El següent hadiz (dita del profeta Muhammad (p i b) ), narrat per A’isha, esposa del Profeta, és prou explícit sobre el tema de la violència de gènere:
(5756) ‘Â’ishah relatà: “El Missatger d’Allah (B i P) mai va colpejar a ningú amb la seva mà, ni dona ni servent, excepte quan estava lluitant per causa d’Allah. […].
Segons llegim en aquest hadiz, el Profeta mai va fer servir la violència contra ningú, per descomptat tampoc contra cap dona. L’única forma de violència que practicà fou durant les guerres defensives contra les tropes dels poderosos liders mecans, després d’haver estat expulsats, perseguits i matats, quan reberen el permís diví per a la defensa legítima.
El gran poeta sufí d’origen persa J. Rumi diu que tot i que externament no sigui evident, internament l’home savi està supeditat a la seva dona. I cita un hadís en què el profeta Muhammad (s.a.w.s.) explica la diferència entre l’home savi i l’home ignorant en relació a la dona:
El Profeta digué que la dona preval en extrem sobre els savis i intel·ligents, i que, d’altra banda, els homes ignorants prevalen sobre la dona, perquè en ells es troba la ferocitat de l’animal. [Aquests darrers, els ignorants] no tenen tendresa, afabilitat i afectuositat, doncs l’animalitat predomina sobre la seva naturalesa (humana). L’amor i la tendresa són qualitats humanes, la malignitat i la concupiscència són qualitats animals. La dona és un raig de Déu, no és aquesta amada (només terrenal), és creadora, es diria que no és creada.
Jalaluddîn Rumi, Mathnawî (vol. I, versos 2433-2437).
En el següent reel enllaçat s’explica la varietat de significats del verb “daraba” i la injusticia que representa traduïr-lo reductivament per “pegar”:
https://www.instagram.com/reel/DSN2mcUDR9O/?utm_source=ig_web_button_share_sheet
En aquest video l’expert en àrab alcorànic Houssain Labrass interpreta una de les aleies de l’Alcorà més polèmiques: