Ja hem començat un nou curs i estem molt contentes de tornar a estar a l’escola. Tenim moltes ganes de compartir moltes coses amb vosaltres i esperem que gaudiu tan com nosaltres
Aprofitem per convocar-vos a la reunió general d’inici de curs que es realitzarà el proper dia 1 d’octubre a les 12:30 pels alumnes de sisè, i el dia 2 d’octubre, pels alumnes de cinquè. Us esperem a tots i totes.
Aquí us deixem una mostra del taller de “Les botigues”. En aquest taller s’ha treballat els nombres decimals i l’euro, però bàsicament ha estat un exemple de com les matemàtiques ens fan servei a la vida diària.
Els de cicle superior hem celebrat Sant Jordi amb dues activitats relacionades amb la fotografia.
El dia 22 vam assistir a una conferència a càrrec de Txema Lacunza i Isabel Moyano. En Txema és fotògraf no professional que ha estat nomenat mestre CEF i distingit dues vegades amb el medalló a nivell nacional, per les seves obres. Ell ens va mostrar una col·lecció de les seves obres i ens va explicar alguns trucs alhora de fer-les. La Isabel Moyano, és la presidenta del Fotoclub de La Llagosta i ens va portar una col·lecció de càmeres que ens va permetre veure com ha evolucionat la tecnologia en el camp fotogràfic.
Tant el Txema com la Isabel van formar el jurat del concurs fotogràfic de Sant Jordi, sota el lema “Lectura en família”.
L’exposició de fotografies va estar oberta a les famílies el dijous 23 a partir de les 12 del migdia.
Els guanyadors del nostre concurs fotogràfic van estar els següents alumnes:
1r. premi: Anna Rueda de sisè
2n. premi: Marina Feria de cinquè B
3r. premi: Júlia L. de sisè
Moltes gràcies a tots dos, ha estat tot un luxe.
Retornant de vacances de Setmana Santa estem a punt per començar els padrins lectors. Com cada curs, els alumnes de cinquè apadrinen els alumnes de primer per acompanya’ls en el seu procés d’aprenentatge lector. Per a ser bons padrins realitzen una formació, si demostren que estan preparats per ser bons padrins, se’ls hi dóna un carnet de padrí lector. Després, en un acte molt especial, tots els alumnes de primer i de cinquè es troben per a conèixer quines seran les parelles lectores i es passa a la signatura del contracte. En el contracte tan el fillol com el padrí es comprometen a esforçar-se i ajudar-se per esdevenir uns bons lectors.
L’apadrinament continuarà el curs vinent. Aleshores seran alumnes de sisè i de segon. Enguany els alumnes de sisè continuen el seu apadrinament amb els actuals alumnes de segon.
Avui us oferim un petit recull d’imatges d’aquest procés. En breu us en oferirem més.
Després de llegir-nos el seu llibre, “Un secret a les Butxaques”, ha arribat el dia de conèixer a la seva autora. Avui la Tessa Julià ha visitat els alumnes de cicle superior. Hem escoltat les seves explicacions, hem après com escriu històries, li hem fet preguntes i fins i tot hem parlat, això sí fent servir la imaginació, amb els minairons. Ha estat una experiència fantàstica!!!
Aquí us deixem algunes fotografies de la sortida a Valleslona el dia del dijous gras. Vam anar-hi cicle superior i cicle mitjà junts. Un cop allà vam menjar l’entrepà de truita o de botifarra, com mana la tradició i no vam parar de jugar, sobretot al futbol. Ens ho vam passar molt bé.
En el taller de texts hem escrit contes. Després de planificar, escriure l’esborrany i revisar hem fet la seva edició, fins i tot hem fet servir agulla i fil per enquadernar. Us deixem unes imatges.
Em dic Adam i us he escrit el conte que els companys de classe han escollit com el conte més original.
El Príncep Dolent
Hi havia una vegada,en un castell medieval, fa mes de 7000 anys, un príncep dolent i una princesa. Un dia la princesa estava a la finestra i no se sap qui, però algú la va empentar. Per sort no es va fer gaire mal.
Des d’ aquell dia la princesa desconfiava de tothom. La princesa pensava, potser ha sigut la reina, potser el príncep, o el rei. Qui? Pensava la princesa. Ja no quedava ningú. Desprès es va recordar del bufo i va anar ha preguntar-li. Quan li va preguntar, el bufó li va respondre que ell no havia estat, però que no s’oblidés que encara quedava algú a qui preguntar.
