AUTOR: Eyck, jan carel van
DATA: 1363 – 1638
MÈTODE: OLI SOBRE LLENÇ
UBICACIÓ: MUSEU DEL PRADO (MADRID)
ANÀLISIS: La caiguda de faetont del carro del sol al riu Eridà.
FONT DE LA IMATGE: MUSEU DEL PRADO
Transcripció de l’àudio
Faetont era fill d’Hèlios, el déu del Sol, però els seus amics no el creien i se’n burlaven. Així que el noi es va queixar al seu pare i aquest li va oferir el que volgués per poder consolar-lo.
Faetont li va demanar que li deixés el seu carro tirat per cavalls alats amb el qual cada matí el déu col·locava el sol a dalt del cel; d’aquesta manera, Faetont podria provar als seus amics la seva ascendència divina. Però en escoltar-lo, el seu pare Hèlios es va negar totalment.
Hèlios sabia que Faetont no podria guiar el seu carro, ja que és una feina difícil i molt avançada per a un jove com ell, malgrat tot, va acabar cedint al desig del seu fill i li va donar indicacions precises per guiar-lo amb èxit a través de les constel·lacions.
Però, com era d’esperar, Faetont no va poder controlar els impetuosos cavalls alats del carro del pare i va causar un desastre: el Sol que portava al carro, en distanciar-se massa de la Terra, va congelar els pols, i, en apropar-se massa, va cremar part de l’Àfrica.
La mare Terra estava patint i Júpiter va decidir llançar un llamp al carro per interrompre la frenètica carrera dels cavalls alats, però Faetont va caure envoltat en flames al riu Eridà, on va morir ofegat.
El déu Hèlios, en veure al seu fill que es precipitava al buit, va caure en una tristesa profunda i diuen que hi va haver un dia sencer sense la llum del sol; les seves germanes, les nimfes Helíades, van ser transformades per Júpiter en pollancres, commogut pels seus plors; i al seu amic Cicne el va transformar en un bell cigne; així podria estar per sempre a les aigües del riu on va morir el seu estimat amic.