Una vegada hi havia una nena que es deia Emma i que vivia a Florència una encantadora ciutat d’Itàlia i que va haver de passar una infància molt dura. Als seus pares no s’interessaven per ella, s’havia de fer tot: els menjars, rentar la roba com podia, buscar-se la vida per arribar a l’escola… Tot això, amb només nou anys i per si no fos poc quan arribava a l’escola tots es burlaven d’ella diàriament.
Un dia, per sorpresa d’ella, una senyora d’avançada edat va tocar la porta. Emma la va obrir. Una dona molt elegant i amb maneres impecables es va presentar, com Elisabet. La seva àvia. Emma no s’ho podia creure. Els seus pares mai li havien presentat cap familiar per la mala relació entre ells. Elisabet li va proposar passar temps amb ella per conèixer-se. Emma sense pensar dos cops ho va acceptar, ja que tampoc no tenia res millor a fer. Després d’aquella inesperada visita el temps que passaven juntes es va multiplicar. Primer només es veien dos cops per setmana.
Però ben aviat es va convertir en una rutina diària, cada dia després de l’escola anava a visitar la seva àvia.
Durant les seves quedades l’àvia es va adonar de la falta d’educació i atenció que tenia l’Emma. Davant d’això va decidir ensenyar com comportar-se correctament, com menjar amb coberts, parlar amb un vocabulari més ric… També va decidir portar-la a comprar roba nova i anar a la perruqueria. En resum li va possibilitar canviar el seu estil i el seu comportament.
Ara, quan anava a l’escola ja no es reien d’ella, sinó tot el contrari. L’Emma es sentia tan feliç, cada matí quan s’aixecava tenia un somriure a la cara. Ja feia temps que no es sentia tan a gust amb ella mateixa i el seu entorn. És per això que va decidir explicar la seva situació de casa tan desagradable a la seva àvia. I aquesta no s’ho podia creure, tot i que s’ho havia imaginat.
Davant d’aquesta situació l’àvia va prendre mesures radicals. Va anar a l’oficina de protecció per als menors, per explicar els fets i el seu desig i de l’Emma de viure juntes. Al cap de poc però no tan poc, el seu desig es va fer realitat.
Pseudònim: Estrella
ANGELINA FABER, 1r d’ESO
Molt una bona història. Està molt ben argumentat. La història és una realitat i està molt bé que una noia de la teva edat escrigui aquestes coses, se’t dona bé.
Segueix aixís.
Soc un noi de quart d’eso.
Angelina, m’ha agradat la teva història i les expressions que has utilitzat tenen un nivell alt. L’escriptura se’t dona bé i m’agradaria que seguissis escrivint, segurament en els pròxims anys guanyaràs.
Sóc de quart d’ESO