Tonucci, en els seus llibres fa una crítica al món de l’educació. Una crítica constructiva, una crítica real que molts mestres són conscient que existeix i que s’ha de canviar.
Partim d’un sistema educatiu on cal ensenyar uns continguts curriculars, moltes vegades poc significatius pels infants; també ens parla de la reproducció de desigualtats socials, falta de reflexió i observació, etc.
Molts mestres, de manera conscient o inconscientment, posem etiquetes positives i negatives als nostres alumnes i, aquestes, són les que influeixen en el seu desenvolupament.
El nen/a té una visió del món molt diferent de la de l’adult. Perceben moltes coses que els adults ignorem.
Durant aquest curs he treballat amb iPads amb els meus alumnes.
La primera vegada que vaig presentar l’iPad a l’aula, dic presentar perquè formalment era la primera vegada que en veien a l’escola i l’utilitzarien ells, tot i que la realitat era que a casa molts en tenien (iPad, tauleta, mòbil…) i que més d’una vegada ja l’havien utilitzat i sabien com funcionava.
Tot i això, jo vaig fer la presentació. La primera aplicació que van haver d’utilitzar va ser la càmera.
Havien de fer fotos d’objectes amb diferents formes geomètriques, números o lletres. L’activitat va començar molt bé, però a poc a poc vaig pensar que l’activitat se m’estava escapant de les mans. Feien fotos a tot!
El resultat final va ser molt enriquidor. Abans d’acabar la sessió vam parlar de les fotos que havien fet. Les primeres fotos complien amb els requisits (figures geomètriques, números, lletres, paraules…) però al final hi havia fotos mogudes, fotos de cares dels nens (molt contentes), objectes de l’aula, el paisatge des de la finestra… Si no hagués estat perquè la sessió s’acabava i anaven cap a casa, aquella conversa hauria estat molt més llarga. Cada nen/a té una visió completament diferent de la mateixa imatge. Descrivien quasi totes les imatges amb adjectius com ara bonica, alegre, divertida, content… per molt borrosa i moguda que hagués sortit la imatge.
A través de la càmera hi ha la possibilitat de treballar les emocions, números, formes geomètriques, lletres, colors, art, creativitat, imaginació, etc. La càmera ens ofereix un munt de possibilitats.
Després de diverses sessions amb la càmera, us vull deixar algunes imatges:
- Construcció amb figures geomètriques – fotografiar la construcció – reproduir-ho.


- Després d’estudiar amb profunditat en Dalí i les seves obres d’art, els alumnes de P5 van agafar els iPads i van fer-se fotos imitant el quadre d’en Dalí “Noia a la finestra” que, posteriorment, van plasmar en el paper.

