El món groc és una injecció d’optimisme ideal per a tothom. En poc més de 100 pàgines, l’Albert Espinosa és capaç de fer canviar la concepció de la vida al més negatiu tot destapant vessants emocionals que coneixem però que en molts casos no som capaços d’apreciar.
Aquest llibre traspua alegria i calidesa per tots els cantons i pot ser l’eina ideal per creure que, al capdavall, el què mou les persones és l’afany per fer sentir bé als altres.
En el segle XVIII Lady Marchamont encarrega a un llibreter la busca d’un text perdut, el llibreter es veurà submergit en un món d’espies, codis xifrats, falsificacions…).
És un llibre que s’hauria de llegir amb tranquiltat i en un moment qu es tinguès ganes de conèixer una història una mica complicada. Resulta una mica llarg.
El comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigatà, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari duran trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers(suïcides, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos, mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos perjoves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel.ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenòmen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.
Si un convidat mor de sobte a casa seva, sobretot no avisi la policia», pontifica algú en un sopar, i Baptiste Bordave segueix aquest peculiar consell quan un personatge misteriós –Olaf Sildur, un multimilionari suec– apareix a casa seva, li demana de fer una trucada i mor sobtadament a la sala d’estar. A partir del moment en què Baptiste decideix fer passar el cadàver del suec pel seu propi, se submergeix en una vida de somni, oci i plaers en un oasi en forma de mansió de luxe i amb gust de xampany. Un oasi habitat per una bellesa nòrdica a la qual Baptiste, que ara és Olaf, anomena Sigrid. Aquest serà l’escenari en què s’esdevindrà una sorprenent història d’amor, amb el rerefons sempre terrorífic i fascinant de la usurpació d’identitat, i el misteri de la mort de l’autèntic Olaf Sildur. Però A les meves ordres és, abans que res, una faula sobre la conquesta de la llibertat d’un no-ningú. D’un home sense atributs del segle xxi al qual un dia es concedeix el desig de començar una nova vida. Qui no es desentendria del cadàver d’aquest doble que ha mort davant nostre en canvi de la vida somiada?
La protagonista d’El so inaudible de les estrelles comprova que el món que ha creat amb la seva parella no encaixa amb l’ideal que tenien de joves.
A poc a poc, la seva relació ha arribat a un punt on els desenganys i les renúncies han anat minant la convivència i la manera comuna d’enfrontar-se a la realitat. La il·lusió i les bones intencions dels primers temps s’han ofegat lentament en un mar d’incomunicació i de silencis, i cadascun lluita d’una manera diferent.
Espanya, 1791. Carles IV i Maria Lluïsa de Parma són els reis d’un gran imperi dominat per la Inquisició i la repressió de qualsevol idea progressista que arribi del país veí, la França revolucionària. Goya és el pintor de la cort, i entre els clients que volen retratar-se hi ha Lorenzo Casamares, un influent dominicà del Sant Ofici, i Inés Bilbatua, la filla d’un ric terratinent amic del pintor. En el mateix instant que Lorenzo veu un dels esbossos que el pintor ha fet d’Inés, els camins d’ells dos s’encreuen en una trepidant història d’amor i traïcions, de persecucions inquisitorials i presó, en una època de canvis que trasllada el lector fins a la invasió de les tropes napoleòniques, el regnat de Josep Bonaparte i l’arribada al tro de Ferran VII el 1814.
A partir de l’univers pictòric obscur i fascinador d’un dels més grans pintors de la història, amb una intrigant trama d’aventures i una tràgica història d’amor, Milos Forman i Jean-Claude Carrière construeixen una esplèndida novel·la plena de matisos i excel·lents escenaris.
Un matí el cos de Katrine Bartteud apareix sense vida; la jove ha estat brutalment assassinada. La nit anterior, la Katrine havia assistit a una festa organitzada pels encarregats del Jardí d’Hivern, un centre de desintoxicació per a drogoaddictes, i se n’havia anat amb un cotxe conduït Henning Kramer, un assistent social. Temps enrere la Katrine havia estat interna en aquesta institució, però ara estava rehabilitada i tenia una feina. Per què havia de morir? El comissari de policia Gunnarstanda i el seu ajudant Frank FrØlich emprenen la investigació de les circumstàncies que envolten l’assassinat de la noia. ¿La clau es troba en el passat com a drogoaddicta de la Katrine? ¿Té el crim alguna relació amb el personal del centre de desintoxicació?
La mort en una nit d’estiu és un relat apassionant, que conté tots els elements del gènere policíac clàssic, en què Kjell Ola Dahl no perd mai el control de la narració i permet que diferents accions paral·leles desemboquin en un sorprenent i vertiginós final.
El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no sassembla a cap altra. El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu dautisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat… Odia el groc, el marró o que toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos duna veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i lanàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.
Elogiada amb entusiasme per Oliver Sacks -brillant- i lan McEwan -superba.
Els veïns de Mount Salus, Mississipí, sempre han tingut una bona imatge del jutge McKelva. Un home discret, responsable, i que transmet tranquil·litat a tothom. Reuneix totes aquelles qualitats que un bon jutge ha de tenir. Però deu anys després de la mort de la seva adorable primera esposa, el jutge es torna a casar, aquest cop amb Wanda Fay, una dona molt més jove que ell, frívola i poc apreciada entre els veïns. Ningú no entén perquè s’hi casa, ni tan sols la seva estimada filla Laurel, que té serioses dificultats per acceptar-la.
Serà molts anys més tard, quan torni a Mount Salus per cuidar el seu pare malalt, que la Laurel estirarà el fil d’alguns antics records de la seva família i començarà a entendre les peculiaritats de la seva educació i tota la veritat sobre la relació entre els seus pares i ella mateixa.
La filla de l’optimista és una lúcida reflexió sobre la independència i l’amor. Una magnífica novel·la que aprofundeix en el món de les relacions personals i amb la qual Eudora Welty, una de les escriptores més destacades de la literatura del sud dels Estats Units, va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1973.
Just abans que esclati la Guerra Civil, la Sira, filla duna modista, fuig amb el seu xicot a Tetuan, on espera començar una nova vida. La traïció i labandonament l’empenyeran a obrir un taller de costura per a les dones dels militars i els diplomàtics establerts al nord dÀfrica. Aquí coneixerà la Rosalinda Fox (personatge re
El temps entre costures és la història d’una jove modista a qui el destí empeny cap a un arriscat compromís: les teles i els patrons del seu ofici es convertiran en la façana d’una cosa molt més tèrbola i transcendent. Sota aquesta captivadora trama s’entrecreuen múltiples històries que converteixen aquesta novel•la en moltes novel•les al mateix temps: un llibre de superació personal, una història colonial i d’amor, una novel•la de conspiracions històriques i polítiques i, també, una novel•la d’espies.