete” que se impulse únicamente con agua y por lo tanto no implique ningún peligro para tu salud.

Necesitaremos una botella de plástico de unos dos litros (de esas que utilizan todas las bebidas gaseosas), un corcho, un inflador de bicicletas, algo de agua, unos ladrillos, pegamento y una válvula de rueda de bicicleta. Para realizar este fácil experimento comenzaremos por perforar el corcho y meter en ese agujero la válvula de la rueda de bicicleta. Luego, sellaremos el agujero (si hace falta) con el pegamento. Esta es la tarea más complicada de nuestro cohete de agua. Luego llena la botella con agua hasta la mitad y ponle el tapón de corcho. Pon la botella boca abajo en el suelo, con la bomba de inflar bicicletas conectada a la válvula. Tres ladrillos verticales a su alrededor servirán para que la botella se mantenga “de pie”.  Con cuidado de no inclinar el “cohete”, ve metiendo aire en su interior con la bomba hasta que el corcho se destape solo por la presión interior.

Cuando esto ocurra, el agua saldrá hacia abajo e impulsará al cohete hacia arriba, de la misma forma que los gases de un cohete al salir hacia atrás lo impulsan hacia adelante por el principio de acción y reacción. Ni falta hace aclarar que todo esto lo debes hacer en un descampado, porque seguramente te mojarás. Verás como el “cohete” consigue subir entre 30 y 40 metros de altura. Cuando lo hayas lanzado varias veces puedes intentar mejorar tu prototipo, haciéndolo más aerodinámico o regulando la salida de agua con orificios más pequeños.

Hemos dejado para lo último el experimento que, al menos visualmente, puede ser el más atractivo. Ya hemos hablado antes de los ferrofluidos, esos compuestos que gracias a la mezcla de nanopartículas ferrosas y algún aceite mineral permiten la visualización de líneas de campo magnético, dando lugar a verdaderas “esculturas” en movimiento. Bien, aunque no lo creas, tú puedes hacer esas cosas en casa.

Fabricar un ferrofluido consiste básicamente en lograr la mezcla adecuada de partículas ferromagnéticas en el seno de un fluido portante. Este fluido puede ser alguna clase de aceite mineral, vegetales, lubricante o incluso de cocina. Puedes utilizar el que consigas más fácil, y luego ir probando otros para ver cual funciona mejor. Las partículas ferromagnéticas pueden ser limaduras de hierro, el “polvo” que puedes sacar al cortar con unas tijeras la lana de acero utilizada para limpiar los cacharros de la cocina,  o incluso el polvo de la ferrita que puedes obtener al moler a golpes el núcleo de alguna bobina de radio o transformador electrónico viejo.

En un recipiente de vidrio transparente  (un frasco puede servir perfectamente) mezclaremos una parte de líquido por cada parte de partículas. En nuestro “ferrofluido casero” el material ferromagnético tenderá a acumularse en el fondo debido a la gravedad, pero para hacer nuestros experimentos será suficiente. Cuando tengamos preparada la mezcla, acercaremos imanes al frasco para ver como se alinean las partículas en suspensión son las líneas de fuerza del campo magnético. Con un poco de paciencia y probando con diferentes materiales y proporciones podremos lograr un ferrofluido casi casi como el que se ve en las fotos.

Algunes adreces interessants d’experiments

Amazing optic effect

Remenant per la xarxa (com sempre), he acabat trobant un d’aquells experiments fàcils de realitzar, senzills d’entendre i força espectaculars. Es tracta d’una il·lusió òptica que mereix els 30 segons de concentració que requereix.

Intruccions:

1) Clicar el següent link -> EFECTE ÒPTIC
2) Centrar la nostra atenció en el centre de la imatge en moviment.
3) Aguantar l’activitat del punt 2 durant 30 segons aproximadament.
4) Retirar la mirada de la pantalla i observa el nostre entorn, preferiblement la mà o un objecte relativament petit i proper.

