Els alfabets del món

 

Introducció: Tipus de escriptures.

– Podem classificar els tipus d’escriptura en dos grans grups:
-Escriptura conceptual.
-Escriptura lingüística.

-Dins de l’escriptura conceptual podem trobar
-Pictograma.
Exemples: jeroglífic egipci,hitita jeroglífic.

-Escriptura cuneïforme
-Exemple: sumeri.
-Ideograma
   –Exemple: escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.

Orígen de les llengues

L’origen de l’escriptura no té lloc a un únic indret del món, sinó que neix, probablement a partir d’ideogrames, paralel·lament a diverses civilitzacions independents. Primerament s’usava per a la comptabilitat: les primeres mostres d’escriptura les trobem a les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 aC).

Mesopotàmia: escriptura sumèria

Les primeres tauletes són escrites en argila amb un sistema semipictografic, és a dir, basant-se en figures identificables, que evoluciona al 2500 aC a escriptura cuneïforme, caracteritzada  per la representació de caràcters i paraules amb símbols en forma de cunyes i claus. Escrivien en columnes d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

 Evolució de l’ideograma “cap”, 3000-1000 aC.

Orient Mitjà i Àsia Menor

Els pobles d’Orient Mitjà i Àsia Menor, com ara els babilònics, adopten la escriptura cuneïforme. Cap al 500 aC, els perses la reinventen per fer-la sil·làbica.

Egipte: sistema jeroglífic

Durant el temps que va de 3000 aC a 400 dC, a Egipte hi va haver l’escriptura l’escriptura jeroglífica, en la qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics. Es desenvolupen dues escriptures a partir de la jeroglífica: la demòtica (650 aC), més simple, usada per a l’administració i l’economia, i la hieràtica (gairebé tan antiga com la jeroglífica), reservada a la religió. S’escriu segons el sistema bustrofedó, és a dir: fa forma de serp, comença a la primera línia d’esquerra a dreta per continuar a la següent de dreta a esquerra

.
Secció del papir d’Ani on es mostren jeroglífics.

Xina: escriptura logogràfica

Els primers caràcters de l’escriptura xinesa ja apareixen el 1400 aC (dinastia Shang). Des de la reforma de la dinastia Qin (III aC) fins al s. XX el nombre de caràcters no para de créixer fins arribar als 50.000. Els caràcters són logogrames: és a dir, grafemes, unitat mínima d’un sistema d’escriptura, que per sols ja representen una paraula.

 logograma de bellesa (muo ei)

 

Japó

A partir dels caràcters xinesos els japonesos comencen a adaptar, a partir del s. V dC, els seus kanji. Però aquesta no és la única escriptura japonesa: també compten amb els sil·labaris kana (hiragana i katakana) i el romanji. Els hiragana són utilitzats en la flexió dels verbs, a l’hora de fer adjectius o similars; també s’escriuen per a la simplificació dels kanjis. Els katakana s’usen quan es parla de noms estrangers o científics. El romanji és la transcripció fonètica de l’alfabet llatí.

 

Amèrica Central

Els sistemes d’escriptura més complets de l’Amèrica precolombina són l’asteca i el maia. Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics. Els primers testimoniatges d’escriptura centreamericans són del 600 aC.

Logograma maia              Ollin (moviment) Pictograma asteca

                                

Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica

A Creta s’empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 aC) que evoluciona en dues variants: la primera correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea); la segona evolucionaria de la primera i correspon a una llengua grega (indoeuropea). Totes dues són sil·làbiques, s’escriuen sobre tauletes d’argila i el seu us principal és la comptabilitat.

Primera               Segona

Escriptures alfabétiques:

Les primeres escriptures alfabètiques van tindre l’origen a l’Àsia.   Aquestes són una evolució de l’escriptura egípcia i són una conversió de les inscripcions de la zona o pot ser que evolucionessin a l’escriptura cuneïforme. Un exemple és l’alfabet urgaita, nascut a Síria. Està compres per 30 signes.

