Els creients donen molta importància a la conducta ètica i moral. Si l’islam és l’actitud de sotmetre’s a la voluntat divina, actitud que porta a la pau i a la salvació, cal saber molt bé en què consisteix aquesta voluntat. Dit amb paraules senzilles, el musulmà creu que hi ha conductes que agraden a Déu (Al·lah) i conductes que no li agraden. I creu que l’Alcorà i la Sunna (recull dels fets i paraules del profeta Muhammad (b i p) ) ens informen de quines són aquestes conductes.
Així, en l’Alcorà i la Sunna hi trobem una classificació de conductes que es pot resumir de la següent manera:
Accions lícites (halal) i accions il·lícites (haram)
La paraula ḥalal (lícid) té a veure amb el concepte de ‘límit’ (ḥudūd). Aquest límit separa la conducta permesa o lícita (ḥalal), de la conducta que transgredeix (va més enllà) dels límits establerts per la voluntat o llei universal divina, i aleshores esdevé il·lícita (ḥaram).
-Accions lícites (halal): és tot allò que és d’acord a la Llei divina, i per tant que és permès, i en conseqüència és bo per a l’ésser humà, per a la societat i per al medi ambient. Una persona serà recompensada per fer allò halal. Les accions halal protegeixen el desenvolupament espiritual de l’ésser humà així com els Drets Humans.
-Accions prohibides (haram): és tot allò prohibit o vedat per la llei divina, i, per tant, que és dolent per a l’ésser humà, per a la societat i per al medi ambient. Significa allò que el Legislador (Déu) ens exigeix no fer. Una persona serà recompensada per no fer allò haram, si ho fa per obediència a Déu, i no per temor a la gent, timidesa o incapacitat per fer-ho; en aquests casos no serà recompensada per no fer-ho. I fer allò haram o prohibit comporta sanció divina (en aquest món i / o en l’altre).
Aquests dos conceptes (halal / haram) regulen bona part de les accions del musulmà: la seva pràctica religiosa, la seva conducta ètica i moral, la seva alimentació, etc. És important conèixer-les bé i no confondre’s en la seva aplicació. Hi ha coses permeses que alguns musulmans es pensen que estan prohibides, però un estudi acurat de l’Alcorà i de la sunna demostra que no ho estan. I a la inversa, hi ha coses prohibides però que una mala interpretació de l’Alcorà (sovint per interessos egoistes) porta a establir que estan permeses.
-Accions obligatòries (Fard o Wachib): Una acció obligatòria sobretot en l’àmbit ritual religiós.
-Accions recomanades o desitjables (Mustajab, Sunna o Mandúb): Són accions que si les fem rebem recompenses o benediccions, i si no les fem no hi ha càstig. No són accions obligatòries però sí recomanables, perquè aporten beneficis a l’individu, a la societat i al medi ambient.
-Accions desaconsellades o no desitjables (Makruh): són accions que no estan prohibides però s’aconsella no fer-les, ja que són allò oposat a quelcom desitjable o admirable. Fer-les no comporta ni recompensa ni càstig, però si no les fem rebem recompenses.
-Accions permissibles (Mubaj): Accions que és indiferent si les fem o no.