Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altre braç sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû. El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el dol que si encara batega és per la petita Sang Diû.
L’autor, Philippe Claudel (1962) dóna classes a la Universitat de Nancy i també ensenya en presons i d’altres centres per a gent amb dificultats.
Una novel·la curta, d’estructuira simple i pocs personatges però molt entranyable i d’una gran emotivitat. Una història que commou el lector.

Si un escriptor d’èxit decideix treure’s del damunt tota la impostura del món literari, la llista de coses que no ha de fer pot ser força llarga. Jasper Gwyn no vol fingir més i, per tallar la farsa de la personalitat literària, publica a la seva última columna a The Guardian que no escriurà més llibres. Però Mr. Gwyn és escriptor fins al moll de l’os, ho és per instint i per natura, i en conseqüència haurà de trobar la manera de poder escriure sense trencar la seva promesa. Per guanyar-se la vida, s’haurà de reinventar l’ofici, buscarà el seu propi origen de la literatura i s’endinsarà en una obsessió singular, gairebé màgica, només possible gràcies a la lucidesa i la imaginació d’Alessandro Baricco.
Victus és una novel·la històrica de l’escriptor català Albert Sánchez Piñol publicada l’any 2012. L’obra explica la història de Martí Zuviría, que amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com ajudant d’Antoni de Villarroel durant la Guerra de Successió, especialment durant el Setge de Barcelona. La novel·la explora el conflicte des dels ulls de Martí, nascut a Barcelona i que serveix, primer a les ordres de l’exèrcit de les Dues Corones Borbòniques, i després a les ordres de l’exèrcit Aliat. Tota la narració representa que és escrita per Waltraud, la ciudadora d’en Martí en el seu exili a Viena, dècades després de la successió dels fets.
Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d’una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d’un allau de personatges, l’autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual.
La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l’interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que —com tantes illes— ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l’art secret de la modista, que és l’ofici d’acabadora, la que ajuda a ben morir.
Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l’Autora, ha promès cuidar d’ella, però l’Autora desapareix sense deixar cap rastre.