Entrevista a Facundo Arbia

El pàdel és un esport de pilota on dues parelles de jugadors s’enfronten. L’objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar. Hem decidit fer-li aquesta entrevista al Facundo Arbia, un noi de quinze anys del nostre Institut, perquè és jugador professional de pàdel.

–A quina edat vas començar a jugar a pàdel?
Als deu anys, quan anava a cinquè de primària.
–Per què vas començar a jugar a pàdel?
Perquè el meu pare i el meu tiet hi jugaven. Aleshores jo jugava a futbol, vaig provar el pàdel i em va agradar.
–Ets l’únic membre de la teva família que hi juga? Si és així, qui hi juga?
No, hi juga el meu pare, el meu tiet, la meva mare i jo. He jugat partits importants amb la meva mare i el meu pare.
–Has guanyat algun campionat important? Quin?
Si, a Collbató. Va ser el millor partit que he jugat mai, vam guanyar 400 euros.
–Quantes hores a la setmana entrenes?
Tres, entreno sol una hora i dues hores amb l’equip de grans de Sant Esteve.
–Qui va ser el teu primer entrenador? Creus que et va ensenyar molt?
Primer va ser el meu pare. Si, quan ja no em podia ensenyar més el meu pare, vaig anar a entrenar fora de Sant Esteve. Quan te’n adones que amb els teus companys d’equip t’avorreixes has de marxar. El nivell comença a ser baix i no aprens prou.
–T’influeix el temps que hi dediques en els teus estudis?
Una mica, perquè puc tenir exàmens i he d’anar a entrenar. Per mi el pàdel és més important i els entrenaments mai mel’ s salto.
–Has fet mai d’entrenador? En cas afirmatiu, quina edat tenien?
Si, de sis anys a quinze, però no ho considero fer d’entrenador sinó ajudar a l’entrenador, en aquest cas, el meu pare.
–Qui és la teva parella de pàdel?
Depèn, en els torneigs de menors la meva parella és Carles Hidalgo i en els torneigs de grans no tinc parella fixa, ja que de vegades jugo amb la meva mare, el meu pare o el meu tiet.
–Quina és la teva reacció quan guanyes? I quan perds?
Al guanyar, sento molta alegria, en canvi, quan perdo, intento analitzar el partit i veure en el que m’he equivocat i penso com podria fer-ho millor en el proper partit.
–Que els hi diries a aquella gent que diu que el pàdel és un esport avorrit?
La gent que diu això no sap jugar. A mi en canvi si jugo em sembla divertit i entretingut.
–Si no juguessis a pàdel quin altre esport t’agradaria fer?
M’agradaria fer futbol perquè sempre hi he jugat i quan vaig començar a jugar a pàdel i vaig veure que se’m donava bé vaig deixar el futbol pel pàdel.
–T’agradaria afegir alguna cosa que pensis que és important i de la qual no n’haguem parlat?
M’agradaria que fessin els partits de pàdel a la televisió com fan els de futbol, bàsquet… és a dir com qualsevol altre esport.

Redactores: Nekane Casatejada i Ainhoa Guerrero.