Avui hem tornat a la perruqueria de l’Isidro Alba, l’altre dia el vam entrevistar però ens van quedar preguntes i volíem fer més fotos del lloc on treballa. Ha estat molt agradable, com el primer dia.

L’Isidro va començar als 10 anys, d’ajudant d’un perruquer amic del seu pare que necessitava algú i quan ell sortia de l’escola anava a ajudar-lo.

Recorda els seus amics jugant fora amb la pilota mentre ell escombrava, però tampoc l’hi agradava molt estudiar i la perruqueria no li desagradava.

Quan tenia 15 anys va venir a Barcelona a l’acadèmia de l’Henri Colomer i així va començar a treballar en aquest ofici, ara ja en fa 40 i encara és la cosa després de la música que més l’hi agrada i que no canviaria per res del món.

Avui al matí hem anat a veure un drapaire que està al carrer Bunyola.
En Manuel Villanova, té 73 anys i és del poble de Ginabrosa d’Aragó, els veïns l’anomenen “el manyo”.

Mai va poder anar a l’escola perquè era massa pobre però sap llegir i escriure perquè a les nits n’aprenia ell sol.

En Manuel es va quedar orfe i no tenia què menjar i als 8 anys va començar a ajudar a un familiar en l’ofici de drapaire. Va treballar amb ell fins als 15 anys, però com que no tenia diners i no l’hi podia pagar res en Manuel va haver de buscar un altre lloc per treballar.

Llavors va començar a treballar per en Pedro López, el drapaire del carrer Bofarull, allà tenien camions, recollien paper, vidre, llauna, metalls…
Poc després va començar a treballar per ell mateix.

Actualment té 8 vehicles i treballen amb ell els seus dos fills, en Javier i l’Eduardo.

L’ofici ha canviat molt perquè hi ha molt intrusisme, per que la gent roba la ferralla, i la venen al mateix preu que ell, però sense pagar impostos. D’altre banda avui dia hi ha coses que ja no les recullen com les ampolles, perquè a les fabriques els costa més netejar‐la que fer una ampolla nova.

La seva feina és recollir els residus, classificar‐los i separar‐los per poder‐los portar a vendre per fer‐ne noves peces.