A la dècada dels anys vuitanta, al Japó, l’empresa de videojocs Nintendo va decidir crear la seva primera consola coneguda com la ‘Famicom’. Al 1984, Nintendo, va decidir que era l’hora de portar la seva consola a territoris americans, creant una nova versió; la Nes. Mentrestant, l’empresa Sega, va veure l’èxit de Nintendo i va fer el mateix que aquesta traient la Sega Mark 3 i anys més tard, la Master System però sense tenir la mateixa sort.
Nintendo, tenia jocs de molta mala qualitat i va decidir filtrar els nous jocs seleccionant estrictament quines companyies podien fer jocs i quines no. Sega, en canvi, va pensar que com més jocs, més diners farien, però es van equivocar. Nintendo tenia molt guanys ja que la gent comprava els seus bons jocs.
Sega va veure que la seva consola no produïa ventes i va decidir que era hora de crear una nova consola, fent així la Sega Genesis, o Megadrive a Europa, però la gent seguia sense conèixer a Sega. Així que van decidir fer anuncis en contra de Nintendo ridiculitzant-la amb títols com “Genesis does what Nintendon’t” que es tradueix a “Genesis fa el que Ninten-no.
A part, Sega, va treure jocs d’esports i de públic adult, fent que Nintendo quedés com una consola per nens petits. Nintendo no es va quedar enrere, creant la Super Nintendo i traient jocs amb els seus antics personatges icònics. Llavors, Sega, va veure que no tenia cap personatge propi, i va decidir crear a Sonic, l’eriçó blau i veloç, al 1991. Amb el seu èxit, va intentar crear dos perifèrics per millorar la consola, però van ser un fracàs total. A finals dels 90, Nintendo tenia la Nintendo 64 amb jocs genials com Super Mario 64, Banjo-Kazooie o Zelda Ocarina Of Time. Sega, per la seva part, va crear la seva Sega Saturn, però es va veure eclipsada per un nou competidor: la PlayStation de Sony.
Al 1998, Sega va fer la DreamCast, una gran consola, però no va durar gaire ja que la GameCube i la Ps2 arrasaven amb tot. Quan la gent va veure que els jocs de Sega apareixien a les consoles de Nintendo, els jugadors van saber que Sega, havia perdut la guerra dels 16 bits.
Rafael i Josep. 3r A
Molt ben explicat i amb la informació perfecte i justa.
Es veritat que ha sega no s’asseguraven tant de que els seus jocs siguin de qualitat i volien només guanyar diners. Nintendo va guanyar aquesta guerra per preocupar-se dels seus jugadors.
Està bé el coneixer antigues consoles i videojocs
Una guerra d’antigues consoles, a més és molt interresant
Mare meva que informatiu! el millor reportatge de les termes