Aprendre jugant i experimentant

http://www.curiosikid.com/view/

http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/taller/default.asp
En esta pagina podem trobar molts experiments exposats en la IV feria de Madrid, molt ben explicats, com es poden realitzar pas a pas, a més de les fotografies .A més a més, estan distribuïts per temes (física, química, coneixement del medi,…) en cada experiment ens indiquen a quin nivell esta dirigit.

http://www.experimentar.gov.ar

Es una pàgina molt bona adreçada als que volen descobrir coses noves, fer experiment amb facilitat. Es molt educativa i a més a més, els pares poden participar, ja que tenen una carta adreçada per a ells on els expliquen el que es fa, per a que i sobretot, els tranquil•litzi perquè
http://www.geocities.com/CapeCanaveral/Lab/1719

Ha canviat de pagina, ara es www.ciencianet.com, però et porta directament a ella, no cal buscar-la.
Es una direcció molt bona per resoldre dubtes, ja que el responsable es un professor de física i química de A Coruña. En ella podem trobar molts experiments curiosos, anècdotes divertides i molta informació sobre aspectes curiosos, divertits, sorprenents i estranys de la ciència.

http://cienciafacil.com

PILA VOLTA

Materiales:
– un limon
– una tira de cobre
– una tira de zinc
– un voltímetro
– dos cables con clip quijada de caimán

Tomamos el limón e insertamos las dos tiras de metal (cobre y zinc) en el interio teniendo cuidado de que no se toquen.Usando el multímetro o voltímetro se mide el voltaje producido entre ambas tiras de metal (figura 1). Debería ser casi de un voltio.
Para demostrar que este dispositivo puede producir algún trabajo es posible que nos sintamos tentados a conectar un foco pequeño, pero no se encenderá porque la corriente es muy débil. Para hacer una demostración se puede usar un aparato de bajo consumo de corriente como un reloj que funcione con celdas solares, una calculadora, etc. Simplemente se quita la pila o la celda solar y se conectan los terminales de las tiras de cobre y zinc. Debemos recordar que e cobre es el polo positivo y el zinc el negativo.
Volta construyó la primera pila, según su propia descripción, preparando cierto número de discos de cobre y de cinc junto con discos de cartón empapados en una disolución de agua salada. Después apiló estos discos comenzando por cualquiera de los metálicos, por ejemplo uno de cobre, y sobre éste uno de cinc, sobre el cual colocó uno de los discos mojados y después uno de cobre, y así sucesivamente hasta formar una columna o “pila”. Al conectar unas tiras metálicas a ambos extremos consiguió obtener chispas.

Volcà casolà

Per fer un volcà casolà només es necessita plastilina, una cullerada de bicarbonat sòdic, colorant vermell, sabó líquid i un quart d’una tassa de vinagre. El procediment és molt senzill, primer es dona forma de volcà a la plastilina i es fa un forat al centre amb una vareta, on es posarà la cullerada de bicarbonat, el colorant i el sabó i per últim el vinagre. Una estona després començarà a sortir la “lava”, provocada per la reacció entre el bicarbonat i el vinagre.

El tovalló de paper sec.

Consisteix en omplim una galleda d’aigua. Posem un tovalló en el fons d’un got de vidre, cal donar la volta al got i ficar-lo dins l’aigua, llavors observem com el tovalló de dins del got surt sec.

Pressió increïble

Omplim un got d’aigua fins dalt, col·loquem una cartolina sense deixar bombolles d’aire i girem el got aguantant la cartolina i observem.

Resultat: la cartolina es manté en el seu lloc subjecta per la pressió de l’aire que l’empeny cap a dalt. La pressió de l’aire és més gran que el pes de l’aigua que empeny cap a baix. Fins que la cartolina es mulli.

El tornado.

Per fer aquest experiment cal encintar o encolar els taps de les ampolles, fer un forat entre els taps, omplir una de les dos ampolles fins a les 3/4 parts d’aigua. Llavors tapem les dos ampolles amb els taps i les fem girar fins que es formi un tornado.

Càrregues elèctriques mouen objectes.

Inflem un globus i el lliguem amb un cordill, després el freguem amb els cabells unes 10 vegades per carregar-lo elèctricament.
Col·loquem una llauna sobre una taula o al terra i apropem el globus sense tocar-lo. Llavors el globus es mou. Si es descarrega el globus, es torna a carregar sobre el cabell.
Explicació: Al fregar el globus, aquest es carrega negativament। Aquesta és una càrrega electrostàtica. A l’ apropar la llauna, aquesta distribueix les càrregues pels costats. Com és un cilindre, els costats estan molt a prop i són corbs, és per això, es repel·len les càrregues iguals entre el globus i la llauna gira.

