Arxiu d'etiquetes: gènere

L’assetjament de Dafne

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES

Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO


VEU DEL PÒDCAST: MARIONA GARCIA (LLATÍ 4t ESO)
INFOGRAFIA: TATIANA TORO (LLATÍ 4t ESO)

Transcripció de l’àudio:
“Ara que ja no soc una nimfa i que he perdut la meva forma humana us explico com vaig acabar així. Un dia el déu Apol·lo sense saber per què em va començar a perseguir desitjant unir-se a mi. Però jo fugia més veloç que la brisa lleugera i no em deturava en sentir les seves declaracions d’amor. Em deia:
‘T’estimo; no corris tant, t’ho prego; deixa de fugir’.
Apol·lo mogut per l’esperança i jo per la por, ell era més ràpid i no em permetia un moment de repòs; va encalçar la meva esquena i va llançar el seu alè sobre els meus cabells escampats pel coll. Jo vaig empal·lidir esgotada i, vençuda per l’esforç de la vertiginosa fugida vaig cridar al meu pare, el rei del riu Peneu:
‘Ajuda’m pare! Ajuda’m! Destrueix la meva figura, aquesta que m’ha fet ser massa desitjada!’
I així és com em vaig convertir en un llorer, per evitar que el déu Apol·lo consumís el seu amor vers a mi.”
Text elaborat per Emma Martin i Pau Ortal (II BAT 2023-24) a partir de Les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines)
INFOGRAFIA: TATIANA TORO (LLATÍ 4t ESO)
INFOGRAFIA: IRIS MARTÍNEZ (LLATÍ 4t ESO)

 

Ariadna abandonada

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO

VEU DEL PÒDCAST: NAGORE JARA (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
INFOGRAFIA: MARIONA SERRANO (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)

Transcripció de l’àudio:
“Em dic Ariadna i estic abandonada a la meva sort pel meu amant a la platja d’una illa solitària.
Em vaig enamorar del príncep Teseu, a qui li vaig donar com a prova d’amor un cabdell de fil perquè fos capaç de trobar el camí de sortida del laberint després de matar al Minotaure. Vaig deixar enrere la meva família i el meu regne, jo, la princesa Ariadna de Creta, per ajudar-lo a escapar de la ira del meu pare, el rei Minos. Així vam arribar a l’illa de Naxos, i després de fer-me promeses buides, vam passar la nit d’ahir junts. Aquest matí m’he despertat i m’he trobat sola a la platja; encara puc veure la silueta del vaixell en el qual Teseu, el meu estimat, covard, s’allunya sense mi rumb a Atenes.
Ara estic aquí, sola i abandonada en una platja deserta, deixada a una mort segura i traïda pel meu propi amant. Tant de bo alguna bona divinitat s’apiadi de mi…”

Text elaborat per Lara Espinar i Dani Mestres (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines)

 

“Jo soc Europa”

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO

VEU DEL PÒDCAST: JANA REINALDO (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
INFOGRAFIA: NAGORE JARA (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
 Transcripció de l’àudio: “Jo soc Europa, i vinc a explicar-vos la meva àrdua i amarga història.
Estava un dia, com qualsevol altre, passant una bona estona jugant a la platja amb les meves donzelles que eren també les meves millors amigues. De sobte, va aparèixer al mig de la platja on estàvem jugant un formós toro blanc. Les meves donzelles van quedar atemorides, però a mi em va fascinar com n’era de bell, i de dòcil vers a mi; tot i que al principi vaig tenir por de tocar-lo. M’hi vaig acostar i li vaig posar flors a la boca blanca, el toro agraït em va fer dolços petons a les mans, i va començar a donar grans saltirons d’alegria. Pobre de mi, que li vaig agafar molta confiança i vaig caure en el seu parany. Em vaig atrevir a pujar damunt el seu llom per acabar de guarir-lo amb flors i, quan menys m’ho esperava, el toro va aprofitar i vam marxar llampant. Aquest va ser el moment en el qual vaig ser conscient del meu rapte. Em va portar directe cap al mar i vam surar sobre les onades. Tenia moltíssima por, i amb una mirada melancòlica vaig agafar-me ben fort a una de les seves banyes i em vaig acomiadar de la platja de casa meva. Vam anar a parar a l’illa de Creta i allà és on el toro blanc va culminar el seu desig vers a mi.
Aquesta és la meva història, la història de la luxúria d’un déu metamorfosejat en toro envers una noia que jugava a la platja amb les seves amigues.”
Text elaborat per Emma Martí (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines).

Infografia de Salma Bourhail (Cultura Clàssica 3r ESO) 

Medusa: la bellesa maleïda

Publicat el per
Respon

PRINCESES I HEROÏNES MALAGUANYADES
Les arrels clàssiques de la violència contra les dones
Jornada Internacional 25 N – Alumnat de Cultura Clàssica 3r ESO i LLATÍ 4t ESO


VEU DEL PÒDCAST I INFOGRAFIA: VINYET LÓPEZ (CULTURA CLÀSSICA 3r ESO)
Transcripció de l’àudio:
“Jo, Medusa, no sempre he estat amb aquest aspecte horripilant: era la tercera de tres germanes, la més petita i també la més bella. Aquesta bellesa meva va ser la meva maledicció; un mal dia el déu Posidó es va fixar en mi i em va violar a l’interior del temple de la deessa Atena.
La deessa, com no podia castigar al déu Posidó, va descarregar en mi tota la seva ira i em va castigar fent que em creixessin serps fastigoses envers cabells i amb la maledicció de convertir en pedra a qui em mirés enfront dels ulls. Així, vaig viure reclosa en una cova fins que l’heroi Perseu em va atacar, no sé ben bé per què, em va decapitar i va oferir el meu cap com a trofeu a la seva protectora Atena.

INFOGRAFIA: LAIA SANTACANA, A PARTIR DE MEDUSA DE CARAVAGGIO (GALERIA UFFIZZI, FLORÈNCIA, ITÀLIA)

Aquesta és la meva trista història, la d’una mortal violada, víctima castigada i finalment assassinada pel sol fet de ser la més bella de tres germanes.”


Text elaborat per Joan Martí (II BAT 2023-24) a partir de les Metamorfosis d’Ovidi (lectura prescriptiva PAU de Llengua i Cultura Llatines).
Infografia: VInyet López (Cultura Clàssica 3r ESO).

Ifis i Iante (IX, 669-797)

Publicat el per
Respon

AUTOR: rodin, auguste
DATA: 1886-1889
MÈTODE: bronze amb pàtina cafè obscura
UBICACIÓ: Museu soumaya (Mèxic)
FONT DE LA IMATGE: wikipèdia

Teleusa i Ligdo era un humil matrimoni de l’illa Creta que desitjava tenir per fill un nen per sortir de la seva pobresa, de tal manera que Ligdo va jurar que si Teleusa arribava a tenir una nena, l’haurien de sacrificar.
El nadó que va infantar Teleusa va resultar ser una nena i com que la mare no la volia morta, va acudir al temple de la deessa egípcia de la maternitat, Isis, qui li va aconsellar que eduqués la seva filla, Ifis, com si fos un nen.
Els  anys van passar i Ligdo no es va adonar del vertader gènere de la seva filla, i quan Ifis va arribar a ser una adolescent el seu pare la va comprometre amb la seva veïna Iante. 
Ambdues noies es van enamorar profundament l’una de l’altra. La mateixa nit abans del casament, Teleusa va portar la seva filla Ifis al temple d’Isis i la divinitat li va concedir el desig de transformar-la en un home perquè es pogués casar amb la seva promesa Iante.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE L’ADRI TORRES (2n BAT)