El feminisme és un conjunt heterogeni de moviments polítics, culturals, econòmics i socials que tenen com a objectiu l’alliberament de les dones i la reivindicació dels seus drets, així com qüestionar la dominació i la violència dels homes sobre les dones i l’assignació de rols socials segons el gènere.
La influència del feminisme ha aconseguit canvis en àmbits com el vot femení, la igualtat davant la llei o els drets reproductius, entre molts altres.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI
La igualtat davant la llei és un principi de dret que forma part dels drets humans que assegura que la llei s’aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació per raó de sexe. No obstant això, la dona no ha pogut exercir els mateixos drets que l’home. Un exemple és el dret a vot.
Assoliment del vot femení
|
Nova Zelanda 1893 |
Bèlgica 1919 |
|
Austràlia 1901 |
Estats Units 1920 |
|
Finlàndia 1906 |
República Txeca 1920 |
|
Noruega 1913 |
Eslovàquia 1920 |
|
Dinamarca1915 |
Suècia 1921 |
|
Regne Units 1918 |
Espanya 1931 |
|
Països Bixos 1918 |
França 1945 |
|
Polònia 1918 |
Itàlia 1945 |
|
Rússia 1918 |
Grècia 1952 |
|
Austràlia 1918 |
Suissa 1974 |
ELS DRETS REPRODUCTIUS
Un dels drets reproductius que ha estat penalitzat per la llei fins fa poc i que fins i tot en molts països està prohibit és el dret d’avortar.
Aquests en són uns quants exemples:
A Costa de Marfil, Somàlia, República Democràtica del Congo, Uganda, Sudan del Sudo i Líbia només es pot recórrer a l’avortament en cas que la vida de la mare corri perill.
Xipre i Polònia també estan entre els paísos europeus més restrictius.
Allà, la interrupció voluntària de l’avortament sol estar utoritzada en casos de problemes mèdics, violació o malformació del fetus.
LES 7 FEMENISTES MÉS IMPORTATS
- Emmeline Pankhurst
Va néixer a Manchester el 1858 i va ser una de les fundadores del
moviment sufragista britànic. Pankhurst s’associa amb la lluita pel dret al vot per a les dones en un període anterior a la Primera Guerra Mundial.
- Coco Chanel
En un momen
t en què les dones no podien vestir res més que vestits i faldilles, Chanel va dissenyar pantalons amb la comoditat de la peça masculina però sense menysprear la moda femenina. Els dissenys de Coco van ajudar a alliberar les dones a través de la moda.
3. Clara Zetkin
Comunista alemanya i lluitadora pels drets de la dona, Clara va mantenir una relació estreta amb Rosa Luxemburg. Va ser una important impulsora del feminisme en la seva època, va fundar la Internacional Socialista de Dones, que encara es manté en peu, i va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona.
4. Susan B. Anthony
Fem
inista nord-americana del segle XIX, Susan va ser una important líder dels drets civils de les dones.
Va lluitar incansablement perquè a la dona se li permetés votar lliurement. Va ser autora d’un diari feminista i va arribar a impartir al voltant de 100 conferències a l’any.
5. Simone de Beauvoir
Filòsofa francesa i parella del també filòsof Jean-Paul Sartre, és autora d’El segon sexe, una de les obres més emblemàtiques del moviment feminista. Aquest llibre va ser escrit el 1949 i aborda els rols de la dona al llarg de la història, així com una dissertació filosòfica sobre el que significa ser dona.
6. La Passionària
O
Dolores Ibárruri va ser una política espanyola. Passionària va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. És una històrica dirigent del Partit Comunista d’Espanya, a la seva lluita política va unir la lluita pels drets de les dones per demostrar que les dones, fossin de la condició que fossin, eren lliures de triar el seu destí.
7. Emilia Pardo Bazán
Escriptora feminista qu
e va denunciar i criticar durament la desigualtat educativa vigent entre homes i dones, i el sexisme en els cercles intel·lectuals. Va fundar i va dirigir la publicació «La Biblioteca de la Dona», i encara que va ser rebutjada tres vegades per formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, sí que va aconseguir ser la primera dona que ocupava una càtedra de literatura neollatina en Universitat Central de Madrid.
Lidia de las Heras i Gisela Masa