La banda de Moebius (Möbius)

Aquesta cinta s’elabora retallant una tira rectangular de paper i girant un extrem de la cinta 180º, un cop girada enganxen les puntes.

Si fem un tall longitudinal en tota la cinta, que penseu que passarà?

Al contrari del que esperem, d’aquest cercles, partit en dos no surten dos cercles de paper, sinó un més gran.
Aquest experiment va ser descobert al segle XIX per A. F. Moebius que li va donar nom. Aquest tipus de cinta s’utilitza per la corretja de distribució del cotxe, la corretja de la bicicleta. Si la cadena de la bicicleta gires com qualsevol altra cinta, només és faria malbé d’una cara, fent servir una cinta Moebius, després d’una volta passa a utilitzar-se la banda contraria

Les plantes

L’objectiu dels següents experiments és conèixer com actua la llum en les plantes entre d’altres aspectes funcionals d’aquestes.

L’experiment consistix en tapar una part de la fulla i esperar uns dies, aportant-hi tots els nutrients i aigua necessaris per a aquesta.

Resultat: S’observa que la part de la fulla que ha estat tapada no té un color tant verd, és a dir, ha perdut pigmentació de clorofila.

Altre experiment interessant és deixar en una dissolució d’aigua amb tintes xinesques unes roses blanques.

Resultat: S’observa a cap del temps que les flors van absorbint el colorant i agafen el color d’aquest.

Els colors

Primerament, els expliquem quins són els colors primaris (magenta, cyan i groc) i després els convidem a barrejar-los entre ells per a que puguin observar la formació del colors secundaris (violeta, verd i taronja), adaptant la seva intensitat amb els colors neutres (blanc i negre)

Agafem 6 tubs d’assaig. En tres d’ells aboquem l’aigua amb colorant (magenta, cyan i groc). Després farem la barreja en els altres tubs.

COETS PROPULSATS AMB VINAGRE

Ha arribat el moment d’inventar un nou propulsor per als teus coets. És molt senzill, ja veuràs que amb una mica d’imaginació podràs posar els teus coets casolans en òrbita!!

NECESSITARÀS

• Suro per tapar una ampolla.
• Una ampolla.
• Xinxetes.
• Cinta de paper plàstica.
• 1/2 tassa d’aigua.
• 1/2 tassa de vinagre.
• Bicarbonat de sodi.
• Un tros de paper absorbent (paper de cuina o higiènic) de 10 x 10 cm.

PROCEDIMENT

1.- Agafa el paper absorbent i posa-li una culleradeta de bicarbonat sòdic. Enrotlla’l bé de manera que el bicarbonat hi quedi dins.

2.- Prepara el teu coet. Pots posar-hi cintes amb les xinxetes al tap de suro de manera que el seu vol impressioni a la resta.

3.- Posa l’aigua i el vinagre a la botella.

4.- Ha arribat el moment, cal que busquis un lloc on el sostre sigui molt alt…

5.- Posa l’ampolla al terra i deixa caure el tros de paper amb el bicarbonat, de manera que quedi al fons.

6.- Tapa l’ampolla amb el tap de suro que has decorat com un coet el més fort que puguis.

7.- Quan el líquid mulli el paper absorbent, el bicarbonat de sodi reaccionarà amb el vinagre produint diòxid de carboni. Com aquest és un gas, la pressió dins l’ampolla augmentarà tant que farà sortir el coet cap al cel!

AQUEST OU NO ES MENJA

Un ou de gallina consta de dues parts: la clara i el rovell (part nutritiva). A més la seva closca està formada per carbonat de calci en un 94%.

MATERIAL

• Ous crus de gallina
• Vinagre
• Pot o vas de vidre
• Mel

PROCEDIMENT

S’agafa un ou de gallina i es submergeix en un pot que contè vinagre. Es tapa aquest pot per evitar que l’olor desagradable, tant de l’àcid acètic que forma el vinagre com de l’acetat de calci format, surti a l’exterior.

Després d’un breu període de temps s’observa l’aparició de petites bombolles que es deuen a la generació d’un gas; el diòxid de carboni.

Vinagre + closca d’ou = GAS
Àcid acètic + Carbonat de calci = Diòxid de carboni + Aigua + Acetat de calci.

