L’Alcorà és l’últim llibre sagrat que Déu (Al·là) ha revelat a la humanitat. Els musulmans creuen en tots els llibres sagrats: Els Vedes hindús, la Torà, l’Evangeli o els Salms entre d’altres són també llibres revelats anteriorment; tots ells provenen d’una matriu comuna “celeste” anomenada “Mare del llibre” (Ummu’l kitab), que s’ha anat revelant progressivament a la humanitat fins a concloure el procés amb l’Alcorà, el qual confirma els anteriors i aporta el missatge final per als creients.
Els creients que segueixen l’Alcorà creuen també que fou revelat directament per Déu (Al·là) a l’últim profeta de la humanitat, Muhàmmad, a través de l’àngel Gabriel.
D’altra banda, els musulmans creuen que l’Alcorà es conserva en l’idioma original en què fou revelat (l’àrab) paraula per paraula, sense haver estat modificat. Per això l’Alcorà es recita, quasi com si d’una partitura musical es tractés, una partitura que està preservada tal i com va descendir .
L’Alcorà no és com la Bíblia, que simplement es llegeix. La diferència bàsica amb la Bíblia és que l’Alcorà és un sol llibre revelat a un sol profeta, mentre que la Biblia és un conjunt de llibres revelats a varis profetes i en diferents temps, inclús en temps posteriors als profetes que s’hi refereixen. Els nous testaments són dites sovint d’aquells que no coneixeren a Jesús, traduits en altres idiomes, no en l’original. No és el cas de l’Alcorà, que el tenim en l’idioma original i són les paraules directes de la revelació feta al profeta Muhàmmad. Per això recitar l’Alcorà té una força increible, com una música sagrada que ho conté tot.
El procés de revelació començà l’any 610 i durà 23 anys. Durant aquest temps els diferents capítols (sures) anaven descendint en funció d’aconteixements que anaven succeïnt.
L’Alcorà es composa de 114 sures, de més llargues a més curtes, i les últimes són les que els creients utilitzen en les seves oracions, junt a la primera, que és una curta sura de 7 versets (aya) i que es coneix com la Fâtiha, que és la obertura i síntesi del Llibre:
En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer (visible i invisible)
El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós
Amo i Senyor del dia del judici final, dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.
A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns, mostra’ns el camí segur, el camí dels qui vols ajudar generosament, no dels qui t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen.
(traducció de Míkel de Epalza)
L’Alcorà, segons un hadís, té 7 nivells de comprensió, cada un més profund, subtil i de més difícil comprensió que l’anterior. Els savis poden anar més enllà de la lectura superficial i entendre alguns dels significats profunds.
El següent article de la DGAR (Direcció General d’Afers Religiosos) de la Generalitat de Catalunya explica aquest origen sagrat i altres aspectes importants de l’Alcorà:
