Una novel·la fresca, amena i trepidant que explica una història que comença l’any 1423 amb el rei Alfons el Magnànim a la ciutat de Marsella i continua l’any 2009 a Cardona. Des del primer moment captiva el lector l’espiral d’intrigues i conxorxes polítiques i eclesiàstiques amb connotacions històriques.
En Jordi Santasusagna ens fa viure la Cardona d’avui reflectida en la d’ahir, retratant els seus carrers, els seus racons, els seus edificis emblemàtics, els seu entorn.
Sukkwan Island és un relat duríssim que David Vann escriu per intentar entendre allò que va portar el seu pare al suïcidi. Nascut a Alaska, els seus pares se separen i David marxa a viure amb la mare a Califòrnia. Un bon dia el seu pare li truca per convidar-lo a passar un any en una illa d’Alaska deshabitada, David, que és un nen, rebutja l’oferta del pare i aquest se suïcida. Aquest és l’escenari que tria en Jim per reconstruir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys, a qui pràcticament no coneix. L’oportunitat de passar dotze mesos en uina cabana aïllada, enfrontats a unes condicions complicades, li sembla la millor manera de recuperar el temps perdut. Però la duresa de la vida a l’illa i el defalliment d’en Jim transformaran aquest viatge en un malson.
Un relat colpidor que no deixa indiferent el lector. L’autor buscar respostes molt concretes que segurament al lector de carrer li costa entendre.
Skeeter, de vint-i anys, ha tornat a casa a Jackson, al sud dels Estats Units, després d’acabar els seus estudis a la Universitat de Mississippi. Però com estem en 1962, la seva mare no descansarà fins que no vegi la seva filla amb una aliança a la mà. Aibileen és una criada negra. Una dona sàvia i imponent que ha criat a disset nens blancs. Després de perdre al seu propi fill, que va morir mentre els seus capatassos blancs miraven cap a un altre costat, sent que alguna cosa ha canviat al seu interior. Es bolca en l’educació de la petita nena que té al seu càrrec, encara que és conscient que la separarant del seu costat amb el temps . Minny, la millor amiga de Aibileen, és baixeta, grassoneta i probablement la dona amb la llengua més llarga de tot Mississippi. Cuina com ningú, però no pot controlar les seves paraules, així que perd una altra feina. Per fi sembla trobar el seu lloc treballant per a una nouvinguda a la ciutat que encara no coneix la seva fama. Malgrat les diferènccies entre elles, aquestes tres dones acabaran juntes per dur a terme un projecte clandestí que suposarà un risc per a totes. I per què? Perquè s’ofeguen dins dels límits que els imposa la seva ciutat i el seu temps. I, de vegades, les barreres estan per saltar-les.
Un llibre inoblidable que s’ha convertit en un èxit gràcies al boca-orella dels lectors.
« Un autèntic diari de sexualitat per a ells, joves i adults. »
Aquest diari existeix gràcies a la Carlota, una amiga que vaig conèixer al metro. Em va dir: “Què et sembla si posem les nostres experiències sexuals per escrit en un diari?”.
Aquest no és un llibre on se us digui què heu de fer, Cadascú és un món i un conflicte i jo no sóc ningú per dir-vos com heu de portar la vostra vida sexual. En tot cas, només us puc convidar a pensar-hi.Penseu sobre el sexe.Perquè el sexe és molt important.I per animar-vos a fer-ho, jo començo. Així és la meva vida sexual. Ho dic sense vergonya (encara que, com veureu, tindria molts motius per avergonyir-me’n), perquè espero que vosaltres també us l’expliqueu a vosaltres mateixos.Si ho feu, gaudireu molt més del sexe i viureu molt millor.
El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols.
Amb l’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments.
Novel·la autobiogràfica que va escriure estimulada per la malaltia de la seva filla Paula, hospitalitzada en coma. Mentre segueix amb 
angoixa la seva evolució, Allende comença a redactar la història de la seva família i la d’ella mateixa amb el propòsit de regalar-la a la seva filla un cop superat el dolorós tràngol.
Aquesta novel·la és la més personal, íntima i commovedora de totes les que ha escrit.
La nena São, nascuda per a treballar, com totes en el seu poble, decideix construir-se una vida millor a Europa. Després d’aprendre a aixecar-se una vegada i una altra trobarà una amistat nova amb una dona espanyola que s’ofega en les seves inseguretats. São li retornarà les ganes de viure i juntes construiran un vincle indestructible, que les farà fortes.
Emocionant història d’amistat entre dues dones que viuen en mons oposats narrada amb la bellesa de la realitat. Una novel·la plena de sensibilitat per a lectors àvids d’aventura i emoció.
L’última obra d’Isabel Allende captiva al lector amb un drama basat en l’esclavitut. Zarité, la protagonista del llibre, amb només 9 anys és venuda com esclava a l’amo d’una plantació de sucre de Santo Domingo a finals del segle XVIII. La nena anirà creixent en un ambient dur i cruel on cada personatge l’impregnarà amb sort o desgràcia. Gràcies a una rebel·lió d’esclaus la Zarité aconseguirà fugir, desfent-se de l’ambient que l’oprimeix com a ésser humà i com a dona. Buscarà, amb la força que la caracteritza, la llibertat i la dignitat que des d’un primer moment li fou negada.Durant aquesta novel·la descobrirem els canvis que sofreix la Zarité durant el transcurs de la seva vida, però no només des de la perspectiva personal, ja que l’autora ha tingut en compte els canvis polítics relacionats amb les condicions de vida dels esclaus i la lluita d’aquests per la llibertat somiada. A més, el fil de l’obra és la propia condició de la Zarité, és a dir, una jove maltractada per la seva condició d’esclava, però que a més és negra i dona.
Aquests trets són el que fan que la protagonista lluiti per la llibertat i de la seva mà podem veure la lluita de la resta d’esclaus per la dignitat humana.
.
Salé, poble prop de Rabat, mitjan anys vuitanta. Un adolescent pobre corre fins a perdre l’alè. Corre cap al seu somni: esdevenir director de cinema; corre cap a la seva actriu egípcia: Souad Hosni; i ho fa lluny del seu barri, que estima i alhora detesta, que pretén instal·lar-lo en una identitat clixé, en una vergonya per a tota la vida, la d’un noi efeminat. Un futur embogit. O sigui que corre… És la seva única força, l’única manera que té d’afrontar la violència del seu Marroc. Desviar la mirada. En la seva cursa ensopega amb una colla de joves que intenten violar-lo. El salva la veu del muetzí que crida a la pregària. Uns instants després, s’aferra a un pal d’electricitat i troba la mort.
La novel·la Una malenconia àrab ens deixa veure i sentir el cos posseït i poètic d’un jove marroquí que cau quatre vegades. A Salé. A Marràqueix. A París. Al Caire. Mort. Ressuscita. Amb les seves pròpies imatges construeix el seu destí pas a pas: la seva vocació de creador, el seu amor pels homes, el misteri dels seus orígens.
Alhora que descriu el desenvolupament d’un “jo” en ple combat,
Abdellah Taïa ens convida també a mirar d’una altra manera la cultura d’un món àrab, que, com ell, cau i reneix.
jällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigues del mar és fruit d’un tràgic accident, fins que l’autòpsia revela restes d’aigua dolça i sabó a la seva boca. Algú, doncs, li ha causat la mort a terra ferma, per després llençar-la despiadadament al mar. Però, per què? Qui pot haver fet un acte semblant? Patrick Hedström i la seva companya Erica – que acaba de ser mare – es tornen a trobar involucrats en una investigació tèrbola i complicada, en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil.