El fet de que l’islam es consideri com la última religió donada a la humanitat a través de l’Alcorà, i que els seus preceptes es considerin també d’abast universal, no implica, però, l’anul·lació de la llibertat religiosa. Avui dia veiem que en nom de l’islam es cometen atemptats contra persones i edificis sagrats d’altres religions, atemptats als que els media es refereixen amb l’etiqueta de ‘atemptats islamistes’. Aquests atemptats, però, comesos per una minoria que fa molt de soroll però que representa un tant per cent petitíssim dins l’islam, van en contra de l’esperit de l’islam, i són censurats en el mateix Alcorà. Per tant, els que els cometen no poden ser considerats musulmans. Per exemple, el següent versicle de l’Alcorà parla del valor dels edificis sagrats de totes les religions i de la necessitat de protegir-los:
“Pues, si Dios no hubiera permitido que la gente se defendiera a sí misma unos contra otros, los monasterios, iglesias, sinagogas y mezquitas –en los cuales se menciona el nombre de Dios en abundancia- habrían sido destruidos”.
Alcorà, 22:40
La defensa de la llibertat religiosa és, per tant, fonamental dintre l’islam. Tota religió que tingui com a punt central la creença en Déu és digna de total respecte, encara que es pugui discrepar dels seus dogmes particulars. Per això, els musulmans estan obligats a protegir qualsevol casa d’adoració dedicada a Déu, ja sigui una mesquita, una església o una sinagoga.
Un exemple d’aquest principi el mostra el tractament que el profeta Muhammad (p i b) va donar a la delegació de cristians de Nachran, l’any 10 de la hègira, quan van arribar a Medina. Se’ls hi va donar lliure accés a la mesquita del Profeta i, amb el seu total consentiment, van celebrar allà els seus ritus religiosos, malgrat que la seva adoració de Jesús com “el fill de Déu” i de Maria com “la mare de Déu” estaven en clar desacord amb les creences islàmiques.
I en l’Alcorà trobem aleies en les que es destaca el respecte als seguidors de Jesús (‘Isa) (p i b), per exemple:
Cuando dijo Allah: ¡Isa! Voy a llevarte y a elevarte hacia Mí y a purificarte de los que se niegan a creer. Hasta el día del Levantamiento consideraré a los que te hayan seguido por encima de los que se hayan negado a creer, luego volveréis a Mí y juzgaré entre vosotros sobre aquello en lo que discrepabais.
Alcorà, 3: 55.
I l’Alcorà diu també que les persones que hagin cregut i actuat bé tenen dret a esperar la salvació en l’altra vida, siguin de la religió que siguin:
“Els creients, els que practiquen el judaisme, els cristians, els sabeus, els qui creuen en Déu i en l’últim Dia i actuen bé, aquests tenen la seva recompensa junt al seu Senyor. No han de témer i no estaran tristos”
Alcorà, 2:62