Religió vol dir ‘relligar’
La paraula catalana ‘religió’ o castellana ‘religión’ ve de la paraula llatina ‘religare’, que vol dir ‘relligar’. La religió té així la funció de relligar l’ésser humà amb el seu orígen.
Segons l’Alcorà, l’ésser humà és molt elevat, però quan és posat en aquest món se’l posa en un lloc molt baix. I la seva missió és fer el camí de retorn cap a la seva essència espiritual original. La sura 95 (at-Tîn) de l’Alcorà explica això:
En català:
En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós:
Per la figuera i l’olivera! Pel mont Sinaí! ¡Per aquesta terra segura! Hem creat al l’ésser humà donant-li la millor disposició (complexió). Després, hem fet d’ell el més abjecte, excepte els qui creuen i actuen bé, que rebran una recompensa ininterrompuda. Com pot, doncs, desmentir-se el Judici (la llei moral)? No és Déu, doncs, el millor dels jutges?
(Clica i escolta la recitació d’aquesta aleia): http://tanzil.net/#95:1
I l’aleia 103 de la sura 3 diu el següent:
I agafeu-vos a la corda d’Allâh tots junts i no us separeu [… ]
Les grans preguntes
La religió estudia també les grans preguntes que les persones sempre s’han fet: el sentit de la vida i de la mort, el sentit del sofriment, l’existència de Déu, l’ànima i la seva immortalitat, la resurrecció, el paradís i l’infern, etc. Aquestes preguntes tenen a veure, per tant, amb les creences més profundes de l’ésser humà. El seu estudi pot semblar ‘poc pràctic’ a primera vista, però si mirem a la història de la humanitat veiem que hi han estat sempre presents:
Els arqueòlegs han descobert que els primers éssers humans enterraven els morts en posició fetal (la posició del fetus dins la panxa de la mare). D’aquí han deduit que creien en l’altra vida, ja que entenien la mort com un nou neixement.
El següent video de la pel·lícula Bab Aziz explica això:
La religió, per tant, té a veure amb la idea de la vida com a temps limitat. Potser el seu estudi no ens fa falta per a aprendre sabers pràctics, com per exemple aprendre a cuinar o a construir una casa, però sí que ens fa falta per donar sentit a les qüestions més profundes que sorgeixen quan l’ésser humà s’encara amb aquest fet inel·ludible de la vida com a temps limitat. I el tipus de resposta que hi donem condicionarà la nostra visió del món i la nostra actitud a la vida. I el seu estudi pot aportar també qualitat a la manera com vivim i a la professió que fem en aquest món.