FEMENISME

El feminisme és un conjunt heterogeni de moviments polítics, culturals, econòmics i socials que tenen com a objectiu l’alliberament de les dones i la reivindicació dels seus drets, així com qüestionar la dominació i la violència dels homes sobre les dones i l’assignació de rols socials segons el gènere.

La influència del feminisme ha aconseguit canvis en àmbits com el vot femení, la igualtat davant la llei o els drets reproductius, entre molts altres.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI

La igualtat davant la llei és un principi de dret que forma part dels drets humans que assegura que la llei  s’aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació per raó de sexe. No obstant això, la dona no ha pogut exercir els mateixos drets que l’home. Un exemple és el dret a vot.

Assoliment del vot femení

Nova Zelanda 1893

Bèlgica 1919

Austràlia 1901

Estats Units 1920

Finlàndia 1906

República Txeca 1920

Noruega 1913

Eslovàquia 1920

Dinamarca1915

Suècia 1921

Regne Units 1918

Espanya 1931

Països Bixos 1918

França 1945

Polònia 1918

Itàlia 1945

Rússia 1918

Grècia 1952

Austràlia 1918

Suissa 1974

ELS DRETS REPRODUCTIUS

Un dels drets reproductius que ha estat penalitzat per la llei fins fa poc i que fins i tot en molts països està prohibit és el dret d’avortar.

Aquests en són uns quants exemples:

A Costa de Marfil, Somàlia, República Democràtica del Congo, Uganda, Sudan del Sudo i Líbia només es pot recórrer a l’avortament en cas que la vida de la mare corri perill.

Xipre i Polònia també estan entre els paísos europeus més restrictius.
Allà, la interrupció voluntària de l’avortament sol estar utoritzada en casos de problemes mèdics, violació o malformació del fetus.

LES 7 FEMENISTES MÉS IMPORTATS

  1.  Emmeline Pankhurst

 

Va néixer a Manchester el 1858 i va ser una de les fundadores del moviment sufragista britànic. Pankhurst s’associa amb la lluita pel dret al vot per a les dones en un període anterior a la Primera Guerra Mundial.

 

  1. Coco Chanel

En un moment en què les dones no podien vestir res més que vestits i faldilles, Chanel va dissenyar pantalons amb la comoditat de la peça masculina però sense menysprear la moda femenina. Els dissenys de Coco van ajudar a alliberar les dones a través de la moda.

 

3. Clara Zetkin

Comunista alemanya i lluitadora pels drets de la dona, Clara va mantenir una relació estreta amb Rosa Luxemburg. Va ser una important impulsora del feminisme en la seva època, va fundar la Internacional Socialista de Dones, que encara es manté en peu, i va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona.

4. Susan B. Anthony

Feminista nord-americana del segle XIX, Susan va ser una important líder dels drets civils de les dones.

Va lluitar incansablement perquè a la dona se li permetés votar lliurement. Va ser autora d’un diari feminista i va arribar a impartir al voltant de 100 conferències a l’any.

5. Simone de Beauvoir
Filòsofa francesa i parella del també filòsof Jean-Paul Sartre, és autora d’
El segon sexe, una de les obres més emblemàtiques del moviment feminista. Aquest llibre va ser escrit el 1949 i aborda els rols de la dona al llarg de la història, així com una dissertació filosòfica sobre el que significa ser dona.

6. La Passionària

OResultat d'imatges de la passionara Dolores Ibárruri va ser una política espanyola. Passionària va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. És una històrica dirigent del Partit Comunista d’Espanya, a la seva lluita política va unir la lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin de la condició que fossin, eren lliures de triar el seu destí.

7. Emilia Pardo Bazán

Escriptora feminista quResultat d'imatges de . Emilia Pardo Bazáne va denunciar i criticar durament la desigualtat educativa vigent entre homes i dones, i el sexisme en els cercles intel·lectuals. Va fundar i va dirigir la publicació «La Biblioteca de la Dona», i encara que va ser rebutjada tres vegades per formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, sí que va aconseguir ser la primera dona que ocupava una càtedra de literatura neollatina en Universitat Central de Madrid.

                                                                                                        Lidia de las Heras i Gisela Masa

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *