Darrera el tronc de molts arbres s’amaga, segons els grecs, el cos d’una jove que per desamor s’ha convertit en escorça. Aquest és el cas de la princesa de Tràcia Fil·lis, que es va enamorar de Demofont, el fill del rei Teseu d’Atenes, que va arribar a les seves costes després de la desfeta de Troia. La jove de seguida se n’enamorà i es prometeren. Ell però, sentia enyor per la seva terra i se n’anà. La princesa l’esperava, dia rera dia, any rera any i allí morí, de pena esperant-lo. L’enterraren i en aquell lloc hi sortí un arbre, un ametller sec. Quan Demofont va saber de la mort de la seva estimada, retornà i s’abraçà al tronc plorant-la. Ens diu el mite que l’arbre florí, com si s’alegrés de la tornada del promès, amb unes flors blanques molt belles i oloroses. I així, cada febrer l’ametller ens regala aquesta alegria,aquest perfum, aquest petit preludi de la primavera en uns dies freds i grisos.