A l’alba a la platja,
i el mar taronja,
hi havia una rosa,
florint a la costa.
El cel s’anava aclarint,
i la rosa acolorint,
el mar era relaxant,
com la rosa brillant.
La rosa algun dia morirà,
i el mar s’entristirà,
en honor a la rosa,
que era preciosa.
El mar seguirà vivint,
però la rosa no florint,
la mar serà furiosa,
per aquesta mort tan dolorosa.
Pseudònim: Pluma 45
RUT ÁLVAREZ VIDAL, 1r d’ESO
Molt bonic el poema. No passa res, un altre dia guanyaràs, segueix fent-ho així.
El poema està molt bé per a una nena de la teva edat.
Cuida’t
Víctor Carriqui, 4A3
Bua Rut, brutal, eh! M’ha deixat sense paraules. Segueix així que t’anirà molt bé. Una salutació, crack.
Adrià, 4t d’ESO