Muhammad Iqbal; Sialkot, Punjab, 1877 – Lahore, 1938) Poeta, filòsof i líder polític indi musulmà. Iqbal està considerat com el més cèlebre escriptor contemporani en llengua urdú i pare simbòlic de la nació del Paquistan. La data de la seva mort és dia de festa nacional al Paquistan.
Es llicencià en Filosofia por la Universidad de Cambridge i obtingué la llicència d’advocat, i després ingressà a la Universitat de Munich per doctorar-se en filosofía amb la tesis El desenvolupament de la metafísica a Persia, en la que revelà a Occident aspectes molt importants de la mística persa totalment desconeguts abans.
Destaca la seva obra poètica, amb obres com “Els secrets del Jo” (1915), i també una important obra en prosa: “La reconstrucció del pensament religiós en l’ Islam” (1934).
La poesía y filosofía del poeta sufí d’origen persa Jalaluddîn Rumi (s. XIII) tingué una profunda influència en el pensament de Iqbal. Prengué a Rumi com el seu “guía”, i fou la seva referència en molts dels seus poemes.
Iqbal fou també influït pel gran poeta alemany Johann Wolfgang von Goethe, també musulmà.
Estudià també alguns filòsofs europeus, com Henri Bergson entre d’altres.