GRUP CRESPINELL. SESSIÓ 3
Tercera sessió del grup Crespinell . En el dia d’ avui si que hem començat la sessió a l’ aula. Avui tocava anar d’ excursió i per tal de sortir d’ excursió, ens havíem d’ equipar. Una ampolla d’ aigua, una motxilla, unes ulleres de sol, un barrets, bastonets de llum per la foscor. Elements del tot necessaris per iniciar una aventura.
A més, un sobre on sortien les diferents proves que havíem de superar per tal d’ ajudar a l’ aventurer Rodapí a trobar el major tresor del Vallès Occidental.
En primer lloc, hem hagut de distribuir-nos per tal de poder desplaçar-nos tots plegats i sortir de la classe. Cada parella havia de conduir una cadira de rodes per un circuit fent zig-zag fins arribar a la porta de la classe.
Allà, ens hem trobat davant d’ un riu pel qual no podíem travessar amb les cadires de rodes, així que hem hagut de baixar als nens i nenes de la classe del tren de les seves cadires per tal de poder continuar plegats el nostre camí. Amb cura, cada tres nens/es han passat l’ obstacle de la forma més fàcil possible. Saltant, fent la croqueta, arrossegant-se, etc.
Un cop passat el riu, havíem d’ afrontar uns quants metres fins arribar a la cova on es trobava el tresor. Disposàvem d’ una tela ben llarga com ajuda amb la qual vam poder desplaçar als nens i nenes de la classe del tren cap a l’ entrada de la cova.
Un cop arribats a l’ entrada de la cova, havíem de treure sabates per poder entrar a la sala de psicomotricitat. En aquest moment, hem entrat a la sala i havíem de deixar-nos caure per una rampa fins arribar a un lloc pla dintre de la cova que únicament estava il·luminat per una llum ultraviolada i els Pals de llum que portàvem a la motxilla o a les butxaques.
Quan vam arribar tots, vam llegar l’ última pista per trobar el tresor. La carta deia el següent:
EL TRESOR MÉS GRAN EL TENIU A UN PAM DE NAS, NO ÉS UN ALTRE QUE EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ. AIXÍ QUE RELAXEU-VOS DE L’ ESFORÇ FET I GAUDIU D’ AQUEST MOMENT DE CALMA ENGALANAT PER EL NOSTRE ENTORN MÉS NATURAL.
En aquell moment, una música va començar a sonar i al sostre es van començar a reproduir imatges dels llocs més importants del Parc Natural de Sant Llorenç. Va ser una estona relaxada, on alguns estirats i d’ altres a les faldes dels seus companys de joc han pogut relaxar-se.
Per acabar i després de la valoració del Carles on s’ ha fet esment de la importància de la col·laboració per tal d’ arribar als objectius comuns, siguin quin siguin els obstacles que ens planteja l’ entorn, hem fet la relaxació amb la Jana, com cada setmana.
Avui, ens havíem d’ evadir cap a una muntanya, tot controlant la respiració i gaudint de la importància dels espais naturals i tot allò que poden aportar-nos per recuperar la calma i l’ harmonia tant necessària per estar bé.
Per acabar, hem fet valoracions, ens hem explicat els uns als altres com ens ho havíem fet per arribar fins a la cova i ens hem acomiadat. La propera setmana serà l’ ultima sessió del grup.
A reveure!!
Per mi ha sigut una experiència inoblidable.
He vist que la gent amb problemes no té fronteres. El que més m’ ha sorprès va ser la primera sessió. Al principi, hi havia molta tensió, quan ens van dir que jugaríem al joc de les cadires em va sorprendre molt perquè no sabia com ho faríem però al final va ser molt divertit.
En una sessió algunes nenes rèiem perquè en Pepe ens deia GUAPA i ens feia gràcia.
No sabria que dir sobre els meus sentiments perquè potser em quedaria curta. Ha sigut una experiència inoblidable i crec que quatre setmanes o dimecres passen volant.
Aquesta vegada va ser més lliure , no tant dirigit . Pensava que la gent amb problemes no podia fer coses com ens ho han demostrat .
Per saber com et sents has de vivir-ho. Experència Inexplicable.
Per mi, ha estat increïble. Hem falten les paraules per ser la primera sessió.
M’ ha agradat molt quan la Mònica i l’ Andrea m’han agafat de la ma. M’ he sentit especial .
Estic molt agraïda de que m’ hagi tocar aquest grup del Tren.
Us dono les gràcies per donar-nos aquesta experiència .Gràcies de veritat 🙂 🙂