“La vita è bella”
La tendresa contra l’horror
La pel·lícula de Benigni és un encreuament on la comèdia i el romanticisme topen amb la dura realitat de la perversió humana. L’amor passa per sobre de la hipocresia i els amants troben la felicitat. Més tard, però, l’argument fa un gir inesperat, com el que van donar les vides de més de 8.000 jueus italians que creien que podien viure segurs en la Itàlia mussoliniana.
Arezzo (Itàlia), 1939. Guido un home tot alegria, innocència i ganes de viure, deixa el seu poble de la Toscana i marxa a la ciutat, amb el seu amic, el poeta Ferruccio. Allà treballarà de cambrer a l’hotel del seu oncle, i començarà a percebre la intolerància contra els seus, contra els jueus.
Guido s’enamora de la mestra de l’escola local, Dora. Dora pertany a una rica família de la ciutat, però es sent ofegada pels convencionalismes i la hipocresia de la seva classe social. No dubtarà en marxà amb Guido, que la seduirà mitjançant la seva imaginació i el seu esperit lliure.