Avui ens ha tocat llegir la primera consigna del Rei Carnestoltes i hem sortit amb els alumnes de 6è, que han llegit el pregó de benvinguda. La primera consigna consisteix en portar una sabata de cada tipus. Primer ho hem fet al pati de primària i desprès hem anat a infantil.
Aida i Óscar
Opinió personal
Jo crec que és un llibre interessant, entretingut, a més aprens més:Aprens sobre els valors de l’amistat, la solidaritat, que les guerres són dolentes, que has d’ajudar als teus amics quan estan passant un mal moment…
Després de treballar els texts expositius, els alumnes de sisè s’han convertit en experts d’un tema triat per ells i ens han oferit una exposició oral de les de veritat, i ajudats de la pantalla digital. Ha estat tota una experiència per tots plegat. El resultat de tasques com aquesta fa que et sentis orgulla d’aquests joves i del progrés del seu aprenentatge.
Un cop acabat el bloc de la Terra i l’univers, hem fet una exposició amb les maquetes i els treballs realitzats. Primer ha estat uns dies al passadís del cicle superior, perquè d’altres companys la puguin visitar. Desprès la hem baixat al vestíbul, i durant un migdia, tots els nostres pares l’han pogut visitar.
També hem aprofitat per fer una exemplificació de com erupciona un volcà.
La Safa ha creat una comissió per fer un Pla d’Estalvi Energètic on hi particpen un nen representant dels alumnes de l’escola (que sóc jo, l’Albert Alonso), un mestre que és l’Elisabeth, una persona de neteja, el conserge i una persona representant de l’Ajuntament.
La comissió s’ha fet per estudiar com estalviar llum. Per tal què funcioni, hem d’intentar apagar el màxim d’hores possibles els llums de l’escola i reballar amb llum solar.
A la plaça més vella de poble, es podia observar com la tardor afectava positiva ment, el fullatge amb una bonica vista de fulles de diferents colors. Es podia observar un banc acompanyat per dos troncs. Aquest ja estava vell, esgarrapat i ple de fulles.
Recordo que un munt d’arbres, ( un envoltat per una tanca ) separaven l’espai del banc amb l’edifici en runes. Aquest edifici tenia moltes finestres tancades. Vaig suposar que hi eren per a que ningú entrès. L’edifici ja guardava un silenci que perdurarà per sempre
En la clase de lengua castellana, hemos dedicado unos dias a leer, aprender como se hacen y a escribir fábulas. Una vez terminadas, las hemos leido en voz alta y hemos escogido las tres mejores. Aquí os dejo la de la Andrea.
En aquella bonica muntanya, amb molts arbres, es podia veure un banc vell ple de fulles i amb la pintura escrostonada. Al terra, hi havien dos troncs flanquejant el banc, i un fullatge intens. Darrere del banc es veien un munt d’arbres i arbusts composant un bosc.
Un arbre, envoltat per una tanca, anunciava la presència d’un edifici. No sabia què era, potser era un asil o una fàbrica, o simplement un edifici abandonat en runes sense cap utilitat ni importància.
En mig d’aquella solitud, només el cant atemorit d’algun ocell, gosava fer-li companyia.
Avui a la classe de Medi, hem disseccionat un cor i un pulmó . Primer hem fet una exploració externa i desprès la interna. Ha estat molt divertit disseccionar!!!