En aquell moment la princesa ja sabia qui l’ havia empentat des de la finestra, el príncep. Ell li va negar, però mentia, i el seu cocodril se’l menjar i la princesa va ser feliç i ningú més li va voler cap mal.
La màgia del Nadal
Hi ha via una vegada tres reis mags que es deien Melcior, Gaspar i Baltasar. Tots tres vivien en països molts llunyans . Però quan s’acostava Nadal viatjaven fins a la fabrica de les joguines . Allà els tres reis dirigien la fabricació de les joguines per regala a tots els nens que havien sigut bons durant tot l’any. No molt lluny, hi havia una petita casa on vivia una nena que es deia Linda. Cada any es portava molt bé però , aquell any havia estat molt entremaliada.
El seu germà gran, en Miquel, sabia que si la Linda s’havia portat malament, els reis no li portarien regals. I va decidir ajudar-la. Mentre els reis fabricaven els regals, en Miquel es va colar a la fàbrica. La seva intenció era canviar de lloc el nom de la seva germana. Els reis tenien dues llistes, la dels nens bons i la dels nens que havien fet malifetes. El nom de la Linda estava en aquesta darrera. En Miquel estava amagat entre les capses, esperant que marxessin, però no ho va aconseguir. De tanta estona esperant, va agafar fred i va esternudar, però va esternudar tant fort que els reis el van sentir. Llavors van descobrir que estava amagat i ell els hi va explicar perquè estava amagat .
Els reis entendrits pel bon cor d’aquell noi , van dir-li que no patis per la seva germana, li van manar tancar els ulls i en un tres i no res el van transportar màgicament fins a casa seva . I així va ser com la Linda i en Miquel , a la nit dels reis d’aquell any , van tenir regals i la Linda a més a més una miqueta de carbó , amb una nota que deia :
-fes-li un gran petó al teu germà.;-)
Sóc el Joel. Fa uns dies vam fer un conte i després de llegir-los tots, hem votat els tres millors. El meu ha estat escollit com el més ben escrit.
EL NEN BO I EL DOLENT
Hi havia una vegada en un poble petitet però bonic, un nen que es deia Tommy. En Tommy li agradava molt el col·legi, sempre a l’hora del pati acostumava a llegir noveles d’aventures. Hi havia també un nen que es deia Juan José, però tothom li deia Juanjo perquè era molt popular. En Juanjo sempre insultava a en Tommy i li feia la vida impossible. A l’hora del pati,el Tommy es posava en un racó i en Juanjo i els seus amics, li tiraven paper de plata o li xutaven el llibre.
Hi havia una nena que també era molt popular i rica i es deia Sofia. La Sofia i les seves amigues sempre el defensaven perquè era un bon noi, amable, simpàtic i alegre. En Tommy, li agradava com el tractava i encara que no era popular com en Juanjo li agradava molt la Sofia. A la Sofia li feia pena perquè sempre estava sol i no tenia amics. Quan tots els de la colla d’en Juanjo es burlaven d’ell, es sentia trista.
Un dia,en Tommy va intentar posar-se guapo i modern. Va agafar una caixa de bombons en forma de cor i va anar al col·legi. Quan va arribar, va anar a veure a la Sofia i li va donar les coses i li va dir que era la millor amiga i que sempre l’havia tractat bé. Llavors,la Sofia li va dir que si volia, a l’hora del pati, podia anar amb la Sofia i les seves amigues. En Tommy es va posar molt content i va dir que sí amb molta alegria. A l’hora del pati,la Sofia amb en Tommy, es van dirigir cap a en Juanjo i li van dir:
-Ep tu,ganàpia, para de burlar-te d’en Tommy. Ara no és gaire alt i fort, però aviat et guanyarà.
En Juanjo els hi va respondre:
-Aquest cara cul no m’arriba ni a les sola de les vambes.
Aquella tarda la Sofia i el Tommy van anar casa de la Sofia. Quan van arribar, la Sofia va agafar una vareta màgica i va fer un encanteri. Quan es va acabar l’encanteri, en Tommy ja no era el mateix de sempre,ara era un nen fort i atractiu. Al mati, a l’arribar al col·legi, ningú el reconeixia. Els dos van anar cap a en Juanjo i aquest quan el va reconèixer els hi va dir que mai més es burlaria d’ell i que el tractaria bé. Al final del dia, en Tommy es va sentir prou valent com per demanar a la Sofia que fos la seva novia.
I així va ser com la Sofia i el Tommy van viure feliços per sempre més.
