(música de la capçalera: Vivaldi, Spring Mvt 1 Allegro by John Harrison with the Wichita State University Chamber)
A cura de l’alumnat de LLATÍ 4t ESO. Transcripció del pòdcast:
La corona d’Ariadna (VIII, 152-182)
TÍTOL: Hermes, l’astut lladre
AUTOR: Miguel Ángel
DATA: any 1564
MÈTODE: fresc
UBICACIÓ: palazzo Vecchio, florencia, Italia
ANÀLISIS: ( Bacus amb la corona d’Ariadna )
FONT DE LA IMATGE: ( Catàleg online Hampel )
Transcripció de l’àudio
El monstre de doble figura, el Minotaure, va ser tancat en el laberint i va ser alimentat dues vegades amb sang atenesa, però va ser vençut per Teseu, dels que la sort enviava cada nou anys. Amb l’ajut d’Ariadna i recollint un fil que havia anat deixant prèviament, Teseu, el fill d’Egeu va trobar la sortida per on abans cap jove no havia passat dues vegades; tot seguit, va raptar a Ariadna la filla de Minos i va fer rumb cap a l’illa de Naxos, on va abandonar sense compassió la seva companya a la platja. Ariadna era allà, sola i lamentant-se intensament, quan el déu Bacus va venir a ajudar-la i la va prendre entre els seus braços; i perquè una constel·lació la fes brillar per sempre més, li va agafar la corona del front i la va enviar al cel. La corona vola per l’aire lleuger i, mentre vola, les pedres precioses es transformen en estels resplendents i queden fixades en el cel, conservar l’aspecte de corona; és la constel·lació que es troba entre l’Agenollat i la del Serpentari.
TEXT ADAPTAT A PARTIR DE LA TRADUCCIÓ DE LES METAMORFOSIS DE FERRAN AGUILERA I AMB LA VEU DE Maria Gaye i Nayara Sales (1r Bat)
El Minotaure i el Laberint (VIII, 152-162)
AUTOR: DESCONEGUT
DATA: C. 540 ac.
MÈTODE: ANTIGA CERÀMICA gregA, figures negres
UBICACIÓ: MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL (man)
ANÀLISIS: EL MINOTAURE, FIGURA NEGRE SOBRE FONS VERMELL
FONT DE LA IMATGE: ALMACÉN DE CLÁSICAS
títol: teseo e il minotauro
AUTOR: Maestro de cassoni campana
DATA: ca. 1510-1515
MÈTODE: PINTURA A L’OLI
UBICACIÓ: Avignon, musée du Petit Palais
FONT DE LA IMATGE: vikipèdia
El Minotaure, el monstre de doble natura, amb cap de toro i cos d’home, havia nascut al palau del rei Minos, rei de Creta, de la unió de la reina Pasífae amb un toro.
Minos decideix allunyar de casa seva el Minotaure i el tanca dins del laberint sense sortida. Dèdal enginyer famosíssim per la seva habilitat, es fa càrrec de la construcció i enganya la vista amb la sinuositat i el serpenteig d’una gran diversitat de camins. Igual com el riu Meandre a Frígia juga amb el seu corrent transparent, va i ve amb el seu curs tortuós, surt al pas de les seves aigües i les veu venir, les fa anar de vegades en direcció a les fonts i d’altres cap al mar obert, així Dèdal omple de giragonses els seus passadissos innombrables. Ell amb prou feines va ser capaç de trobar el camí de tornada a la porta; així d’enganyosa era la construcció.
TEXT ADAPTAT PER ANAÍS EGEDA I GUILLEM MESTRES A PARTIR DE LA TRADUCCIÓ DE LES METAMORFOSIS DE FERRAN AGUILERA I AMB LA VEU DE GUILLEM MESTRES (1R BAT)
Ifis i Iante (IX, 669-797)
AUTOR: rodin, auguste
DATA: 1886-1889
MÈTODE: bronze amb pàtina cafè obscura
UBICACIÓ: Museu soumaya (Mèxic)
FONT DE LA IMATGE: wikipèdia
Teleusa i Ligdo era un humil matrimoni de l’illa Creta que desitjava tenir per fill un nen per sortir de la seva pobresa, de tal manera que Ligdo va jurar que si Teleusa arribava a tenir una nena, l’haurien de sacrificar.
El nadó que va infantar Teleusa va resultar ser una nena i com que la mare no la volia morta, va acudir al temple de la deessa egípcia de la maternitat, Isis, qui li va aconsellar que eduqués la seva filla, Ifis, com si fos un nen.
Els anys van passar i Ligdo no es va adonar del vertader gènere de la seva filla, i quan Ifis va arribar a ser una adolescent el seu pare la va comprometre amb la seva veïna Iante.
Ambdues noies es van enamorar profundament l’una de l’altra. La mateixa nit abans del casament, Teleusa va portar la seva filla Ifis al temple d’Isis i la divinitat li va concedir el desig de transformar-la en un home perquè es pogués casar amb la seva promesa Iante.
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE L’ADRI TORRES (2n BAT)
Aracne i Atena (VI, 1-145)
Títol: LAS HILANDERAS O FÁBULA DE ARACNE
AUTOR: Velázquez, Diego Rodríguez de Silva y
DATA: 1655-1660
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: Museo nacional del Prado (MADRID)
FONT DE LA IMATGE: WEB DEL MUSEU
Aracne, filla del tintorer Idmnón, vivia en una casa humil a la també humil ciutat d’Hipepa, a la regió de la Lídia, però era una teixidora extraordinària que elaborava teixits delicats i ben elaborats per encàrrec; i així la seva autoestima anava creixent tant que fins i tot començava a ser arrogant i es deia millor en l’art de teixir que la mateixa deessa Atena.
Al principi, Atena no feia cas a les paraules d’Aracne, però la jove no es va cansar de jurar que era molt superior a la divinitat, i finalment Atena va decidir intervenir: la deessa es va transformar en una anciana i va anar a visitar l’Aracne. L’anciana va advertir-li que ofendre els deus podria ser molt perillós, però Aracne va prendre’s les paraules de la vella com una broma i va començar a riure.
La divinitat, molt enfadada, es va convertir de nou en la seva forma real, li va proposar a Aracne un concurs de teixits on podria demostrar el seu talent i superioritat.
Atena va teixir un telar on es retratava a ella mateixa derrotant a Posidó; en canvi, Aracne va dibuixar les escenes on les divinitats eren infidels i es transformaven en animals, com Zeus quan va enganyar a la seva esposa Hera adoptant la forma d’un bell cigne per seduir la princesa Leda.
Atena, en veure el teixit de la seva rival, es va sentir molt ofesa, encara que també va haver d’acceptar que Aracne tenia un talent superior, ja que les escenes del seu teixit transmetien una sensació de moviment mai vista.
Aracne, però, encara feia burles i la seva supèrbia va portar Atena a perdre el control. Amb tota la seva fúria, la deessa va destruir el teixit d’Aracne i amb la seva llança li va donar un cop al cap.
Aracne, finalment penedida, es va retirar per penjar-se d’un arbre amb un llaç. I Atena, però, es va compadir, i va convertir l’extraordinària filadora en una aranya: “Viu, doncs, però continua penjada, desvergonyida!”
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE JAN BORRUT (2n BAT)
Apol·lo i Jacint (X, 162-219)
AUTOR: BROC, JEAN
DATA: 1801
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: Musée Sainte-Croix, Poitiers (França)
FONT DE LA IMATGE: LA VIDA ES ARTE
El déu Apol·lo gaudia molt de la companyia del jove Jacint. Sovint el déu deixava de banda la seva lira i les seves fletxes i acompanyava el seu estimat de cacera pels boscos d’Esparta, li portava les xarxes o li subjectava els gossos.
Una vesprada, es van preparar per jugar al llançament de disc; es van treure la roba i es van ungir d’oli. Jacint estava més bell que mai. El jove va emprendre la carrera a l’encalç del disc llançat pel déu, però amb tan mala fortuna que li va impactar directament al rostre i el va fer caure a terra.
Molta sang va començar a brollar del cap del jove, fent-li empal·lidir, tant a ell, com al déu Apol·lo, que va recollir el seu cos inert; va intentar reanimar-lo, eixugar-li les terribles ferides i salvar la vida que se li escapava.
El déu es va sentir tant culpable per la mort del seu amic que es va lamentar dient: “Te’n vas, a l’inici de la joventut”, “veig la teva ferida i jo soc el culpable. Tu ets el meu dolor, i la víctima del meu crim; la inscripció de la teva tomba dirà que jo soc el causant de la teva mort. Tant de bo pogués morir amb tu, com mereixo!”.
Dit això, Apol·lo va fer que, de la seva sang, aparegués una flor resplendent com la porpra, bella com el seu estimat, la flor del Jacint.
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE AMY SCORZA (2n BAT)
Píram i Tisbe (IV, 53-166)
AUTOR: WATERHOUSE, JOHN WILLIAM
DATA: 1909
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: col·lecció privada
ANÀLISIS: tisbe es comunica amb píram a través de l’escletxa del mur que els separa
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA
AUTOR: Anònim
DATA: Finals del s. III, principis del s. IV dC.
MÈTODE: mosaic
UBICACIÓ: Casa de Dionís, a Pafos (Xipre).
ANÀLISIS: Diana adverteix l’aparició d’Acteó
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA
Píram i Tisbe eren dos joves babilonis els quals estaven molt enamorats, però les seves famílies estaven barallades i no permetien el seu amor. Els dos amants només es podien comunicar a través d’una escletxa del mur que separava les dues cases.
Píram i Tisbe es volien veure, i sempre pensaven: “Paret envejosa, ¿per què t’interposes entre els amants? ¿Què et costaria deixar que s’unissin els nostres cossos, o, si això és demanar massa, que t’obrissis una mica perquè poguéssim besar-nos?”
Un dia, Píram va proposar a Tisbe trobar-se a la nit al bosc, sota la morera de fruits blancs que donava ombra al sepulcre de Ninus, al costat d’una font.
El dia va arribar, i Tisbe es va apropar primera a la font, després d’esquivar els vigilants. Anava tapada amb un vel, perquè no la veiessin.
En arribar, va veure una lleona tacada de sang després d’una caça.
Tisbe, atemorida, es va retirar i va anar a parar a una cova. Sense adonar-se que li havia caigut el vel que duia.
La lleona, de casualitat, va trobar aquest vel, i el va esquinçar amb la seva boca sagnada.
Llavors, va arribar per fi Píram, però tot el que es va trobar va ser unes petjades d’animal, i el vel que duia Tisbe ple de sang.
Píram, dut a la confusió, es pensava que Tisbe havia mort en mans d’un animal, i va exclamar: “La culpa és meva, jo t’he causat la perdició, t’he fet venir de nit a llocs plens de perills i no hi he arribat primer. Destrosseu el meu cos i devoreu amb ferotges mossegades les meves entranyes culpables.”
Dit això, va agafar el vel i es va dirigir a la morera on els amants s’havien de trobar, va treure la seva espasa i es va donar mort a si mateix.
A causa de la ferida de l’espasa, la sang de Píram va sortir disparada estenent-se per tota la morera, i va tenyir els fruits de l’arbre.
Finalment, Tisbe va sortir de la cova encara atemorida per la lleona, amb moltíssimes ganes de trobar-se amb Píram, però el que va trobar, va ser el seu cos sagnat sota la morera.
Amb llàgrimes a la cara, va escridassar: “Píram, ¿quina adversitat t’ha arrabassat de mi? Píram respon; és la teva estimadíssima Tisbe qui et crida; escolta’m i aixeca el cap abatut”.
Píram, en sentir la seva amada, va poder obrir una mica els ulls, però ho va fer per últim cop.
Tisbe, tot seguit, es va deixar caure a sobre de la punta de l’espasa amb la qual s’havia mort Píram.
Les seves morts van commoure els déus, perquè a partir de llavors el color del fruit de la morera és negre, quan madura, en record de la sang que van vessar els dos amants.
TEXT ELABORAT PER JAN BORRUT I AMB LA VEU DE SARA SÁNCHEZ (1R BAT)
Ceres i Prosèrpina (V, 341-571)
AUTOR: bernini, gian lorenzo
DATA: 1621-1622
MÈTODE: escultura en marbre
UBICACIÓ: roma, galeria borghese
ANÀLISIS: el déu pluto rapta prosèrpina
FONT DE LA IMATGE: GALERIA BORGHESE
Transcripció de l’àudio
Prosèrpina, la filla de Ceres, la deessa de l’agricultura i les collites, un bon dia es trobava recollint violetes al prat quan, de sobte, el déu Plutó va emergir de les profunditats de la terra amb el seu carro i els seus quatre cavalls negres i se la va emportar al seu regne de l’inframon per fer-la la seva esposa. Abans que la noia desaparegués, va emetre un crit de terror que va arribar a orelles de la seva mare, la qual va reclamar al pare Júpiter el retorn de la seva filla des de les profunditats de la terra.
Júpiter va negociar un acord amb Plutó: Prosèrpina passaria la meitat de l’any a l’infern amb el seu espòs, i la resta de l’any a la superfície de la terra amb la seva mare.
Durant els mesos en què Prosèrpina està a l’inframon, la seva mare s’entristeix i la terra queda apagada i sense fruits ni boniques flors; és l’època de la tardor i l’hivern. I els mesos en què la filla torna a la superfície, l’alegria de Ceres dona pas a la floració de la primavera i dels fruits propis de l’estiu.
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: SARA póvez (1R BAT)
Eco i Narcís (III, 339-510)
AUTOR: JOHN WILLIAM WATERHOUSE
DATA: 1903
MÈTODE: PINTURA A L’OLI
UBICACIÓ: Liverpool, Walker Art Gallery
ANÀLISIS: NARCÍS ENAMORAT DEL SEU REFLEX MENTRE la nimfa ECO el CONTEMPLA
FONT DE LA IMATGE: viquipèdia
Transcripció de l’àudio
La nimfa blavosa Liriope va ser enllaçada i empresonada entre el corrent sinuós del riu Cefís. D’aquella unió neix Narcís, un nen que ja de ben petit despertava passions.
La seva mare, Liriope, va ser la primera a consultar els oracles infal·libles de Tirèsies per saber si el seu nen viuria molts anys. L’endeví va vaticinar: «Si no s’arriba a conèixer».
Quan Narcís arriba als setze anys, molts nois i noies el desitjaven, però a ell cap pretendent l’havia encara tocat el cor.
Un dia que Narcís caçava cérvols espantats pel bosc, el va veure la nimfa del ressò, Eco, qui havia estat castigada per Juno, l’esposa de Júpiter, a només poder repetir les darreres paraules de tot el que li deien.
Eco, quan va veure Narcís pels camps solitaris, es va sentir encesa d’amor, i d’amagat va començar a perseguir-lo i la seva flama es va encendre encara més.
Tant és així, que quan Narcís se separa de la colla i exclama “Hi ha algú per aquí?”, Eco va contestar: “Per aquí!”, i així successivament, i quan Narcís demana: “Aquí, reunim-nos!”, la nimfa va rebre les seves darreres paraules i va córrer a llançar-se als braços del seu estimat. Però ell rebutja el seu amor i la nimfa es retira a una cova mentre el seu amor no correspost continuava creixent amb dolor; el neguit no la deixava dormir, deixa de menjar i de beure, i se’n va anar consumint fins que queda d’ella només la seva veu.
“Tant de bo ell també estimi així, i no pugui posseir mai l’objecte del seu amor”, li va desitjar la nimfa, i la deessa de la venjança va recollir el seu retret i el va acomplir: un dia en què Narcís intenta apaivagar la seva set a un estany de límpides aigües, contempla el seu reflex i acaba completament enamorat del jove inaccessible que no és sinó ell mateix. En un dels seus intents per atrapar la bella figura de la qual s’ha enamorat, Narcís es va apropar tant a l’aigua que va caure i va morir ofegat.
Les seves germanes, les Nàiades, quan van anar a l’estany a plorar la mort del seu germà, en comptes de trobar el seu cos, van trobar una preciosa flor, la qual van anomenar amb el seu nom, Narcís.
TEXT ELABORAT I AMB LA VEU DE: SARA SÁNCHEZ (1R BAT)
CITES DE LES METAMORFOSIS D’OVIDI DE LA TRADUCCIÓ DE FERRAN AGUILERA
La caiguda de Faetont (II, 1-400)
AUTOR: Eyck, jan carel van
DATA: 1363 – 1638
MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ
UBICACIÓ: MUSEU DEL PRADO (MADRID)
ANÀLISIS: La caiguda de faetont del carro del sol al riu Eridà.
FONT DE LA IMATGE: MUSEU DEL PRADO
Transcripció de l’àudio
Faetont era fill d’Hèlios, el déu del Sol, però els seus amics no el creien i se’n burlaven. Així que el noi es va queixar al seu pare i aquest li va oferir el que volgués per poder consolar-lo.
Faetont li va demanar que li deixés el seu carro tirat per cavalls alats amb el qual cada matí el déu col·locava el sol a dalt del cel; d’aquesta manera, Faetont podria provar als seus amics la seva ascendència divina. Però en escoltar-lo, el seu pare Hèlios es va negar totalment.
Hèlios sabia que Faetont no podria guiar el seu carro, ja que és una feina difícil i molt avançada per a un jove com ell, malgrat tot, va acabar cedint al desig del seu fill i li va donar indicacions precises per guiar-lo amb èxit a través de les constel·lacions.
Però, com era d’esperar, Faetont no va poder controlar els impetuosos cavalls alats del carro del pare i va causar un desastre: el Sol que portava al carro, en distanciar-se massa de la Terra, va congelar els pols, i, en apropar-se massa, va cremar part de l’Àfrica.
La mare Terra estava patint i Júpiter va decidir llançar un llamp al carro per interrompre la frenètica carrera dels cavalls alats, però Faetont va caure envoltat en flames al riu Eridà, on va morir ofegat.
El déu Hèlios, en veure al seu fill que es precipitava al buit, va caure en una tristesa profunda i diuen que hi va haver un dia sencer sense la llum del sol; les seves germanes, les nimfes Helíades, van ser transformades per Júpiter en pollancres, commogut pels seus plors; i al seu amic Cicne el va transformar en un bell cigne; així podria estar per sempre a les aigües del riu on va morir el seu estimat amic.