Definició de la teoria de l’evolució de les espècies
Charles Darwin, un naturalista aficionat anglès del segle XIX, creia que les espècies d’animals evolucionaven una a partir d’una altra. L’origen d’una espècie determinada era una altra espècie anterior que havia patit certs canvis evolutius i amb el temps s’havia transformat en una nova espècie. A través d’un procés de selecció natural només sobrevivien els individus d’una determinada espècie que millor s’adaptaven al medi i transferien les qualitats adquirides a les generacions següents. Després, aquestes qualitats s’acumulaven i amb el temps donaven lloc a una espècie d’animals totalment diferents dels seus ancestres. Darwin denominà a aquest procés “evolució per selecció natural”. Per exemple, segons un naturalista predecessor de Darwin i en qui aquest s’inspirà, les girafes es desenvoluparen a partir d’animals com els antílops, per la necessitat d’allargar cada vegada més el coll, una generació darrera una altra, al intentar arribar a les branques que els alimentaven, cada vegada més altes. Al sobreviure els qui tenien el coll més llarg aquests canvis es transferiren fins a arribar a formar una espècie totalment diferent.
Segons Darwin l’ésser humà també és conseqüència d’aquest mecanisme evolutiu, és la seva forma més desenvolupada, en concret és el resultat de l’evolució per selecció natural de determinades espècies de monos. El 1859 Darwin publicà aquests conceptes en el seu llibre titulat “The Origin of Species, By Means of Natural Selection” (L’Origen de las Especies per mitjà de la Selecció Natural).
El descobriment de les lleis de la genètica va posar en seriós dubte la teoria de Darwin, doncs era la informació genètica i no la selecció natural el que determinava cada espècie. Davant d’això neixé el moviment neodarwinista, que parlà de ‘mutacions genètiques’ a l’atzar com a causa de la variació entre espècies.
Què hi diu l’Alcorà:
En al context del creacionisme propi de l’Alcorà, segons el qual és Déu (Allâh) qui ha creat tant els humans com els animals, es plantegen diversos interrogants. Hi ha acadèmics musulmans que accepten la idea de l’evolució entre les espècies d’animals, però en general el consens és unànime en rebutjar la idea de l’ésser humà com a descendent directe d’espècies de primats o monos.
Pel que fa al rebuig de l’origen animal de l’ésser humà cal tenir present en primer lloc que segons la perspectiva de l’Alcorà Adam i Eva (Hawa), els primers humans, no són creats a la Terra, sinó al Paradís, i després són enviats a la Terra ja en la seva forma humana original i no com a animals en procés d’evolució. Aquesta creença és compartida per totes les religions monoteistes, i per tant assumida per una part important de la humanitat.
De fet, el lloc de l’ésser humà en el cosmos és una de les grans diferències entre el pensament basat en la creença religiosa i la filosofia materialista que només creu en la matèria. Totes les filosofies assumeixen una de les següents posicions i rebutgen l’altra:
- L’ésser humà és una espècie animal més entre les altres, és a dir, és un animal més. Aquesta posició, iniciada pel darwinisme, és assumida sobretot per la filosofia materialista, que només creu en l’existència de la matèria i per tant és atea. En aquesta manera de pensar es nega també l’existència de l’ànima.
- L’ésser humà ocupa un lloc especial dins la creació, és com la ‘corona’ de la creació. Aquesta posició, assumida, per filòsofs creients i per les religions monoteistes, diu que l’ésser humà no és un animal, tot i que comparteix característiques amb els animals (forma comunitats igual que els animals, etc…) i té una part animal formada per característiques compartides amb els animals, com els instints. Aquesta posicó accepta l’existència de l’ànima i del component espiritual de l’ésser humà més enllà de la matèria.
Al Jahiz, evolució en el context del creacionisme:
Pel que fa a l’acceptació de l’evolució de les espècies d’animals, els favorables citen a un filòsof musulmà que mil anys abans de Darwin ja anticipà aquesta idea: Al Jahiz, nascut l’any 775 a la ciutat de Basora, al sur de l’Iraq. El seu llibre més conegut es el “Kitab al Hayawan” (El llibre dels animals), on descriu més de 350 animals. En aquesta obra Al Jahiz descriu el mecanisme de l’evolució en tres principis diferents.
- El primer és “La voluntat de Déu i el Seu Poder, Ell pot transformar una espècie en una atra quan vulgui.”
- El segon principi descriu la lluita per l’existència, que per Al Jahiz és una llei decretada per Déu per tal de preservar l’equilibri en la naturalesa.
- En el tercer descriu l’efecte del clima, l’alimentació i l’adaptació dels animals a ambients canviants degut a les migracions, el que provoca l’us i el desús dels òrgans.
Arguments diversos:
Els detractors de la teoria de l’evolució de les espècies, dins i fora de l’islam, esgrimeixen diversos arguments científics en contra de la teoria:
-Absència de registres fòssils de les formes transitòries entre espècies diferents.
-Al no haver-hi aquests passos intermitjos, el neodarwinisme ha conclòs que l’evolució no es gradual, sino “a salts”. Això s’explicaria per les mutacions genètiques que fan que un fill pugui sortir força diferent del pare, però, en cas que això sigui així, els favorables al creacionisme diuen que això no és incompatible amb la creença religiosa que contempla la voluntat divina darrera de la Creació. Seria l’argument de Al Jahiz.
-La gran explosió d’espècies completament formades durant el període càmbric queda sense explicar, ja que no hi ha registres fòssils d’espècies anteriors.
-La gran complexitat d’alguns òrgans, o de la cèl·lula mateixa, fa difícil pensar que es produeixi per minúsculs canvis a l’atzar.
-El neodarwinisme no explica l’element ‘atzar’. D’on surten les mutacions genètiques? En cas que això sigui així, és a dir, que les espècies evolucionin a partir de mutacions genètiques, no es pot demostrar que no hi hagi la voluntat divina darrera d’aquestes. (aquí ressona de nou l’argument de Al-Jahiz).
-Les mutacions genètiques no aporten informació nova, només canvien i desorganitzen l’existent, i sempre són dañines.
-Dues de les quatre espècies suposadament intermitges entre els monos i els humans (Australopitecus i Homo habilis) ha quedat demostrat que en realitat són espècies de monos.
https://www.larazon.es/ciencia/20210820/rgsdrsrgsvda5jvm5rrogtrloy.html
-Finalment, un altre punt que l’evolucionisme no explica és per què d’entre totes les espècies de primats només una va fer el pas evolutiu cap a l’ésser humà. No explica per què en centenars de milers d’anys d’evolució les altres espècies de primats no han ‘patit’ les mateixes modificacions genètiques ‘a l’atzar’ i han seguit al mateix procés evolutiu fins a convertir-se en humans.
La creació de l’ésser humà a l’Alcorà:
Com a conclusió cal dir que el l’Alcorà afirma sobretot que és Déu (Allâh) qui ha creat el món i l’ésser humà. Una de les creences dels musulmans és que Déu és qui crea el cos humà i després l’hi insufla part del seu esperit, convertint-se en una nova persona. La creació divina, per tant, continua a cada moment, el món és recreat de nou a cada instant. Una altra creença és la idea d’un pla intel·ligent pel qual cada cosa és creada en el pla no manifestat i després aquesta passa a l’existència material i arriba a manifestar plenament allò que és. Per tant, les coses a l’univers no es creen soles ni passen perquè sí, a l’atzar, sinó que tot obeix a una saviesa i té un sentit.