Paisatge de tardor.
En aquella bonica muntanya, amb molts arbres, es podia veure un banc vell ple de fulles i amb la pintura escrostonada. Al terra, hi havien dos troncs flanquejant el banc, i un fullatge intens. Darrere del banc es veien un munt d’arbres i arbusts composant un bosc.
Un arbre, envoltat per una tanca, anunciava la presència d’un edifici. No sabia què era, potser era un asil o una fàbrica, o simplement un edifici abandonat en runes sense cap utilitat ni importància.
En mig d’aquella solitud, només el cant atemorit d’algun ocell, gosava fer-li companyia.
