GRUP CRESPINELL. SESSIÓ 1
Bon dia!
Ja hem arribat de la primera sessió del projecte!
A les 11:00 hem pujat tot caminant pel bosc de Can Bonvilar fins arribar a l’ escola El Pi. Fins al moment, ningú coneixia on estava situada l’ escola i únicament reconeixem la residència Mossèn Homs que queda a la vora.
Un cop hem entrat, ens ha rebut la Mercè, la directora de l’ escola. Ens ha explicat que durant aquestes sessions havíem d’ aprofitar per conèixer l’ escola, per comunicar-nos amb els nens i nenes i per veure que allà al Pi, els nens i les nenes també aprenen moltes coses, tot i que la metodologia, podia ser diferent.
Després, hem fet un ràpid volt per l’ escola abans d’ arribar a la classe del TREN. On ens esperaven el Pepe, el Carlos, l’ Andrea, la Mònica, la Laia i la Nerea, juntament amb les seves tres mestres, la Jana, la Rosa i la Marta.
Hem fet les presentacions i hem comentat els nostres interessos personals. Hi ha havia alguns interessos comuns entre nosaltres. Ha estat una bona forma de trencar el gel.
Un cop fetes les presentacions de rigor, hem començat a jugar. El joc que hem fet ha estat el conegut joc de les cadires. La diferència era que no hem jugat amb cadires, sinó amb botons de colors que estaven a terra. La Marta, la Rosa i la Jana també han jugat acompanyant als nens/es que anaven amb cadira. L’ objectiu era arribar a trepitjar un botó de color abans que no en quedés cap. Hem fet dues partides, la primera, l’ ha guanyat la Natàlia Fontanet i la segona l’ ha guanyat la Laia que anava acompanyada per la Jana.
Un cop finalitzat el joc, com és habitual a la classe del tren, hem abaixat persianes, ens hem estirat tots plegats i hem fet una relaxació amb una música ben tranquil·la i agradable. La Jana ha estat qui ha dirigit la relaxació i ha fet la verbalització per tal de prendre consciència de la nostra respiració i de les nostres emocions. També ens ha servit per tal de baixar pulsacions i tenir una bona estona de relax.
Un cop finalitzada la relaxació, ha estat l’ hora de posar el punt i final, xerrant una estona, comentant com ha anat tot plegat i veient què n’ opinaven uns i d’ altres sobre la sessió.
Ens hem acomiadat i ens emplaçat per tornar la següent setmana.
Fins al proper dimecres!
Anar a la sortida a l’escola del Pi ha estat per tots una experiència inoblidable que penso només viurem un cop a la vida. En el nostre cas ho podrem viure quatre vegades per això cal aprofitar-ho.
Estar amb nens i nenes que penses que són diferents a tu, està molt bé perquè t’adones que no són diferents sinó que són nens amb dificultats diferents a les nostres, perquè tothom en té.
Quan hi vam entrar ens feia vergonya perquè no sabíem com eren ni com ens veien ells, després amb el joc de les cadires ja ens vam relaxar.
Quan ens van dir que jugaríem a les cadires em vaig posar a pensar com ho faríem si ells anaven en cadira de rodes. Però quan vam començar ho vam veure molt fàcil i vam aprendre que tot i anar amb cadira de rodes poden fer també esports i jocs adaptats a les seves necessitats.
Després del joc vam fer una relaxació al terra amb ells. Quan vam acabar estàvem relaxats i llavors no volíem marxar.
M’ha agradat molt estar amb ells perquè encara que no parlin, les seves rialles ho deien tot i penso que volen el mateix que nosaltres : que els estimin.
Naira R
És una nova experiència per a mí i m’ho he passat molt bé.
Em vaig sentir feliç tota l’estona que vam estar amb els nens del Pi. Jo vull fer la carrera d’educació especial i anar-hi m’ha servit per tenir-ho més clar.
Els nois eren molt divertits encara que no poguessin parlar, el somriure que tenien ho deia tot. Es notava que es divertien. Vull dir que el nostre grup que es diu Crespinell els apreciem molt.
Ana Nuñez
Jo, quan estava amb aquests nens, em sentia molt content i molt feliç. Quan el Carlos em va tocar, va sortir-me un somriure d’ orella a orella que ni jo podia creure’m.
No podia deixar de somriure perquè estava molt feliç, l’ expressió ” molt feliç” fins i tot, es quedaria curta per descriure el meu sentiment d’ alegria i felicitat.
Al principi, quan ens hem presentat, vaig posar-me molt nerviosa però mica en mica vaig senti-me millor. Quan estàvem fent la relaxació, la Nerea em tocava gairebé tota l’ estona. Aquell dia vaig sentir-me alegre i feliç.
Quan vam anar al Pi va ser molt divertit i una experiència que mai havia tingut amb aquests nens i nenes. Espero anar més vegades.