Ifis i Iante (IX, 669-797)

AUTOR: rodin, auguste
DATA: 1886-1889
MÈTODE: bronze amb pàtina cafè obscura
UBICACIÓ: Museu soumaya (Mèxic)
FONT DE LA IMATGE: wikipèdia

Teleusa i Ligdo era un humil matrimoni de l’illa Creta que desitjava tenir per fill un nen per sortir de la seva pobresa, de tal manera que Ligdo va jurar que si Teleusa arribava a tenir una nena, l’haurien de sacrificar.
El nadó que va infantar Teleusa va resultar ser una nena i com que la mare no la volia morta, va acudir al temple de la deessa egípcia de la maternitat, Isis, qui li va aconsellar que eduqués la seva filla, Ifis, com si fos un nen.
Els  anys van passar i Ligdo no es va adonar del vertader gènere de la seva filla, i quan Ifis va arribar a ser una adolescent el seu pare la va comprometre amb la seva veïna Iante. 
Ambdues noies es van enamorar profundament l’una de l’altra. La mateixa nit abans del casament, Teleusa va portar la seva filla Ifis al temple d’Isis i la divinitat li va concedir el desig de transformar-la en un home perquè es pogués casar amb la seva promesa Iante.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE L’ADRI TORRES (2n BAT)

Aracne i Atena (VI, 1-145)

Títol: LAS HILANDERAS O FÁBULA DE ARACNE
AUTOR: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva y
DATA: 1655-1660
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: Museo nacional del Prado (MADRID)
FONT DE LA IMATGE: WEB DEL MUSEU

Aracne, filla del tintorer Idmnón, vivia en una casa humil a la també humil ciutat d’Hipepa, a la regió de la Lídia, però era una teixidora extraordinària que elaborava teixits delicats i ben elaborats per encàrrec; i així la seva autoestima anava creixent tant que fins i tot començava a ser arrogant i es deia millor en l’art de teixir que la mateixa deessa Atena.
Al principi, Atena no feia cas a les paraules d’Aracne, però la jove no es va cansar de jurar que era molt superior a la divinitat, i finalment Atena va decidir intervenir: la deessa es va transformar en una anciana i va anar a visitar l’Aracne. L’anciana va advertir-li que ofendre els deus podria ser molt perillós, però Aracne va prendre’s les paraules de la vella com una broma i va començar a riure.
La divinitat, molt enfadada, es va convertir de nou en la seva forma real, li va proposar a Aracne un concurs de teixits on podria demostrar el seu talent i superioritat.
Atena va teixir un telar on es retratava a ella mateixa derrotant a Posidó; en canvi, Aracne va dibuixar les escenes on les divinitats eren infidels i es transformaven en animals, com Zeus quan va enganyar a la seva esposa Hera adoptant la forma d’un bell cigne per seduir la princesa Leda.
Atena, en veure el teixit de la seva rival, es va sentir molt ofesa, encara que també va haver d’acceptar que Aracne tenia un talent superior, ja que les escenes del seu teixit transmetien una sensació de moviment mai vista.
Aracne, però, encara feia burles i la seva supèrbia va portar Atena a perdre el control. Amb tota la seva fúria, la deessa va destruir el teixit d’Aracne i amb la seva llança li va donar un cop al cap.
Aracne, finalment penedida, es va retirar per penjar-se d’un arbre amb un llaç. I Atena, però, es va compadir, i va convertir l’extraordinària filadora en una aranya: “Viu, doncs, però continua penjada, desvergonyida!”

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE JAN BORRUT (2n BAT)