Definicions buides i inexactes sobre el respecte, empatia, solidaritat… són les que ens ceguen, confiant dels nostres coneixements. Aquestes paraules ens apunyalen demostrant cruelment com no estem gens preparats per degustar l’amarg significat de la realitat.
Ens examinen constantment per les nostres accions, quan ningú pot negar les constants i errants decisions que escollim. Curiosament sempre caiguem en la temptació de criticar i jutjar els altres. Com si estiguéssim caminant cap a un carreró sense sortida, inútil i innecessari.
Milions d’habitants convivint, necessitat d’ordre i de respecte. Empatitzar amb gent desconeguda per tal de viure sembla fàcil com per a no portar-ho a terme.  Milers de milions de famílies compartint una sola casa, àpats… i tot això resumit en una breu descripció memoritzada al llarg de la nostra vida, “relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment…”.
Observant el nostre entorn veurem el sarcasme del text escrit anteriorment. Com l’egoisme, la ignorància i la arrogància són perjudicials pel benefici en la nostra convivència. Com per aconseguir els nostres beneficis anem a destrossar les valuoses vides dels altres. L’agonia i desesperació ens fan perdre la moral i actuem a costa dels altres, quan els necessitem al llarg de la nostra vida perquè als col·lectius s’hi aporten privilegis contínuament.
Ser solidari és trobar que el benefici sigui per a tots i no per a únicament una persona. El sentiment davant d’una acció altruista sol ser gratificant tant per qui ho porta a terme com qui ho rep. No només és necessari i satisfactori ser-ho, sinó que també comporta a que l’ambient que t’envolta sigui més agradable i harmònic.

PSEUDÒNIMS: Byley
AUTORA: Leyre Arjona
PRIMER PREMI EN PROSA CATALANA, 2n d’ESO