Arxiu de l'autor: radioclassica

La corona d’Ariadna (VIII, 152-182)

Publicat el per
Respon

TÍTOL: Hermes, l’astut lladre
AUTOR: Miguel Ángel
DATA: any 1564
MÈTODE: fresc
UBICACIÓ: palazzo Vecchio, florencia, Italia
ANÀLISIS: ( Bacus amb la corona d’Ariadna )
FONT DE LA IMATGE: ( Catàleg online Hampel )

Transcripció de l’àudio

El monstre de doble figura, el Minotaure, va ser tancat en el laberint i va ser alimentat dues vegades amb sang atenesa, però va ser vençut per Teseu, dels que la sort enviava cada nou anys. Amb l’ajut d’Ariadna i recollint un fil que havia anat deixant prèviament, Teseu, el fill d’Egeu va trobar la sortida per on abans cap jove no havia passat dues vegades; tot seguit, va raptar a Ariadna la filla de Minos i va fer rumb cap a l’illa de Naxos, on va abandonar sense compassió la seva companya a la platja. Ariadna era allà, sola i lamentant-se intensament, quan el déu Bacus va venir a ajudar-la i la va prendre entre els seus braços; i perquè una constel·lació la fes brillar per sempre més, li va agafar la corona del front i la va enviar al cel. La corona vola per l’aire lleuger i, mentre vola, les pedres precioses es transformen en estels resplendents i queden fixades en el cel, conservar l’aspecte de corona; és la constel·lació que es troba entre l’Agenollat i la del Serpentari.

TEXT ADAPTAT A PARTIR DE LA TRADUCCIÓ DE LES METAMORFOSIS DE FERRAN AGUILERA I AMB LA VEU DE Maria Gaye i Nayara Sales (1r Bat)

El Minotaure i el Laberint (VIII, 152-162)

Publicat el per
Respon

AUTOR: DESCONEGUT
DATA: C. 540 ac.
MÈTODE: ANTIGA CERÀMICA gregA, figures negres
UBICACIÓ: MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL (man)
ANÀLISIS: EL MINOTAURE, FIGURA NEGRE SOBRE FONS VERMELL
FONT DE LA IMATGE: ALMACÉN DE CLÁSICAS

títol: teseo e il minotauro
AUTOR: Maestro de cassoni campana
DATA: ca. 1510-1515
MÈTODE: PINTURA A L’OLI
UBICACIÓ: Avignon, musée du Petit Palais
FONT DE LA IMATGE: vikipèdia

El Minotaure, el monstre de doble natura, amb cap de toro i cos d’home, havia nascut al palau del rei Minos, rei de Creta, de la unió de la reina Pasífae amb un toro.

Minos decideix allunyar de casa seva el Minotaure i el tanca dins del laberint sense sortida. Dèdal enginyer famosíssim per la seva habilitat, es fa càrrec de la construcció i enganya la vista amb la sinuositat i el serpenteig d’una gran diversitat de camins. Igual com el riu Meandre a Frígia juga amb el seu corrent transparent, va i ve amb el seu curs tortuós, surt al pas de les seves aigües i les veu venir, les fa anar de vegades en direcció a les fonts i d’altres cap al mar obert, així Dèdal omple de giragonses els seus passadissos innombrables. Ell amb prou feines va ser capaç de trobar el camí de tornada a la porta; així d’enganyosa era la construcció.

TEXT ADAPTAT PER ANAÍS EGEDA I GUILLEM MESTRES A PARTIR DE LA TRADUCCIÓ DE LES METAMORFOSIS DE FERRAN AGUILERA I AMB LA VEU DE GUILLEM MESTRES (1R BAT)

Princeses malaguanyades, especial 25 N

Publicat el per
Respon

Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO
Institut Nou de Vilafranca

Les alumnes de Cultura Clàssica de 3r ESO i de LLATÍ 4t ESO revisen des d’una perspectiva de gènere alguns dels mites més coneguts de la nostra tradició clàssica. Li han donat la seva veu a Medusa, Europa, Ariadna i Dafne perquè expliquin en primera persona com van arribar a ser les princeses i heroïnes malaguanyades, protagonistes de vexacions i abusos lligats a la seva condició de dones a l’Antiguitat.

Fes clic a cada infografia per accedir a l’article complet


Veu del pòdcast i infografia: Vinyet López (Cultura Clàssica 3r ESO)

Veu del pòdcast: Jana Reinaldo (Cultura Clàssica 3r ESO). Infografia: Nagore Jara (Cultura Clàssica 3r ESO).