Poc a poc es va veien com la closca es fa més fina fins a desaparèixer en un temps aproximat de dos dies; en algunes ocasions haurem d’anar canviant el vinagre. Aquests canvis es deuen a que l’àcid acètic que forma el vinagre, en reaccionar amb el carbonat de calci va desapareixent; sent necessari més reactiu (vinagre) perquè el procès continuï.
A més de perdre la closca, la membrana semipermeable que envolta la cèl·lula i està situada immediatament a sota d’ella, adquireix consistència gomosa. Això permet que es puguin arribar a realitzar petits bots amb l’ou sense que es trenqui.

S’observa que l’ou introduït en vinagre no només perd la seva closca i la consistència gomosa; sinó que augmenta el seu tamany degut a que part del líquid atravessa la membrana semiimpermeable.

Si s’introdueix en mel aquest líquid seguirà el sentit invers; és a dir, sortirà de l’ou, el que provoca una disminució de tamany.

FLOTA O S’ENFONSA?

MATERIAL

– 3 vasos grans
– un ou
– aigua
– sal

PROCEDIMENT

1· Omple dos vasos amb aigua
2· Afegeix a un d’ells sal a poc a poc. Remenant amb una cullera, intenta dissoldre’n la major quantitat possible. En un got de 200cm³ es poden dissoldre uns 70g de sal.
3· Col·loca l’ou al vas que té només aigua: se n’anirà al fons.
4· Col·loca-ho ara en el got en el que has dissolt sal: observaràs com es queda flotant.
5· Posa l’ou i aigua fins que el cobreixi i una mica més, al tercer got. Afegeix aigua amb sal, de la que ja tens, fins que aconsegueixis que l’ou quedi entre dues aigües (ni floti ni s’enfonsi).
6· Si afegeixes en aquest moment una mica d’aigua, observaràs que s’enfonsa. Si a continuació afegeixes una mica d’aigua salada, tornarà a flotar una altre cop. Si tornes a afegir aigua, s’enfonsarà un altre cop…

EXPLICACIÓ

Sobre l’ou actuen dues forces, el seu pes (la força amb que l’atrau la Terra) i la força que l’aigua fa cap a dalt.
Si el pes és més gran que la força de l’aigua, l’ou s’enfonsa. En cas contrari flota i si son iguals, queda entre dues aigües.
La força que sofreix un cos en un líquid depèn de tres factors:

• La densitat del líquid
• El volum del cos que es troba submergit
• La gravetat.

En afegir sal a l’aigua, aconseguim un líquid més dens que l’aigua pura, i aconseguim que la força que l’aigua sobre l’ou sigui més gran i superi el pes de l’ou: l’ou flota.
Així també es pot explicar el fet què sigui més facil flotar a l’aigua del mar que en l’aigua de rius i piscines.

UN EXTINTOR CASOLÀ

Amb aquest experiment aprendràs a fabricar-te el teu propi extintor. Tot el que et cal ho trobaràs a la cuina de casa teva, només cal que hi posis imaginació i cura a l’hora de fer aquest experiment. El teu extintor funcionarà de la mateixa manera que els que has vist a les botigues! És el mateix procediment, els dos alliberen aigua i diòxid de carboni per apagar la flama, però el teu serà a petita escala. Prova-ho!

NECESSITARÀS

• Una ampolla de plàstic de 20 cm d’alçada (neta).
• Un tap de suro.
• Una palleta de refresc o un tubet de plàstic.
• Bicarbonat sòdic.
• Un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic).
• Un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.
• Tres cullerades de vinagre (àcid acètic).
• Una espelma amb un plat o una palmatoria.

PROCEDIMENT

1.- Agafa una ampolla de plàstic neta d’uns 20 cm d’alçada. Busca un tap de suro que encaixi bé a l’ampolla.

2.- Fes un forat al suro i passa-hi a travès una palleta de les dels refrescs.

3.- Posa una culleradeta de bicarbonat sòdic a un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic). Embolica el bicarbonat i tanca’l amb un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.

4.- Amb el fil que sobra, penja del coll de l’ampolla l’envoltori i deixa’l a l’interior de l’ampolla.

5.- Afegeix tres cullerades de vinagre. Has de mantenir l’ampolla vertical i baixar una mica el tovalló que conté el bicarbonat sòdic per l’interior de l’ampolla.

6.- Tanca l’ampolla amb el suro, de forma que el tap subjecti el fil i el mantingui al seu lloc.

