El dejuni durant el mes de Ramadà és el 4rt pilar de l’islam. El dejuni és una pràctica ritual universal que totes les religions tenen des del seu origen però que s’ha oblidat o perdut en algunes. Amb el dejuni del mes de Ramadà és recupera.
El Ramadà és el mes corresponent a la novena lluna de l’any lunar, i és el mes beneït en què va ser revelat el sagrat Alcorà (Qur’an); concretament es va revelar a la nit nº 27 del mes de Ramadà de l’any 610 de la hègira, nit coneguda com a Laylatu’l Qadr.
[Caligrafía de Hattat Hamid Aytaç]:
شَهْرُ رَمَضَانَ الَّذِي أُنزِلَ فِيهِ الْقُرْآنُ
“Mes de Ramaḍān en el que es feu descendir el Qur’ān (Alcorà 2, 185)]”
La prescripció de dejunar durant el mes de Ramadà la trobem recollida en diverses aleies de l’Alcorà:
¡OH VOSOTROS que habéis llegado a creer! Se os ha prescrito el ayuno como se les prescribió a los que os precedieron, para que os mantengáis conscientes de Dios: [habréis de ayunar] durante un número determinado de días. Pero, si alguno de vosotros está enfermo o de viaje, [ayunará igual] número de otros días; y [en tales casos] aquellos que se lo puedan permitir, que alimenten a un pobre como rescate. Y quien hace un bien mayor del que debe a sí mismo se lo hace; porque ayunar es bueno para vosotros –si supierais.
El mes de Ramadán, en el que se hizo descender [por vez primera] el Qur’an como guía para la humanidad y una prueba evidente de esa guía, y el criterio por el que discernir lo verdadero de lo falso. Así pues, quien de vosotros presencie la llegada de este mes, deberá ayunarlo todo; pero el que esté enfermo o de viaje, [ayunará igual] número de otros días. Dios quiere para vosotros la facilidad y no quiere la dificultad; pero [quiere] que completéis el número [requerido de días] y que ensalcéis a Dios por haberos guiado rectamente, y que [Le] deis gracias.
Y SI Mis siervos te preguntan acerca de Mí –ciertamente, Yo estoy cerca; respondo a la invocación de quien Me invoca, cuando Me invoca: que Me escuchen y crean en Mí, para que puedan seguir el camino recto.
Alcorà 2:183-186.
El dejuni del Ramadà consisteix en no menjar, beure, fumar ni tenir relacions sexuals des de la primera llum del dia (abans de que surti el sol) fins a la posta de sol. El mes del Ramadà es va avançant cada any uns dies i va passant per totes les estacions al llarg dels anys, per això el número d’hores de dejuni pot variar bastant en funció de si cau en hivern o estiu. El dejuni és prescriptiu per tots els musulmans adults des de que entren a l’adolescència, i només es deixa de fer en cas de malaltia o si s’està de viatge, dies que es poden recuperar més endavant fora del mes de Ramadà.
SENTIT I BENEFICIS DEL DEJUNI
El dejuni del Ramadà difereix bastant del simple dejuni per motius dietètics. El musulmà no dejuna per eliminar toxines del cos, cosa que és només un saludable efecte secundari, o per qualsevol altre motiu o interès propi, sinó que dejuna perquè creu que és voluntat d’Al·là i per obtenir la Seva acceptació. Dejuna, per tant, amb una clara intenció espiritual.
El rigor extrem i la llarga duració del dejuni aconsegueix així, a més del propòsit general de la purificació espiritual, un objectiu triple: (1) commemorar el començament de la revelació de l’Alcorà; (2) proporcionar un rigurós exercici d’auto-disciplina i, per tant, d’auto-control emocional; i (3) fer veure a tots, a través de la seva pròpia experiència, el que és tenir gana i sed, per a adquirir així una apreciació directa de les necessitats dels pobres.
Els motius i beneficis del dejuni són molts:
-Amb el dejuni es purifica el cos i l’ànima, i la purificació és la primera etapa en totes les tradicions espirituals. No hi ha il·luminació sense purgació. El que sembla una pèrdua després és un guany. El sacrifici comporta proximitat.
-El dejuni, com diu un hadís, és un escut contra l’adversitat.
-Amb el dejuni es guanya força per lluitar contra l’ànima inferior (nafs al-ammâra). El dejuni implica una necessària educació emocional, s’abandonen hàbits nocius i es controlen els impulsos.
-Es sent en carn pròpia què vol dir passar gana i set, que és el que pateixen moltes persones al món.
-S’experimenta l’alegria de trencar el dejuni al vespre, compartida per molts milions de persones.
-És valora més què vol dir poder menjar i beure a plaer i s’aprecia més el gust, els sabors.
-Es rep la Baraka com en cap altre mes, ja que se’ns diu que durant aquest mes s’obren les portes del paradís i és tanquen les del infern, que s’encadenen els dimonis, etc…
-Un hadiz diu que si les persones sabessin tots els premis reservats als qui dejunen aquest mes voldrien que tot l’any fos Ramadà…
-Deixem de ser esclaus de la panxa i demés, i adquirim més domini sobre la nafs (ànima compulsiva) per fer-la evolucionar.
Textos sobre els beneficis del dejuni:
El següent enllaç mostra un text amb diverses opinions de grans savis de l’islam sobre la importància i beneficis del dejuni (del final de la primera pàgina al final del text):
http://blocs.xtec.cat/religioislamjdc/files/2021/03/Textos_sobre_el_dejuni.pdf
Els iftars comunitaris
Durant el mes de Ramadà algunes comunitats de musulmans s’organitzen per oferir un iftar (trencament del dejuni) compartit amb totes les persones del barri, musulmanes o no, que hi vulguin assistir, com a mostra de cultura de pau i convivència. En el següent enllaç hi apareixen exemples concrets:
Apart del dejuni ‘obligatori’ hi ha també dejunis voluntaris que alguns musulmans fan per pròpia voluntat fora del mes del Ramadà, seguint el costum del Profeta.
En el següent vídeo un expert explica que un dels beneficis importants del dejuni del Ramadà és l’adquisició de la “taqwà”:
I el següent video resumeix de forma amena el quart pilar de l’Islam:
Mubarak Ramadan!