Veu del pòdcast: Nagore Jara (Cultura Clàssica 3r ESO). Infografia: Mariona Serrano (Cultura Clàssica 3r ESO).

Veu del pòdcast: Mariona García (LLATÍ 4t ESO).    Infografia: Tatiana Toro (LLATÍ 4t ESO).

L’assetjament de Dafne

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES

Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO


VEU DEL PÒDCAST: MARIONA GARCIA (LLATÍ 4t ESO)
INFOGRAFIA: TATIANA TORO (LLATÍ 4t ESO)

Transcripció de l’àudio:
“Ara que ja no soc una nimfa i que he perdut la meva forma humana us explico com vaig acabar així. Un dia el déu Apol·lo sense saber per què em va començar a perseguir desitjant unir-se a mi. Però jo fugia més veloç que la brisa lleugera i no em deturava en sentir les seves declaracions d’amor. Em deia:
‘T’estimo; no corris tant, t’ho prego; deixa de fugir’.
Apol·lo mogut per l’esperança i jo per la por, ell era més ràpid i no em permetia un moment de repòs; va encalçar la meva esquena i va llançar el seu alè sobre els meus cabells escampats pel coll. Jo vaig empal·lidir esgotada i, vençuda per l’esforç de la vertiginosa fugida vaig cridar al meu pare, el rei del riu Peneu:
‘Ajuda’m pare! Ajuda’m! Destrueix la meva figura, aquesta que m’ha fet ser massa desitjada!’
I així és com em vaig convertir en un llorer, per evitar que el déu Apol·lo consumís el seu amor vers a mi.”
Text elaborat per Emma Martin i Pau Ortal (II BAT 2023-24) a partir de Les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines)
INFOGRAFIA: TATIANA TORO (LLATÍ 4t ESO)
INFOGRAFIA: IRIS MARTÍNEZ (LLATÍ 4t ESO)

 

Ariadna abandonada

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO

VEU DEL PÒDCAST: NAGORE JARA (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
INFOGRAFIA: MARIONA SERRANO (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)

Transcripció de l’àudio:
“Em dic Ariadna i estic abandonada a la meva sort pel meu amant a la platja d’una illa solitària.
Em vaig enamorar del príncep Teseu, a qui li vaig donar com a prova d’amor un cabdell de fil perquè fos capaç de trobar el camí de sortida del laberint després de matar al Minotaure. Vaig deixar enrere la meva família i el meu regne, jo, la princesa Ariadna de Creta, per ajudar-lo a escapar de la ira del meu pare, el rei Minos. Així vam arribar a l’illa de Naxos, i després de fer-me promeses buides, vam passar la nit d’ahir junts. Aquest matí m’he despertat i m’he trobat sola a la platja; encara puc veure la silueta del vaixell en el qual Teseu, el meu estimat, covard, s’allunya sense mi rumb a Atenes.
Ara estic aquí, sola i abandonada en una platja deserta, deixada a una mort segura i traïda pel meu propi amant. Tant de bo alguna bona divinitat s’apiadi de mi…”

Text elaborat per Lara Espinar i Dani Mestres (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines)

 

“Jo soc Europa”

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO

VEU DEL PÒDCAST: JANA REINALDO (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
INFOGRAFIA: NAGORE JARA (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
 Transcripció de l’àudio: “Jo soc Europa, i vinc a explicar-vos la meva àrdua i amarga història.
Estava un dia, com qualsevol altre, passant una bona estona jugant a la platja amb les meves donzelles que eren també les meves millors amigues. De sobte, va aparèixer al mig de la platja on estàvem jugant un formós toro blanc. Les meves donzelles van quedar atemorides, però a mi em va fascinar com n’era de bell, i de dòcil vers a mi; tot i que al principi vaig tenir por de tocar-lo. M’hi vaig acostar i li vaig posar flors a la boca blanca, el toro agraït em va fer dolços petons a les mans, i va començar a donar grans saltirons d’alegria. Pobre de mi, que li vaig agafar molta confiança i vaig caure en el seu parany. Em vaig atrevir a pujar damunt el seu llom per acabar de guarir-lo amb flors i, quan menys m’ho esperava, el toro va aprofitar i vam marxar llampant. Aquest va ser el moment en el qual vaig ser conscient del meu rapte. Em va portar directe cap al mar i vam surar sobre les onades. Tenia moltíssima por, i amb una mirada melancòlica vaig agafar-me ben fort a una de les seves banyes i em vaig acomiadar de la platja de casa meva. Vam anar a parar a l’illa de Creta i allà és on el toro blanc va culminar el seu desig vers a mi.
Aquesta és la meva història, la història de la luxúria d’un déu metamorfosejat en toro envers una noia que jugava a la platja amb les seves amigues.”
Text elaborat per Emma Martí (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines).

