La poesia de Joan Maragall, l’anomenat poeta de la paraula viva, és una de les més importants de la literatura modernista. La seva poesia sentida, sincera, ben sovint compromesa amb la lluita per la creació d’una Catalunya nova, fidel a sí mateixa i plenament europea, connecta amb els sentiments de la gent i esdevé molt popular, com abans ho va ser la de Jacint Verdaguer.
Aquest recull de poemes de Joan Maragall mostren la seva poesia tal com és,: senzilla , clara , sincera i honesta. Llibre molt fàcil de llegir i molt actual.
Llibre de poesia que s’allunya de la concepció modernista de l’època. En ell veiem que no importa tant la forma, la musicalitat, la bona rima si no si conta res. El verb és el més important perquè expressa el temps, la temporalitat que considerava essencial. No obstant això, no li dóna tanta importància com a l’espai. La poesia és l’expressió íntima del sentiment del poeta, però vol ser també universal. La poesia és el diàleg d’un home amb el temps. El poeta pretén eternitzar el temps objectiu per tal de que esdevingui subjectiu, que romangui el temps del poeta i així sigui universal.