AUTOR: WATERHOUSE, JOHN WILLIAM
DATA: 1909
MÈTODE: OLI SOBRE TELA
UBICACIÓ: col·lecció privada
ANÀLISIS: tisbe es comunica amb píram a través de l’escletxa del mur que els separa
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA

AUTOR: Anònim
DATA: Finals del s. III, principis del s. IV dC.
MÈTODE: mosaic
UBICACIÓ: Casa de Dionís, a Pafos (Xipre).
ANÀLISIS: Diana adverteix l’aparició d’Acteó
FONT DE LA IMATGE: ARXIU VIKIPÈDIA

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis els quals estaven molt enamorats, però les seves famílies estaven barallades i no permetien el seu amor. Els dos amants només es podien comunicar a través d’una escletxa del mur que separava les dues cases.
Píram i Tisbe es volien veure, i sempre pensaven: “Paret envejosa, ¿per què t’interposes entre els amants? ¿Què et costaria deixar que s’unissin els nostres cossos, o, si això és demanar massa, que t’obrissis una mica perquè poguéssim besar-nos?”
Un dia, Píram va proposar a Tisbe trobar-se a la nit al bosc, sota la morera de fruits blancs que donava ombra al sepulcre de Ninus, al costat d’una font.
El dia va arribar, i Tisbe es va apropar primera a la font, després d’esquivar els vigilants. Anava tapada amb un vel, perquè no la veiessin.
En arribar, va veure una lleona tacada de sang després d’una caça.
Tisbe, atemorida, es va retirar i va anar a parar a una cova. Sense adonar-se que li havia caigut el vel que duia.
La lleona, de casualitat, va trobar aquest vel, i el va esquinçar amb la seva boca sagnada.
Llavors, va arribar per fi Píram, però tot el que es va trobar va ser unes petjades d’animal, i el vel que duia Tisbe ple de sang.
Píram, dut a la confusió, es pensava que Tisbe havia mort en mans d’un animal, i va exclamar: “La culpa és meva, jo t’he causat la perdició, t’he fet venir de nit a llocs plens de perills i no hi he arribat primer. Destrosseu el meu cos i devoreu amb ferotges mossegades les meves entranyes culpables.”
Dit això, va agafar el vel i es va dirigir a la morera on els amants s’havien de trobar, va treure la seva espasa i es va donar mort a si mateix.
A causa de la ferida de l’espasa, la sang de Píram va sortir disparada estenent-se per tota la morera, i va tenyir els fruits de l’arbre.
Finalment, Tisbe va sortir de la cova encara atemorida per la lleona, amb moltíssimes ganes de trobar-se amb Píram, però el que va trobar, va ser el seu cos sagnat sota la morera.
Amb llàgrimes a la cara, va escridassar: “Píram, ¿quina adversitat t’ha arrabassat de mi? Píram respon; és la teva estimadíssima Tisbe qui et crida; escolta’m i aixeca el cap abatut”.
Píram, en sentir la seva amada, va poder obrir una mica els ulls, però ho va fer per últim cop.
Tisbe, tot seguit, es va deixar caure a sobre de la punta de l’espasa amb la qual s’havia mort Píram.
Les seves morts van commoure els déus, perquè a partir de llavors el color del fruit de la morera és negre, quan madura, en record de la sang que van vessar els dos amants.

^{_{TEXT ELABORAT PER JAN BORRUT I AMB LA VEU DE SARA SÁNCHEZ (1R BAT)}}