A la plaça més vella de poble, es podia observar com la tardor afectava positiva ment, el fullatge amb una bonica vista de fulles de diferents colors. Es podia observar un banc acompanyat per dos troncs. Aquest ja estava vell, esgarrapat i ple de fulles.
Recordo que un munt d’arbres, ( un envoltat per una tanca ) separaven l’espai del banc amb l’edifici en runes. Aquest edifici tenia moltes finestres tancades. Vaig suposar que hi eren per a que ningú entrès. L’edifici ja guardava un silenci que perdurarà per sempre
