Els diferents personatges de la llegenda de St. Jordi són símbols, és a dir, representacions d’aspectes interns espirituals de l’ésser humà. Si els analitzem veurem que són els mateixos arquetips que apareixen representats de diferents formes en totes les tradicions espirituals. Veiem què representen:
LA PRINCESA
La princesa representa l’ànima. Ara bé, en la llegenda la princesa cau en poder del drac. Per entendre aquest fet a nivell simbòlic, primer hem de definir el concepte d’ànima. Si mirem les definicions d’ànima (nafs a l’Alcorà, nefes a la Bíblia) que fan les diferents tradicions espirituals, veiem que és una realitat intermèdia entre el cos i l’esperit, i que pot evolucionar cap al món espiritual o bé quedar-se identificada amb el cos i allò purament material.
EL DRAC
El drac representa totes aquelles coses que esclavitzen l’ànima si aquesta s’hi identifica, coses que són passatgeres: possessions materials, imatge, poder, status, etc. Així, els pensaments relacionats amb aquestes coses li fan tenir tota classe de passions o emocions negatives: por constant a perdre allò material, ambició i cobdícia desmesurada per aconseguir allò que no té, enveja, etc. L’ànima va a remolc de tots aquests pensaments; enlloc de ser-ne directora n’és esclava, s’hi identifica i viu així en un estat de sofriment. El drac representa així l’ego, que viu en la ignorància i que és el major obstacle en el camí espiritual, ja que té esclavitzada la princesa, que representa la puresa de l’ànima i les seves possibilitats espirituals.
SANT JORDI
Aquesta és la situació de l’ànima fins que entra en escena el cavaller St. Jordi. Com explica la llegenda, St. Jordi mata el drac amb una llança o espasa i allibera la princesa. Quan el rei li ofereix la mà de la princesa com a premi ell refusa i diu que ho ha fet per manament diví. St. Jordi representa així el principi de fe (imân) que allibera l’ànima de l’esclavatge de l’egoisme. I ho fa amb un instrument: l’espasa, que representa simbòlicament les diferents tècniques espirituals (dhikr o record d’Allâh, recitació del Qur’an, dejuni, etc.). El dhikr, que consisteix en recordar o invocar a Déu a través de fórmules sagrades de l’Alcorà que es reciten i repeteixen moltes vegades, és potser la més important, ja que té la capacitat d’aturar les accions i els pensaments compulsius (el drac) i reconnectar l’ànima amb l’esfera espiritual o font divina.
En d’altres versions de la llegenda el drac és vençut i portat al poble perquè en faci el que vulgui. Això vol dir que les mateixes qualitats negatives que representa el drac poden ser útils si es controlen i s’utilitzen per a fins nobles i no egoistes. Per exemple, el drac representa l’ambició; però és molt diferent tenir ambició per acumular riqueses que tenir ambició per fer el bé.
LES ROSES
La llegenda explica també que de la sang del drac en surten roses. La rosa és un símbol de l’Amor, però, segons veiem a la llegenda, aquest només pot créixer quan l’ego (el drac) ha estat vençut. Per això es diu que el treball i l’evolució espiritual produeixen Amor.
CORRESPONDÈNCIES
La llegenda de St. Jordi és un arquetip que trobem també en les històries profètiques relatades a l’Alcorà. Per exemple en la història de Moisès, el Faraó i els Fills d’Israel (no confondre amb els israelians actuals): el Faraó d’Egipte tenia esclavitzats els fills d’Israel, i els obligava a servir-lo i adorar-lo com si fos Déu mateix. El Faraó equivaldria així al Drac de la llegenda de St. Jordi, mentre que els fills d’Israel equivaldrien a la princesa que cal ser alliberada. Moisès seria el principi de fe alliberador, que correspon a la figura de St. Jordi. Quan Moisès els alliberà, els Fills d’Israel triaren lliurement seguir la voluntat del Déu Únic.