7.- Encèn una espelma col·locada a un plat o a una palmatoria.

8.- Inclina l’ampolla. El vinagre reaccionarà amb el bicarbonat sòdic i es despendrà diòxid de carboni, que sortirà de l’ampolla a través de la palleta que atravessa el suro.

9.- Apropa l’extrem de la palleta a la flama de l’espelma. La flama s’apagarà!!

BOLETES QUE BALLEN

Aquest experiment és molt senzill, veuràs com les boletes salten i ballen dins d’un recipient amb aigua. Tardaràs no més de cinc minuts en aconseguir tot el material i fer el teu experiment.

NECESSITARÀS

• Un recipient.
• Naftalina.
• Bicarbonat.
• Vinagre.

PROCEDIMENT

1.- En un recipient profund amb aigua es posen unes boles de naftalina i dues o tres cullerades de bicarbonat. S’afegeix aigua fins a omplir les tres quartes parts del recipient i a continuació, lentament, s’agrega vinagre.

2.- Es formen bombolles de diòxid de carboni que s’adhereixen a les boles de naftalina i les ajuden a surar, ascendint i descendint.

TINTA INVISIBLE

Amb aquest experiment podràs comunicar-te amb els teus amics amb missatges secrets. Ningú no esbrinarà el que hi has escrit si no sap el mètode per desxifrar-ho!

NECESSITARÀS

• Vinagre clar o suc de llimona.
• Paper.
• Una espelma.
• Un escuradents.

PROCEDIMENT

1.- Agafa un escuradents i mulla la punta amb llimona o vinagre

2.- Escriu sobre un paper.

3.- Deixa-ho assecar i el missatge es tornarà invisible.

4.- Per a veure’l, acosta el paper a la flama d’una espelma i llegeix el missatge.

5.- El líquid al ser exposat a la calor s’oxida i llavors es torna visible.

LA MONEDA SALTARINA

MATERIAL

• • • Una botella de vidre
  • • Una moneda

PROCEDIMENT

Ficarem durant una certa estona l’ampolla al congelador fins que estigui ben freda.
Al cap de cert temps (p.ex. mitja hora) la treiem i la deixem de peu a sobre d’una taula.
A continuació, tapen la boca de l’ampolla i observem a veure què passa. Si és necessari esperarem una mica.

EXPLICACIÓ

Si has fet bé l’experiment, hauràs pogut veure com la moneda, durant uns minuts, fa petits saltets sobre la boca de l’ampolla. Aquest efecte és degut a que, en treure l’ampolla del congelador, l’aire que està al seu interior està a una temperatura molt baixa, igual que la botella (aproximadament -15ºC). Al col·locar la moneda sobre la boca de l’ampolla, estem tapant-la i impedint que entri o surti l’aire.

Quan passen uns minuts, com la temperatura de l’habitació és més alta (p.ex. +20ºC), l’ampolla comença a escalfar-se i també ho fa l’aire del seu interior. L’augment de temperatura de l’aire contingut en la botella suposa també un augment de la seva pressió, fins que és suficientment alta per fer saltar la moneda i deixar escapar una mica d’aire.

La moneda seguirà saltant a intervals cada cop més llargs, mentres que l’augment de temperatura de l’aire de l’interior provoqui un augment de pressió suficient per fer-la saltar.

UN PEIX QUE NEDA!

Amb aquest experiment podràs construir tota una peixera. L’inconvenient és què els peixos seràn de cartró… però no t’amoïnis perquè aquests peixos nedan com els de veritat!!

NECESSITARÀS

• Una cartolina o un tros de cartró prim de 6 x 12 cm.
• Llàpis i regla.
• Tissores.
• Un cubell amb aigua.
• Oli de frontisses.

PROCEDIMENT

1.- Retalla la figura del teu peix tal i com apareix a la figura. Vigila que el canal central quedi recte, i el forat també quedi ben definit.

2.- Col·loca el peix sobre l’aigua, de manera que es mantingui flotant.

3.- Posa-hi una gota d’oli al forat central del peix.

4.- L’oli tendeix a expandir-se per tota l’aigua, així que surt ràpidament pel canal, i el peix sortirà disparat cap endavant.

5.- Ara pots fer més peixos de diferents colors i tamanys, i provar com es desplacen per l’aigua de la mateixa manera.