Arxiu de la categoria: 2n d’ESO

2n d'ESO, Finalista, General, Poesia

Utopia

Deixa un comentari

Guerres i refugiats,
pobresa i discriminació,
molts humans han estat criats
en aquesta situació.

Els contrastos entre els primers i tercers mons,
són una gran injustícia,
i és important ajudar fent donacions
tot evadint l’avarícia.

Falten persones solidàries al món
i evitar aquestes desigualtats,
crear les mateixes oportunitats per tothom
i no separar societats.

Per molt que el món millorés,
molta gent mor cada dia,
i la societat ideal no és res més
que una utopia.

PSEUDÒNIM: Utopia
AUTORA: Aina Perales
FINALISTA EN POESIA CATALANA, 2n d’ESO

2n d'ESO, Finalista, Poesia

Vull posar el món cap per avall

Deixa un comentari

Vull posar el món cap per avall,
que no hi hagi un primer món,
que no hi hagi un tercer món,
no vull un món tan ordenat.

Vull posar el món cap per avall,
que deixin d’existir les pasteres al mar,
que no s’hagi de fugir de la guerra a cap país
i s’hi pugui viure amb pau i tranquil·litat.

Vull posar el món cap per avall,
que tots despertem un dia
amb empenta per acabar amb la fam
i ajudar a qui més ho necessita.

Vull posar el món cap per avall,
alcem-nos tots, posem-hi ganes,
trenquem les cadenes que ens lliguen
i actuem amb solidaritat humana.

PSEUDÒNIM: Cadenes
AUTORA:Nora Garcia
FINALISTA EN POESIA CATALANA, 2n d’ESO

2n d'ESO, Primer Premi, Prosa

Solidaritat humana

Deixa un comentari

Definicions buides i inexactes sobre el respecte, empatia, solidaritat… són les que ens ceguen, confiant dels nostres coneixements. Aquestes paraules ens apunyalen demostrant cruelment com no estem gens preparats per degustar l’amarg significat de la realitat.
Ens examinen constantment per les nostres accions, quan ningú pot negar les constants i errants decisions que escollim. Curiosament sempre caiguem en la temptació de criticar i jutjar els altres. Com si estiguéssim caminant cap a un carreró sense sortida, inútil i innecessari.
Milions d’habitants convivint, necessitat d’ordre i de respecte. Empatitzar amb gent desconeguda per tal de viure sembla fàcil com per a no portar-ho a terme.  Milers de milions de famílies compartint una sola casa, àpats… i tot això resumit en una breu descripció memoritzada al llarg de la nostra vida, “relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment…”.
Observant el nostre entorn veurem el sarcasme del text escrit anteriorment. Com l’egoisme, la ignorància i la arrogància són perjudicials pel benefici en la nostra convivència. Com per aconseguir els nostres beneficis anem a destrossar les valuoses vides dels altres. L’agonia i desesperació ens fan perdre la moral i actuem a costa dels altres, quan els necessitem al llarg de la nostra vida perquè als col·lectius s’hi aporten privilegis contínuament.
Ser solidari és trobar que el benefici sigui per a tots i no per a únicament una persona. El sentiment davant d’una acció altruista sol ser gratificant tant per qui ho porta a terme com qui ho rep. No només és necessari i satisfactori ser-ho, sinó que també comporta a que l’ambient que t’envolta sigui més agradable i harmònic.

PSEUDÒNIMS: Byley
AUTORA: Leyre Arjona
PRIMER PREMI EN PROSA CATALANA, 2n d’ESO