El civisme

 

Ser cívic vol dir:

ser solidari,

ser justicier…

 

És fer respectar

a la gent del carrer.

 

És ajudar

als més necessitats,

és fer enrere

les nostres desigualtats.

 

És veure amb claretat

què és la igualtat.

És viure amb societat

sense perdre la llibertat.

 

Perquè no es pot viure en un món

on no hi ha pau ni justícia,

on no es defensen els drets

de tots els ciutadans.

 

Això és el civisme senyors:

una manera de viure,

una manera de fer,

una manera de comportar-se

i de satisfer.

 

 

 

Per Mònica Vila Fortunyo

 6è C Curs 2.010- 2.011

 

 

 

El civisme

 

Quan diem “civisme”, ens referim a ser bones persones i tenir bones intencions; contribuir al bé del planeta, la humanitat i ajudar als més discriminats. També hem de tenir com a referència els valors cívics, que són els eixos del civisme. Aquests eixos, són molt diversos, començant per: la pau, la solidaritat, la tolerància, el respecte, la llibertat,… Seguir aquests eixos és el que ens fa crèixer com a persones i la nostra intel·ligència augmenta a mesura que els apliquem al nostre dia a dia. Sembla que no, però és molt fàcil complir els valors cívics.

 

L’altruisme és un sentiment cap a altres persones i també és un dels motius que ens impulsa a practicar el civisme. L’egoisme és justmanet el contrari d’aquest. Però… què vol dir egoisme? Egoisme ve del grec “ego”, o sigui: jo, que significa l’impuls per a aconseguir el propi benestar; és a dir “si jo estic bé, els altres, també”, o també “no importen els altres, sinó jo” o més ben dit i amb trets generals: “jo, jo, jo i només jo!!!”. Tothom en té molt d’ego i aquest és el que porta la majoria dels problemes que hi ha al món: fam, injustícies, etc.

 

Hem de ser cívics i és més difícil ser incívics que ser cívics: no costa gens recollir un paper i llençar-lo a una paperera, ajudar a la gent gran o als necessitats, no ser insolents, comprendre els altres,…

 

Si tothom hi posem el nostre granet de sorra, s’hi pot fer del món un lloc millor. També hem de tenir present que tots som iguals: no importa sexe, raça, religió, origen o ideologia.

 

El civisme s’ha perdut en els darrers anys i això no és gens bo per a ningú. No ens hem d’equivocar perquè encara que no ho paregui, el civisme és vital per a tothom, s’ha de tenir com a exemple a la vida quotidiana i a qualsevol lloc i en qualsevol moment.

 

No hem de fer el civisme, hem de viure en el civisme!

 

 

 

 

Per Carles Pagà Casanova

6è C curs 2.010- 2.011