El canvi de l’any es celebra també a Grècia com a Espanya però amb menys rebombori. La famílies es reuneixen per sopar i mengen xai, gall d’ indi i dolces de Nadal. Un costum típic de la nit de cap d’any és el tall
del pastís de Cap d’Any (Basilopita) de pasta de briox amb forma rodona on hi amaguen una moneda embolicada en paper d’alumini. El cap de la familia quan el rellotge toca les 12 talla el pastís seguint un ordre molt rigorós. El primer tros que es talla es diu que és per Nostre Senyor, el segon per la Verge, el tercer sovint per a l’esglèsia, el quart pels pobresi després un per cada membre de la familia, començant pel més gran fins arribar al més jove. Qui troba la moneda tindrà sort durant tot l’any.
Si la moneda s’amaga a un dels trossos destinats a Deú, l’Esgl’esia o la Verge, han de donar la moneda a l’esglèsia. Si la moneda és al tros del pobre, a un pobre o pidolaire.
La nit de Cap d’Any és una nit que es passa en família, menjant, parlant i jugant a jocs d’atzar, per començar l’any invocant la bona sort. Molts però surten a festes de revellon a celebrar el nou any. La gent es desitja bon any durant tota la nit i també durant les primers dies de l’any. El dia 1 de gener es celebra a Grècia Sant Basili, que per a ells és com el pare Noel i es fa l’intercanvi de regals.
A Grècia hi ha moltes supersitcions lligades a la nit de Cap d’any i al primer dia de l’any. A molts llocs de Grècia, tot i que és típic del Peloponès, el matí del primer dia de l’any la familia va a l’esglèsia vestits de diumenge per segui la missa de Sant Basili i per rebre el nou any feliços i beneits. El pare de la família porta una magrana a a la butxaca per beneïr-la a l’esglèsia i quan arriba a casa, truca al timbre, ell mateix no pot obrir amb la clau. Així serà el primer en entrar per fer el bon podarikó portant la magrana a la mà. Entra amb el peu dret i trenca la magrana amb força contra el terra al llindar de la porta de l’entrada perquè es trenqui en mil bocins i s´escampin els grans dient alhora: amb salud, felicitat i joia el nou any i que tants grans com té la magrana tantes lires tingui la nostra butxaca durant tot l’any”
Una altra creença popular, aquesta lligada amb el temps, diu que si el primer dia de l’any el cel està clar, farà bon temps durant els primers 40 dies de l’any, però que si fa mal temps, els primers 40 dies seran freds. També diuen que si el dia 1 de gener fa bon temps aquell any hi haurà poques malalties. D’altra banda però també creuen que la neu el primer dia de l’any porta sort, simbolitza la felicitat i és senyal de bona sort, diuen : “dia blanc, any blanc” referint-se a la manca de problemes. A alguns pobles de la Calcídica durant tota la nit l’aixeta de la font del poble havia d’estar oberta tota la nit perquè la sort corrés lliurement per la gent del poble durant tot l’any.
A les Illes Cíclades consideren que el dia 1 bufa vent del nord, tindran bona sort. També consideren bon auguri que aquest dia vingui volant un colom al seu jardí. Però, si pel contrari, vola pel damunt de casa seva un corb s’interpreta com a mal senyal.
El dia de Cap d’Any no es paguen deutes, no es deixen diners, no es treballa i no es dóna foc perquè diuen que el que facis aquest dia ho faras també durant tota la resta de l’any. Un altre costum de cap d’any és obrir portes i finestres a la mitjanit perquè entri el nou any. A veure qui serà l’afortunat de la classe….