Alfabet fenici

Altres escriptures alfabètiques importants i una mica posteriors en el temps són els alfabets fenicis i els seus derivats. En el seu sistema no és representen les vocals i només les consonants són representades. En el seu sistema no és representen les vocals i només les consonants són representades. La primera inscripció en aquet tipus d’escriptura es trobada al sarcòfag del Rei Ahiram. Amb l’expansió d’aquest poble es va anar expandint el seu alfabet i es van crear varies rames. Aquí contraposem dues rames per veure les diferencies.

El grec

L’origen de l’escriptura grega es fenícia i les primeres inscripcions es troben a origen de l’idioma grec es data en el segle VIII avanç de crist, encara que hi ha historiadors que ho datarien 2 segles abans. Es diferència dels alfabets prèviament mencionats es la introducció de totes les vocals i l’afegiment de segons quins fonemes consonàntics. El grec ha anat evolucionat segons la zona o l’època fins a arribar al alfabet modern. A continuació amb la paraula “Kalla” que vol dir bé ho escriurem amb els quatre sistemes.

Altres escriptures i derivades del grec

Del grec venen alfabets com el ciríl·lic en la seva totalitat com o només una fulla, venen d’aquí com els idiomes ciríl·lics. També alguns sistemes van fer evolucionar els símbols i el van convertir en lletres pròpies, com és el cas de l’etrusc i a més a més del nostre alfabet, el romà, que es una evolució al mateix temps del sistema etrusc.

Alfabet hebreu:

Té dues variants, la variant antiga, derivada del fenici i només d’ús religiós a la actualitat i la variant moderna, anomenada hebreu quadrat i que s’utilitza actualment a Israel.

Alifat àrab:

Té 28 consonants i no hi ha vocals sinó símbols vocàlics que t’indiquen quina vocal anirà pròxima. Les primeres restes es daten del s.VII.

 

Sistema indi:

Hi ha una escriptura protoíndica que és però, encara tot un misteri ja que hi ha uns 250 signes sense desxifrar, però es sap que les escriptures modernes provenen de l’arameu i han sorgit moltíssims sistemes d’escriptures però un dels més importants i famosos es el sànscrit o devangari. Té 32 sons consonàntics i 4 vocàlics.

Alfabets eslaus:

Sorgeixen quan Ciril·li (evangelitzador) crea l’alfabet per evangelitzar aquests pobles eslaus, el segle IX d.C. Fins a arribar al nombre actual, per exemple en el alfabet rus, es va tindre que ampliar 2 cops.

Sistema ibérics i rúnics.

Arribem a l’alfabet ibèric, que és la tribu de la qual s’ha parlat en altres entrades. Es coneix la pronunciació ja que és un sistema que prové del grec i tenien sorolls semblants. Encara que es coneixia la pronunciació, el significat de les paraules no es sabien i no s’ha pogut traduir. Hi han símbols o lletres que serveixen per un fonema com per exemple “a” i alguns que serveixen per dir síl·labes “da”.

No es difícil observar la semblança d’algunes lletres ibèriques amb algunes runes germàniques. Aquestes runes van ser creades pels germans molts segles després, en el segle II d.C i es van seguir utilitzar fins al segle XVII. Està creat pels germànics i tenen dos tipus de lectures, la lectura d’una lletra, un fonema o la lectura d’una paraula. S’utilitzava la segona part de les runes per tarots i bruixes o encanteris.

Per què la semblança? La teoria o la raó mes bona i ferma es perquè els germànics es van basar en el llatí per crear algunes lletres o runes i el  sistema ibèric prové del mateix lloc que  l’alfabet llatí. També podria estar donat perquè aquets pobles germànics viatjaven molt i van agafar una mica de tot arreu, agafant algunes lletres dels ibers, encara que aquesta teoria té més punts febles.

Nous alfabets

Amb els pas dels segles no han deixat d’aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d’expressió escrits o visuals: la taquigrafia, el telègraf, l’escriptura per a cecs, , l’IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886), el codi de signes per a sords, els senyals de trànsit, etc…

Els elements amb els quals produïm o fixem l’escriptura també han evolucionat radicalment: la impremta, la màquina d’escriure o el processador electrònic de textos.

Gemma Jiménez, Sara Marín, Elisa Martínez.

Totes les imatges han sigut extretes d’aquest document, els crèdits són del seu respectiu amo, exceptuant les imatges de l’escriptura egípcia i la cuneïforme, que han sigut extretes de Viquipèdia.