Vet aquí una vegada un pagès anomenat Pau. En Pau era un home jove, alt i gros que sempre vestia amb una camisa amb molts botons, però mai podia cordar-se tots els botons de lo gros que era. Vivia en un desert d’Amèrica, en una casa de pagès on cuidava uns animals desconeguts que els havia trobat a prop d’uns volcans, durant un viatge a Nova Zelanda.

En Pau cada dia es passava dotze hores alimentant aquests animals ja que sempre volien menjar. Aquests animals, en Pau, els anomenava Zincs. Tots ells eren de color blau i tenien els ulls vermells com el foc. Els Zincs tenien un problema, cada dia eren més grans, més forts i més rabiosos. Passats vint-i-sis dies ja no cabien a la gàbia i es van escapar. A poc a poc van anar extingint la raça humana. Primer els habitants d’Amèrica, després els esquimals dels pol , a continuació la gent de l’Àfrica i Europa i finalment Àsia i Oceania. Només van sobreviure quatre humans: en Pau, en Win-yu que era japonès, la Sophia que era búlgara i la Courtney que era americana . Aquests quatre van ser els únics supervivents que es van salvar.

Aquests es van reunir en un búnquer situat a Rússia on van tenir molts problemes per comunicar-se, però utilitzant gestos i dibuixos van aconseguir dissenyar una nau, la qual van utilitzar per marxar a un altre planeta on hi van viure més de quaranta anys. Durant aquest temps van tenir fills, però en aquell planeta no es vivia gaire bé, faltava aigua i feia molta calor durant el dia i molta fred durant la nit. Per això van decidir crear un producte que el van utilitzar per exterminar els Zincs. Van escampar amb uns satèl·lits aquest producte per la terra i van aconseguir eliminar els Zincs. Un cop fet això, tota la població va tornar a la Terra on van crear ciutats una altra vegada.

Pseudònim: Zinc.

JORDI RUPIÀ, 1r d’ESO