Infografia de Salma Bourhail (Cultura Clàssica 3r ESO) 

Medusa: la bellesa maleïda

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO


VEU DEL PÒDCAST I INFOGRAFIA: VINYET LÓPEZ (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
Transcripció de l’àudio:
“Jo, Medusa, no sempre he estat amb aquest aspecte horripilant: era la tercera de tres germanes, la més petita i també la més bella. Aquesta bellesa meva va ser la meva maledicció; un mal dia el déu Posidó es va fixar en mi i em va violar a l’interior del temple de la deessa Atena.
La deessa, com no podia castigar al déu Posidó, va descarregar en mi tota la seva ira i em va castigar fent que em creixessin serps fastigoses envers cabells i amb la maledicció de convertir en pedra a qui em mirés enfront dels ulls. Així, vaig viure reclosa en una cova fins que l’heroi Perseu em va atacar, no sé ben bé per què, em va decapitar i va oferir el meu cap com a trofeu a la seva protectora Atena.

INFOGRAFIA: LAIA SANTACANA, A PARTIR DE MEDUSA DE CARAVAGGIO (GALERIA UFFIZZI, FLORÈNCIA, ITÀLIA)

Aquesta és la meva trista història, la d’una mortal violada, víctima castigada i finalment assassinada pel sol fet de ser la més bella de tres germanes.”


Text elaborat per Joan Martí (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines).
Infografia: VInyet López (Cultura Clàssica 3r ESO).

Ifis i Iante (IX, 669-797)

Publicat el per
Respon

AUTOR: rodin, auguste
DATA: 1886-1889
MÈTODE: bronze amb pàtina cafè obscura
UBICACIÓ: Museu soumaya (Mèxic)
FONT DE LA IMATGE: wikipèdia

Teleusa i Ligdo era un humil matrimoni de l’illa Creta que desitjava tenir per fill un nen per sortir de la seva pobresa, de tal manera que Ligdo va jurar que si Teleusa arribava a tenir una nena, l’haurien de sacrificar.
El nadó que va infantar Teleusa va resultar ser una nena i com que la mare no la volia morta, va acudir al temple de la deessa egípcia de la maternitat, Isis, qui li va aconsellar que eduqués la seva filla, Ifis, com si fos un nen.
Els  anys van passar i Ligdo no es va adonar del vertader gènere de la seva filla, i quan Ifis va arribar a ser una adolescent el seu pare la va comprometre amb la seva veïna Iante. 
Ambdues noies es van enamorar profundament l’una de l’altra. La mateixa nit abans del casament, Teleusa va portar la seva filla Ifis al temple d’Isis i la divinitat li va concedir el desig de transformar-la en un home perquè es pogués casar amb la seva promesa Iante.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE L’ADRI TORRES (2n BAT)

Aracne i Atena (VI, 1-145)

Publicat el per
Respon

Títol: LAS HILANDERAS O FÁBULA DE ARACNE
AUTOR: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva y
DATA: 1655-1660
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: Museo nacional del Prado (MADRID)
FONT DE LA IMATGE: WEB DEL MUSEU

