Arxiu de la categoria: Les Metamorfosis d’Ovidi

Els mites parlats per l’alumnat de BATXILLERAT del Nou segons selecció PAU de Les Metamorfosis d’Ovidi

Actèon i Diana (III, 138-252)

Publicat el per
Respon

AUTOR: Martínez del Mazo, Juan Bautista (Obra copiada de: Vecellio di Gregorio, Tiziano)
DATA: 1650
MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ
UBICACIÓ: Museu del Prado
ANÀLISIS: Actèon descobreix a Diana i les seves nimfes banyant-se.
FONT DE LA IMATGE: MusEu del prado 

Actèon era un hàbil i jove caçador que solia vagar pels boscos amb els seus gossos de caça.

Un dia, mentre caçava al bosc, Actèon es va separar del seu grup i es va trobar amb una clariana on hi havia Diana, la deessa de la caça i la naturalesa, amb les seves nimfes banyant-se nues en una font sagrada.

Quan Diana va descobrir la presència d’Actèon, es va omplir d’ira i de vergonya en ser vista en aquest estat. En el seu enuig, la deessa va decidir castigar Actèon per haver violat la seva privadesa i profanat el seu espai sagrat.

Aleshores, ella va llançar un encanteri sobre ell, transformant-ho en un cérvol.
De cop i volta, Actèon es va veure a si mateix convertit en un animal, incapaç de comunicar-se amb els seus gossos o amb qualsevol ésser humà. A mesura que intentava fugir, els seus propis gossos, sense reconèixer-ho, el van perseguir i el van destrossar fins a matar-lo, complint amb el seu instint de caça.

.TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: QUERALT OLAYA (1R BAT)

Apol·lo i Dafne (I, 452-567)

Publicat el per
Respon

AUTOR: Thulden, theodoor van
DATA: 1363 – 1638
MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ
UBICACIÓ: MUSEU del prado (madrid)
ANÀLISIS: Apol·lo intenta atrapar Dafne, mentre la nimfa busca escapar del déu.
FONT DE LA IMATGE: MUSEU DEL PRADO

Transcripció de l’àudio

Apol·lo se sentia molt poderós després de matar amb les seves fletxes la serp Pitó. Així que quan es va creuar amb Cupido i li va veure corbar el seu petit arc i tensar la seva corda, va gosar burlar-se d’ell: “nen juganer amb armes d’home!”, li va dir el déu.

La venjança de Cupido no es va fer esperar: a Apol·lo li va llençar una fletxa d’or perquè s’enamorés de la nimfa Dafne, filla del riu Peneu. En canvi, a Dafne va colpir amb una fletxa de plom, perquè rebutgés l’amor del déu. 

Apol·lo persegueix la nimfa a través dels boscos inflamat de desig i, quan ja quasi l’atrapa, Dafne demana a la carrera l’ajuda del seu pare, el riu Peneu i li prega: “Ajuda’m pare, si és veritat que els rius teniu poder diví, destrueix, transformant-la aquesta figura meva que m’ha fet ser massa desitjada!”.

Tot seguit, la delicada pell de la nimfa envolta una fina escorça, els seus braços es transformen en branques i dels seus cabells creixen fulles. Ja arrelada a terra, Apol·lo s’abraça al tronc del llorer en què ha estat transformat la bella nimfa i li diu: “Ja que no pots ser la meva esposa seràs, no dubtis, el meu arbre, ornaràs per sempre els meus cabells, la meva lira, el meu buirac”. I l’esvelta copa del llorer es va agitar com si la nimfa assentís.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: MELANY barahona (1R BAT)
cites de les metamorfosis d’ovidi de la traducció de ferran aguilera

El rapte d’Europa (II, 838-875)

Publicat el per
Respon

AUTOR: VERONESE, PAOLO
DATA: 1578

MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ

UBICACIÓ: MUSEU NACIONAL DE BELAS ARTES, RIO DE JANEIRO (BRASIL)
ANÀLISIS: Europa ajudada per les seves AMIGUES a pujar a sobre del llom de Júpiter en forma de toro
FONT DE LA IMATGE: MEISTERDRUCKE

 

La princesa fenícia Europa, filla del rei Agènor, un dia estava amb les seves amigues a la platja. 

El déu Júpiter en veure-la es va enamorar i, per apropar-se a ella, es va convertir en un gran toro blanc. 

Totes les amigues d’Europa es van espantar quan es van trobar un toro a les seves platges, però la princesa va ser l’única que es va quedar al seu costat, admirada de la seva bellesa i docilitat. 

Europa s’hi acosta i li posa una garlanda de flors fresques, l’acarona, li fa petons; juga amb el toro i s’atreveix a seure sobre el seu llom. Just en aquell moment, el toro Júpiter aprofita i a poc a poc s’endinsa en l’aigua amb la seva presa. 

Europa s’espanta i s’aferra amb la seva mà dreta a una banya, i l’altra sobre el llom mentre el toro corre per sobre de les onades del mar fins que junts arriben a l’illa de Creta.

TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: ADRI TORRES (1R BAT)

Deucalió i Pirra (I, 313-415)

Publicat el per
Respon

 

Autor: GIOVANNI, MARIA BOTTALLa
Data: 1613-1644

Mètode: Oli sobre llenç

Ubicació: Museu NACIONAL DE BELAS ARTES, RIO DE JANEIRO (brasil)
ANÀLISIS: DEUCALIÓ I PIRRA LLANÇANT PEDRES PER GENERAR LA NOVA RAÇA HUMANA
Font de la imatge: ARXIU WIKIPEDIA

Deucalió, fill del tità Prometeu, i Pirra, filla de Pandora, van ser avisats per Prometeu d’un pròxim diluvi universal creat per Júpiter.
Júpiter estava molt enfadat amb la raça humana a causa de les seves continuades males accions.
Deucalió i Pirra, però, es van salvar del diluvi perquè, gràcies a l’avís de Prometeu, havien pogut construir una arca i ajuntar provisions per navegar durant nou dies sota la tempesta enviada per Júpiter.
Un cop va cessar el diluvi, després de veure que la raça humana s’havia extingit, Deucalió i Pirra van anar al temple de Temis a preguntar sobre com repoblar la Terra d’humans.
La sacerdotessa els va contestar amb un enigma: “agafeu els ossos de la vostra mare, i llenceu-los cap endarrere”.
Al principi estaven confosos, però després van entendre que els ossos eren les pedres, i la mare, la Terra.
Quan Deucalió i Pirra anaven llençant les pedres cap endarrere, els humans s’anaven creant.
De les pedres que llençava Deucalió, en sortien homes, i de les de Pirra, en sortien dones.
D’aquesta manera, tots dos van crear una nova generació humana.

Text elaborat i amb la veu de: Jan Borrut (1r BAT)