La vida quotidiana dels ibers

La civilització ibèrica és la nostra primera cultura autòctona. Els
ibers vivien a la zona de la península Ibèrica més propera al mar
Mediterrani i s’organitzaven en tribus sovint enfrontades entre
si. Construïen poblats emmurallats a la part més alta dels turons
i vivien de l’agricultura i la ramaderia.

La població a l’època dels Ibers

La població a l’època dels Ibers

La civilització ibèrica és la nostra primera cultura autòctona. Els

ibers vivien a la zona de la península Ibèrica més propera al mar

Mediterrani i s’organitzaven en tribus sovint enfrontades entre

si. Construïen poblats emmurallats a la part més alta dels turons

i vivien de l’agricultura i la ramaderia.

Població

Al l’època dels Ibers sabem que les dones són fèrtils entre els 14 i 15 anys. Diferents estudis sobre la població Ibèrica indiquen que era una població “jove”, amb unamitjana de vida entre els 30 i 35 anys. Això no vol dir que tots morin joves, ja que algunes persones superaven els 50.

Hi havia diferents hipòtesis sobre la seva vida:

· Una mortalitat infantil elevada, potser de fins a un 50% de les persones nascudes.

· Segurament les famílies eren monògames: un home, una dona, els seus fills i alguna persona gran.

· Les parelles es formaven aviat, al voltant dels 15 anys.

Agricultura

Les restes de fusta, de carbons, de llavors, de fruits o de pol·len que es troben en els jaciments proporcionen molta informació sobre els conreus i les pràctiques agràries que es desenvolupaven en el món ibèric.

L’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera) era la principal activitat econòmica. Alternaven cereals (blat, civada, sègol) i plantes lleguminoses (llenties, pèsols, mongetes, faves, cigrons, alfals) i d’aquesta manera s’afavoria la regeneració de la terra. Els fruits (figues, magranes, dàtils, ametlles), l’explotació dels boscos i la recol·lecció completaven els recursos disponibles, juntament amb la fusta, la mel o les glans.

Un exemple d’instrument que utilitzaven per a l’agricultura és:

· L’arada: reixeta metàl·lica que permetia conrear superfícies dures o pedregoses. Treballaven els camps amb l’ajuda de bous, que estiraven l’arada.

Altres aliments, com l’oli, el vi i la salmorra eren productes molt apreciats i es van estendre per la Mediterrània. Es transportaven en diferents àmfores.

Les monedes

Les monedes ibèriques es caracteritzaven principalment per tenir una gran uniformitat en els tipus d’anvers i revers. L’anvers més comú és el d’un cap d’home, podia tenir barba. El revers a vegades podia tenir un genet a cavall, amb llança, falç, palmell de victòria, etc.

Les guerres.

Les aristocràcies guerreres són els grups dirigents. Com altres pobles de l’edat del ferro, els ibers desenvolupen tècniques i equipaments militars. Les armes utilitzades són diverses. Durant el s. III aC, l’ús d’armament de tipus cèltic és habitual entre els pobles litorals: grans escuts, llargues espases i cascs de ferro o bronze. A l’interior s’utilitzen espases corbes anomenades falcates. La infanteria nodreix el gruix dels exèrcits. Els cavalls, de petites dimensions, s’usen per explorar o encalçar l’enemic. Els guerrers ibers són llogats com a mercenaris durant les guerres Púniques.

Aquestes són algunes armes que s’han trobat al poblat ibèric de la bastida de les Alcusses.