Aracne, filla del tintorer Idmnón, vivia en una casa humil a la també humil ciutat d’Hipepa, a la regió de la Lídia, però era una teixidora extraordinària que elaborava teixits delicats i ben elaborats per encàrrec; i així la seva autoestima anava creixent tant que fins i tot començava a ser arrogant i es deia millor en l’art de teixir que la mateixa deessa Atena.
Al principi, Atena no feia cas a les paraules d’Aracne, però la jove no es va cansar de jurar que era molt superior a la divinitat, i finalment Atena va decidir intervenir: la deessa es va transformar en una anciana i va anar a visitar l’Aracne. L’anciana va advertir-li que ofendre els deus podria ser molt perillós, però Aracne va prendre’s les paraules de la vella com una broma i va començar a riure.
La divinitat, molt enfadada, es va convertir de nou en la seva forma real, li va proposar a Aracne un concurs de teixits on podria demostrar el seu talent i superioritat.
Atena va teixir un telar on es retratava a ella mateixa derrotant a Posidó; en canvi, Aracne va dibuixar les escenes on les divinitats eren infidels i es transformaven en animals, com Zeus quan va enganyar a la seva esposa Hera adoptant la forma d’un bell cigne per seduir la princesa Leda.
Atena, en veure el teixit de la seva rival, es va sentir molt ofesa, encara que també va haver d’acceptar que Aracne tenia un talent superior, ja que les escenes del seu teixit transmetien una sensació de moviment mai vista.
Aracne, però, encara feia burles i la seva supèrbia va portar Atena a perdre el control. Amb tota la seva fúria, la deessa va destruir el teixit d’Aracne i amb la seva llança li va donar un cop al cap.
Aracne, finalment penedida, es va retirar per penjar-se d’un arbre amb un llaç. I Atena, però, es va compadir, i va convertir l’extraordinària filadora en una aranya: “Viu, doncs, però continua penjada, desvergonyida!”
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE JAN BORRUT (2n BAT)

Píram i Tisbe (IV, 53-166)

Publicat el per
Respon

AUTOR: WATERHOUSE, JOHN WILLIAM
DATA: 1909
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: col·lecció privada
ANÀLISIS: tisbe es comunica amb píram a través de l’escletxa del mur que els separa
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA

AUTOR: Anònim
DATA: Finals del s. III, principis del s. IV dC.
MÈTODE: mosaic
UBICACIÓ: Casa de Dionís, a Pafos (Xipre).
ANÀLISIS: Diana adverteix l’aparició d’Acteó
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis els quals estaven molt enamorats, però les seves famílies estaven barallades i no permetien el seu amor. Els dos amants només es podien comunicar a través d’una escletxa del mur que separava les dues cases.
Píram i Tisbe es volien veure, i sempre pensaven: “Paret envejosa, ¿per què t’interposes entre els amants? ¿Què et costaria deixar que s’unissin els nostres cossos, o, si això és demanar massa, que t’obrissis una mica perquè poguéssim besar-nos?”
Un dia, Píram va proposar a Tisbe trobar-se a la nit al bosc, sota la morera de fruits blancs que donava ombra al sepulcre de Ninus, al costat d’una font.
El dia va arribar, i Tisbe es va apropar primera a la font, després d’esquivar els vigilants. Anava tapada amb un vel, perquè no la veiessin.
En arribar, va veure una lleona tacada de sang després d’una caça.
Tisbe, atemorida, es va retirar i va anar a parar a una cova. Sense adonar-se que li havia caigut el vel que duia.
La lleona, de casualitat, va trobar aquest vel, i el va esquinçar amb la seva boca sagnada.
Llavors, va arribar per fi Píram, però tot el que es va trobar va ser unes petjades d’animal, i el vel que duia Tisbe ple de sang.
Píram, dut a la confusió, es pensava que Tisbe havia mort en mans d’un animal, i va exclamar: “La culpa és meva, jo t’he causat la perdició, t’he fet venir de nit a llocs plens de perills i no hi he arribat primer. Destrosseu el meu cos i devoreu amb ferotges mossegades les meves entranyes culpables.”
Dit això, va agafar el vel i es va dirigir a la morera on els amants s’havien de trobar, va treure la seva espasa i es va donar mort a si mateix.
A causa de la ferida de l’espasa, la sang de Píram va sortir disparada estenent-se per tota la morera, i va tenyir els fruits de l’arbre.
Finalment, Tisbe va sortir de la cova encara atemorida per la lleona, amb moltíssimes ganes de trobar-se amb Píram, però el que va trobar, va ser el seu cos sagnat sota la morera.
Amb llàgrimes a la cara, va escridassar: “Píram, ¿quina adversitat t’ha arrabassat de mi? Píram respon; és la teva estimadíssima Tisbe qui et crida; escolta’m i aixeca el cap abatut”.
Píram, en sentir la seva amada, va poder obrir una mica els ulls, però ho va fer per últim cop.
Tisbe, tot seguit, es va deixar caure a sobre de la punta de l’espasa amb la qual s’havia mort Píram.
Les seves morts van commoure els déus, perquè a partir de llavors el color del fruit de la morera és negre, quan madura, en record de la sang que van vessar els dos amants.

TEXT ELABORAT PER JAN BORRUT I AMB LA VEU DE SARA SÁNCHEZ (1R BAT)