L’any 1417, hi vivia la família Mas Parrer al seu mas de Sant Antoni de Munt Pardal. Eren 9 germans, 8 nenes i 1 nen. Les germanes es deien: Peta, Pita, Pota, Pata, Paulta, Pocta, Penta i el nen en Paulet perquè el seu pare es diu Pau, i la seva mare Pintala.
En Paulet es passava tot el dia collint patates perquè preferia collir patates toti tenir les cames llargues i els braços curts perquè si no les seves germanes estan molestant tot el dia.
El dia que en Paulet va fer 14 anys va anar a fer diners al poble del costat que es deia Sant Pardal de Munt Antoni. A vendre pa i caramels fets a mà. Al principi venia 4 pans i 10 caramels. La segona setmana ja venia 6 pans i 15 caramels i el tercer mes ja venia 50 pans i 100 caramels. Va haver de contractar a 2 forners i 4 fabricants de caramels. Com que el negoci li anava tan bé va voler obrir una tenda al seu poble Sant Antoni de Munt Pardal. Però la seva família va dir que la pastisseria era un fàstic que no es rentaven les mans ni els motlles, que a la cuina hi havia rates i moltes coses més. Tot això perquè els va abandonar i no els i va donar ni 1 cèntim. Però l’únic que volia en Paulet era regalar caramels als nens i nenes de poble i pa a la seva família.
Quan la família va adonar-se que en Paulet era bona persona i regalava caramels als infants del poble, van anar a veure la pastisseria d’en Paulet, i en Paulet els va rebre amb els braços oberts i va regalar un pa i un caramel a les seves 8 germanes; i als pares, els va prometre que sempre que necessitessin pa que els en regalaria un d’acabat de fer per ell mateix.
Pseudònim: Mandril
ELM PENA PUJÓS, 1r ESO
Segueix així, la història és molt bona!!
Esther, 4t d’ESO
Sóc la Lucia de 4ESO
He llegit el teu text i m’ha fet riure molt, m’encanta el final feliç que li has posat. Si segueixes treballant així arribaràs lluny.
Felicitats!